“El cor humà és feble i impulsiu”: Una mirada cristiana al comerç d’armes amb Israel

L’altre dia, el meu pare m’explicava com, de petit, la meva àvia Mercè els feia resar cada nit per la fi de la guerra al Vietnam. Arran d’això, jo em preguntava què diria l’àvia davant les notícies que el govern espanyol continua la compra-venda d’armes amb Israel, permet el trànsit de material militar amb destinació a Israel, i es nega a establir un embargament formal d’armes.

L’àvia Mercè era catòlica, un dels seus màxims referents era sant Francesc d’Assís, i formava part de la comunitat de fidels del Convent dels Caputxins del seu poble. Sense cap mena de dubte, s’hauria fet seves les paraules del seu estimat Papa Francesc: “el cor humà és feble i impulsiu; si trobem instruments de mort a les nostres mans, tard o d’hora els farem servir. I com podem ni tan sols parlar de pau, quan la producció, venda i comerç d’armes va a l’alça?”

El novembre de 2023, més de 170 organitzacions de defensa dels drets humans i foment de la pau exigien als Estats la fi de la complicitat amb crims internacionals i un embargament d’armes a Israel. Així mateix, el setembre de l’any passat, un grup d’experts de l’ONU emetia un comunicat amb el següent avís:

Els atacs devastadors a la població palestina al llarg de tot el territori palestí ocupat mostren que, al continuar fent els ulls grossos davant la horrorosa situació del poble palestí, la comunitat internacional està alimentant la violència genocida.

Al llegir aquestes paraules, l’àvia hagués pogut pensar en el llibre d’Isaïes (1,17): “Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, detureu l’opressor”. Els experts de l’ONU enumeraven un seguit de mesures que tots els Estats del món haurien d’aplicar, entre les quals hi ha la d’imposar “un embargament total d’armes a Israel, aturant tots els acords, importacions, exportacions i transferències d’armes, incloent-hi material de doble ús que es podria fer servir contra la població palestina sota ocupació”.

Malgrat que el govern ha fet un seguit de declaracions de bones intencions, Espanya no està aplicant un embargament formal d’armes a Israel, i això té conseqüències. Gràcies a la feina d’investigació feta per organitzacions de pau i periodistes, ha quedat palès repetidament que el comerç d’armes amb Israel per part de l’Estat no s’ha aturat. L’última d’aquestes revelacions ha arribat el 23 d’abril, quan s’ha sabut que el govern espanyol havia formalitzat una compra d’armes per valor de més de 5 milions d’euros tot i haver-se compromès a cancel·lar-la. L’endemà, la Moncloa anunciava que rescindirà el contracte, però ho feia només després que el contracte quedés exposat públicament i s’obrís una crisi que amenaçava amb l’estabilitat del govern de coalició.

Tot i aquest anunci, el govern té adjudicats nou contractes de compra més pendents de formalitzar, bona part dels quals ha indicat que pretenen tirar endavant, i amaga programes d’armament amb empreses israelianes sota altres conceptes en el pla de Defensa. Per altra banda, des d’octubre de 2023 s’han formalitzat 31 adquisicions de material militar a Israel. Això malgrat que l’octubre de 2024 la ministra de Defensa va assegurar en una carta que s’havia suspès la compra d’armes i que “no s’ha venut ni adquirit armament a Israel des del 7 d’octubre [de 2023]”, un compromís reafirmat tant pel Ministeri d’Interior com per la portaveu del govern. Deu de les 31 adquisicions s’han tancat posteriorment a aquesta carta. Davant d’aquests actes d’hipocresia del govern espanyol, l’àvia podria haver recordat aquest versicle de l’Evangeli: “Digueu sí quan és sí; no quan és no. El que es diu de més ve del maligne” (Mt 5,37).

Tal com explica Olga Rodríguez, periodista especialitzada en informació internacional i drets humans, un embargament efectiu requereix establir unes condicions (quin material està inclòs en l’embargament i quin no) i un projecte sancionador, cosa que ajuda a garantir-ne el compliment. A través d’un embargament formal es podria establir límits no només a l’exportació d’armament, sinó també a l’adquisició i al finançament de la indústria militar israeliana. En paraules d’Alejandro Pozo, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, “amb un embargament d’armes s’estableixen mecanismes de supervisió corresponents, no hauríem d’estar els investigadors i els periodistes fent l’escrutini.”

El maig passat, el PSOE va votar juntament amb PNV, PP i Vox en contra d’una iniciativa que intentava reduir la despesa militar i dur a terme un embargament d’armes a Israel, i van tombar la iniciativa. Junts va abstenir-se. Després d’això, 500 entitats socials en el marc de la campanya Fi al Comerç d’Armes amb Israel van registrar al juliol una proposició de llei al Congrés espanyol. La proposta consisteix en la reforma de la Llei 53/2007 sobre el control del comerç exterior de defensa i de doble ús introduïnt la figura de l’embargament. Des de la campanya expliquen que “amb la introducció d’aquesta figura seria possible interrompre la compra i venda d’armes i material de defensa a Israel. La reforma seria aplicable també a altres situacions on es registri una violació evident de drets humans i del dret internacional”.

L’àvia, que també era una fervent catalanista, de ben segur hagués reivindicat els principis declarats al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia del 2006, entre els quals hi ha el següent: “Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just”. Era en base a aquests ideals humanistes que el Parlament de Catalunya havia aprovat per unanimitat el 2003 la pionera Llei de foment de la pau, on es parla d’impulsar una nova cultura de la pau, “basada en l’abolició de la guerra i en el compromís d’arribar a acords pacífics que solucionin els conflictes; la pràctica de la no-violència; la promoció dels drets humans; el respecte dels drets dels infants”. Fruit d’aquesta llei va néixer el Consell Català de Foment de la Pau, que el 2023 ja va publicar una declaració avisant del següent: “veiem necessari l’embargament d’armes a la zona, per evitar alimentar més la crueltat i les morts del conflicte”. La Proposició de Llei sobre comerç exterior de material de defensa es troba en la fase de presa de consideració des del 7 d’octubre de l’any passat i, per tal que pugui tirar endavant, és necessari una majoria simple de suports. Ara, Junts té l’oportunitat de demostrar si està a l’alçada i si vol erigir-se com un partit de pau. Cal desencallar la Proposició de Llei, i el paper que prengui Junts al respecte determinarà quins són els valors que defensa el partit.

Albert Soler i Cruanyes
Professor d’idiomes i exmembre de l’associació estudiantil UAB Acció per Palestina