Menu
20 de juny de 2025
El passat setembre, l’Orquestra Graeme Clark va visitar la Santa Seu a Roma. Es tracta d’un conjunt format per dotze joves catalans d’entre 13 i 21 anys amb sordesa severa o profunda, que hi poden sentir gràcies a implants coclears. Parlem amb Jordi Cos (Barcelona, 1963), viola i president de la Simfònica del Vallès, pare del programa L’Espia de Mahler a Ràdio-Sabadell i director d’aquesta formació única, solidària i d’integració social per conèixer els detalls d’aquesta iniciativa i també de la fita d’actuar davant el Papa Francesc I.
La primera pregunta és obligada: com va néixer aquesta orquestra?
L’orquestra la va crear l’Hospital Sant Joan de Déu, sobretot amb el suport de la doctora Maria Antònia Claveria. Jo la vaig conèixer en un concert a l’auditori d’aquest hospital l’any 2018 i vaig creure que una bona idea era incorporar-los a la temporada 2019-2020 de la Simfònica del Vallès, ja que el 2020 se celebrava el 250è aniversari del naixement de Beethoven. Òbviament, la iniciativa tenia un cert component simbòlic, però també pragmàtic en el sentit de contribuir a l’evolució i adaptació social d’uns nens amb grau de sordesa molt acusat que ara ja poden sentir-hi i poden tocar.
Recordo aquest concert al Palau de la Música Catalana, crec que sota la batuta de Víctor Pablo Pérez en una sessió amb la Simfonia número 2 de Brahms i el Concert per a piano i orquestra número 4 de Beethoven amb Josep Colom com a solista, que també es va oferir al Teatre de la Faràndula de Sabadell el dia anterior, el 31 de gener de 2020.
Sí, en efecte. Vam voler dur a terme dos projectes amb ells. D’una banda, tutelats per músics, van crear una obra simfònica que es va estrenar en aquest concert de temporada al Palau de la Música Catalana sota la direcció del Víctor Pablo Pérez com recordes. L’obra que va presentar l’Orquestra Graeme Clark obrint la sessió va ser Amics en la guerra d’Àlex Martínez.
Efectivament. Entre altres impressions, a la crítica d’aquell concert vaig destacar que es tractava d’una peça amb reminiscències del llenguatge fílmic de John Williams i estructurada en dos grans blocs sobre un mateix tema i una secció central a càrrec de l’oboè.
A més, abans de l’actuació de la Graeme Clark, es va projectar un vídeo il·lustratiu del projecte “Beethoven 250: La música del silenci” gràcies al suport de laFundació GAES solidària, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Federació ACAPPS en la creació d’aquesta orquestra.
I l’altra iniciativa?
D’altra banda, estava previst que participessin tocant a la Novena Simfonia de Beethoven, tocant la part de l’Himne de la joia del quart moviment, però la pandèmia ho va truncar. En aquest sentit, cal ponderar l’experiència i l’impacte emocional no només del contacte amb la música i de poder-ne fer, sinó de sentir-se proper a una activitat que fascina i que, a priori, els seria o els era pràcticament impossible abans de l’operació per a l’implant coclear. El fet que haguessin pogut actuar en un lloc com el Palau de la Música va suposar una motivació anímica i una fita personal d’un valor incalculable.
I com va sorgir l’oportunitat d’anar a Roma davant el Papa Francesc?
Després d’un temps d’impàs vam reprendre el contacte i va sorgir aquesta magnífica oportunitat a través, també, de la doctora Claveria que va escriure al Vaticà informant que existia aquesta orquestra. El Papa ho va voler escoltar i ens van convidar a una de les audiències generals que ofereix el pontífex a la plaça de Sant Pere del Vaticà. El viatge el va finançar la Fundació Gaes i va ser una experiència fantàstica per a tots. Actualment, ens hem reunit molt per a fer assajos, sobretot durant el passat estiu per a preparar el viatge a Roma.
Més enllà de les dificultats d’audició, quin perfil tenen aquests adolescents i joves?
Doncs tenen edats que van dels 13 als 21 anys amb la circumstància física que ara poden escoltar gràcies a aquest implant coclear, tot i que, val a dir, no ho fan de la mateixa manera que ho fem tots. Un implant coclear no funciona com si fossin unes ulleres, però els permet mantenir una conversa i els facilita la percepció de sons encara que sigui amb freqüències variables o de manera parcial. En aquest sentit, poden fer música i estudien, assimilant-se als altres nens que no tenen aquestes dificultats. Per això vull destacar que tenen una gran capacitat de resiliència, una gran energia i voluntat enorme per a superar els obstacles. Tenen un fort esperit lluitador.
Quines especificitats pedagògiques heu d’encarar en el treball de la música aquests joves?
A l’hora d’assajar, cap de particular. Hi assagem com podríem fer-ho amb nens que no tenen aquesta discapacitat. Potser les qüestions vinculades al ritme els costa més, però saben habituar-se, ajustar l’afinació, escoltar-se. De fet, més enllà de la seva circumstància comuna i que tots han estat operats per la doctora Claveria, es percep una unió especial entre ells que es tradueix en una motivació i una companyonia que destil·len emotivitat durant els assaigs. Però no cal seguir cap mètode o plantejament específic a l’hora d’assajar.
Quines obres interpreteu habitualment?
El repertori és sobretot són arranjaments de música moderna, cançons de l’àmbit del pop-rock com la famosa “We are the campions” de Queen que naturalment té un component simbòlic i emotiu per a ells. A Roma, per exemple, ells van escollir tocar “Guantanamera” de Compay Segundo i “Waterloo” d’ABBA. A més vam afegir “Aleluya” de Leonard Cohen.
Aquest projecte rep algun suport econòmic públic?
No, l’Orquestra Graeme Clark no rep cap subvenció pública. El que s’està buscant, sobretot per part dels pares d’aquests joves, és constituir una associació per tal de difondre els avantatges d’un implant com el coclear i recollir suport que els ajudi des d’un punt de vista vital.
Per acabar, quines perspectives hi ha de futur?
De moment, estem treballant-hi i mirant d’incorporar alguna activitat a la temporada de la Simfònica del Vallès, a la seu de la qual és on assagem. Tots estem molt motivats i més després de l’experiència a Roma, però hem de vehicular-ho conjugant diversos vectors fent bones les oportunitats.
Albert Ferrer Flamarich
Musicògraf i historiador de l’art
@AlbertFFlamari1
