David Jou s’endinsa en l’obra d’Antoni Gaudí amb ulls transparent i cor ardent

El físic i poeta català dedica un poemari a la Sagrada Família

Aplaudiments cordials i l’enhorabona a l’Editorial Claret pel seu encert d’acomiadar l’any amb aquesta proposta: Pregar amb Gaudí des de la Sagrada Família, un regal per als ulls i per a l’esperit presentat el dia 16 de desembre al temple barceloní de la Sagrada Família. La bona recepció que no dubtem que tindrà aquest llibre menut se la mereix per molts motius. El primer, és clar, és pel seu contingut: 30 poemes del físic i poeta sitgetà David Jou, exquisits, agrupats en 8 visions o capítols, i acompanyats i il·lustrats cadascun d’una fotografia en color d’alguna part o aspecte del temple que s’hi escau perquè s’hi refereix d’alguna manera. Tot plegat per descriure en paral·lel l’edifici i la seva ànima.

Impossible intentar fer cap resum dels poemes, evidentment. Severs en la seva escriptura tots ells, continguts, no es permeten res que no respongui a una manera de mirar l’obra de Gaudí amb ulls transparents, seny i cor ardent, encara que això sembli contradictori. No sabem si la condició de físic famós de l’autor l’ha forçat a trobar una fórmula en què el temps, breu, i l’espai, reduït, s’han conjuminat i han funcionat a la perfecció. David Jou ja ens té acostumats al seu bon fer en poesia i a la seva professió de creient respectuós però sòlid i decidit. Val a dir que, en la nostra opinió, aquesta era una ocasió perillosa, ja que la temàtica venia molt marcada pels aspectes a glossar del temple barceloní: parets, columnes, vitralls, torres…. Creiem, però, que el resultat és excel·lent, fuig de tòpics massa evidents i sap descobrir allò que no es veu a primera vista.

En segon lloc, l’oportunitat del llibre, és completa: tot ha passat a un pas d’acabar-se l’any present i d’obrir-nos plenament al 2026, l’Any Gaudí. Algunes altres iniciatives editorials ja s’han avançat també a la cita, oferint altres obres sobre el gran arquitecte català des de punts de vista ben diversos. No hi ha dubte que altres més se sumaran a la celebració. En tot cas, la que comentem haurà estat de les primeres o, per dir-ho millor, des les més ajustades en el temps, gairebé a l’hora d’encetar l’any commemoratiu. Com qui diu, la tinta encara serà fresca quan sonin les campanades que obriran el nou any.

En tercer lloc, però, l’escaiença no és tan sols temporal o de calendari. Que els poemes tan inspirats de Jou ens ofereixin la possibilitat de fer un exercici sagrat, de pregària (l’autor ens convida a cada poema a unir-nos a la pregària creativa i constructiva de Gaudí), li donen un valor afegit, especial, tractant-se de l’obra d’algú a qui, finalment, l’autoritat eclesial, en aquest cas el papa Francesc en una de les seves darreres decisions, obria la porta de la glòria, sí, aquella que encara queda per acabar, ara que les obres visibles són a la recta final. De ben segur que els lectors hi trobaran font d’inspiració poètica i religiosa per acostar-se a una obra feta evidentment a glòria del Misteri.

La presentació del llibre, impecable. Les fotografies adjuntes, escaients del tot. La gradació de les pregàries significativa. Les dimensions del llibre permeten convertir-lo en un d’aquells que poden reposar a la tauleta de nit, per anar paladejant alguna de les pregàries, a poc a poc, en la pau d’abans de descansar. L’esperit hi trobarà de què alimentar-se. I no allarguem més el comentari per no sobrepassar les dimensions discretes de l’obra comentada. No us la perdeu!