Del francès a l’anglès

En el meu batxillerat estudiàvem el francès. Per mi era lògic: França és el país del costat. Ara, fa anys, s’estudia l’anglès. Anglaterra ens queda més lluny, però l’imperialisme estatunidenc imposa, com tots els imperis, la seva llengua. Avui dia, la ciència, la tecnologia, fins i tot els prospectes dels aparells i les notificacions dels ordinadors empren l’anglès. No solament això, sinó que molts comerços de Barcelona porten els títols, les marques i els avisos dels establiments en anglès. Pots viure i conviure a Barcelona només amb l’anglès. No cal saber ni castellà ni català. I així igual a les ciutats europees. Als francesos els va costar molt passar-se a l’anglès com a idioma que es percep com a “universal” (?). Era el seu “enemic”. Doncs ja fa anys que s’hi han passat.

Recordo que els nostres capellans mestres, alguns ja difunts i altres ja grans, viatjaven a França o a Bèlgica a estudiar o a connectar amb capellans d’aquells països per aprendre les tendències teològiques, pastorals i sociològiques que es coïen al món francòfon. També anaven a Itàlia, que és l’altre país mediterrani, proper al nostre. D’aquests mestres vam aprendre la JOC, l’ACO i els moviments d’Acció Catòlica, els Equips de Matrimoni de la Mare de Déu, el CPM (Centres de Preparació al Matrimoni) i altres, procedents de Bèlgica i de França. Avui dia, observem com molts capellans joves segueixen unes altres tendències pastorals procedents del món anglosaxó. O venen d’Anglaterra directament, o han sorgit a Anglaterra i han anat als EUA i han retornat cap a Europa, o alguns venen de Llatinoamèrica. Així han aparegut, per exemple, els grups Alfa, els recessos “Camí d’Emaús”, Effetá, Life Teen, Catholic Voices i Hakuna, sorgit de l’Opus Dei.

Alpha va començar en una església anomenada Holy Trinity Brompton, a Londres, el 1977. El recés “Camí d’Emaús” es va fundar fa més de trenta anys a Miami per Mirna Gallagher, directora d’Educació Religiosa de la parròquia de Saint Louis, amb un equip de dones i el rector de la parròquia, el pare David G. Russell. Effetá va néixer a Colòmbia i va arribar a l’Estat espanyol el 2013. Life Teen —la seva traducció literal és “vida adolescent”— és un programa de pastoral juvenil nascut fa trenta anys (1985) als Estats Units, inspirat per la crida del papa Joan Pau II a la Nova Evangelització, i utilitzat ja en gairebé 1.500 parròquies a 24 països. Catholic Voices (Veus Catòliques) és un projecte de comunicació per capacitar homes i dones catòlics corrents perquè parlin a la televisió i a la ràdio sobre temes controvertits relacionats amb l’Església catòlica. El projecte va començar a la Gran Bretanya el 2010 i s’ha estès a més de vint països. Hakuna és una família eucarística que neix a Rio de Janeiro en la Jornada Mundial de la Joventut del 2013. Tots aquests moviments són avui presents en moltes parròquies i diòcesis.

Abans d’aquestes tendències pastorals —en general dedicades als joves, però també a adults—, a Catalunya han crescut altres moviments nascuts els anys quaranta, cinquanta o seixanta, i que s’han estès sobretot des dels anys seixanta fins avui, com ara els Neocatecumenals (“kikos”), sorgits a Madrid el 1964, autòctons espanyols, i els procedents d’Itàlia: la Comunitat de Sant Egidi (Roma, 1968), els Focolars (1943) i Comunione e Liberazione (Milà, 1954). Aquests moviments formen part del paisatge pastoral català des de fa dècades.

Tant uns com altres tenen una tendència més aviat conservadora o neoconservadora. Ara bé, sembla que amb “l’imperi” de l’anglès i dels EUA i amb la deriva de la dreta extrema o extrema dreta política, “ara toca” pastoral anglosaxona amb una forta component pietista, i així distanciar-se de la “contaminació” francesa (i italiana) i frenar o marginar i menysprear la també important influència, en les esglésies que fan camí a Catalunya, de la teologia de l’alliberament llatinoamericana, africana, ecologista, pacifista i feminista, que els moviments d’Acció Catòlica han fet seves. Aquest desplaçament revela un canvi profund en els referents espirituals i culturals.

Quim Cervera i Duran
Excapellà, llicenciat en Teologia i Sociologia