Menu
24 d'abril de 2025
Santuari de la Mare de Déu del Mont (Albanyà, Alt Empordà)
Promocionat pel poeta i capellà Jacint Verdaguer, que hi feu estada l’estiu de 1884, on va escriure fragments del poema Canigó. Vista impressionant a 1.124 metres d’altitud. La història documentada neix al segle XIV quan l’abat del monestir benedictí de Sant Llorenç del Mont, molt a prop del santuari, construí una petita ermita mariana al cim de la muntanya. La imatge és d’alabastre, del segle XIV. Aplec: el diumenge després del 8 de setembre.
Santuari de la Mare de Déu del Vilar (Blanes, La Selva)
Marededeu trobada el 1012. Edifici documentat el 1323. L’actual imatge és del segle XIII. Va poder ser salvada de la crema durant la Guerra Civil Espanyola. Dies abans, el capellà l’amagà al bosc. Posteriorment, el pare Jaume Puig, i Sebastià Llorens, l’enterraren en una bota del mas d’aquest últim. Tots dos foren assassinats el 30 de juliol de 1936 en ple carrer quan venien de declarar de l’ajuntament. Beatificats el 2013. Aplec: Dimarts de Pasqua. Vot de Vila: últim diumenge d’octubre.
Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia (Canet de Mar, Maresme)
Patrona de la comarca del Maresme des del 1957. El primer temple és del 1461, l’actual del 1857. La imatge és del 1942. Aplec: 8 de setembre amb una Novena que inclou una missa a un quart de 7 del matí. Vot de Vila: diumenge després del 8 de setembre.
Basílica de Santa Maria (Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Anomenada “La catedral de l’Empordà”, és basílica des de l’any 2006. Començada el segle XIII i finalitzada a començaments del XV. S’hi venera la Mare de Déu de la Candelera, copatrona de la població, que presideix el retaule d’alabastre del segle XV, considerat una de les millors obres del gòtic català.
Basílica de Sant Feliu (Girona, Gironès)
Declarada basílica l’any 2011. Dedicada a sant Feliu (Fèlix), primer patró de la ciutat. Primer temple documentat al segle IX. En va ser la primera catedral. L’actual es bastí entre els segles XIV i el XV. Destaca la imatge de marbre del Crist Jacent (s. XIV). En un lateral hi ha la capella de sant Narcís (s. XVIII) dedicada al patró de Girona. Al presbiteri es troben sis sarcòfags del segle IV.
Temple del Sagrat Cor (Girona, Gironès)
Construït gràcies a subscripcions populars per l’Apostolat de l’Oració els anys 1886-1901. Es van fer càrrec del culte i l’atenció pastoral els jesuïtes (fins al 1932) i els dominics (del 1952 fins al 2017). Al presbiteri, s’hi venera el cos de sant Dalmau Moner.
Catedral de Santa Maria Assumpta (Girona, Gironès)
Erigida entre els segles XI (claustre i torre de Carlemany) i XVIII (façana i escalinata). Té la nau gòtica (segles XV-XVI) més ampla del món (23 metres) i també de qualsevol estil després de la de Sant Pere del Vaticà. Declarada basílica el 1900. Destaquen: el Tapís de la Creació, l’estàtua i la cadira de Carlemany; el vitrall descobert el 2019, que és el vitrall figuratiu més antic de Catalunya, o el Beatus, un manuscrit amb il·lustracions de l’any 975.
Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa (Jafre, Baix Empordà)
Un divendres de novembre de 1460, un pagès, en Miquel Castelló, mentre llaurava, se li va acostar un jove desconegut que l’informà que una de les fonts del poble tenia propietats taumatúrgiques. S’hi erigí un temple inaugurat el 1461 sota l’advocació de la Mare de Déu de Gràcia; amb el temps conegut amb el nom del brollador, la “Font Santa”. Festa principal: 25 de març.
Basílica de Sant Esteve (Olot, Garrotxa)
Erigida l’any 1117. L’actual és del 1763. Declarada basílica el 2024. Destaca la pintura d’El Greco “Crist abraçat a la creu”, una làpida sinagogal i un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser. Hi reposen les despulles del beat Enric Canadell i de la venerable Lliberada Ferrarons.
Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Situat a 1.050 metres d’altitud, fundat el 1642 per implorar a la Mare de Déu que alliberés els pobles de les tempestes i calamarsades que queien a la serralada del Collsacabra. Temple actual iniciat el 1862. La primitiva imatge, del segle XVII, es venera a l’església parroquial de Sant Feliu de Pallerols. La del santuari és del 1857. Festa principal: diumenge després del 21 de setembre.
Santuari de la Mare de Déu del Collell (Sant Ferriol, Garrotxa)
La tradició afirma que es va aparèixer la Mare de Déu el vespre del 25 d’octubre de 1483 a Miquel Noguer, que tenia per costum caçar pels voltants d’una esglesiola abandonada. Aquella infanta, com així la va descriure, li pregà que s’hi recuperés el culte. Aquest, podria datar de finals del segle VIII. L’edifici actual és del 1949. El 1953 va ser declarada patrona del clergat de la diòcesi de Girona. La imatge és del segle XII. Festa de l’Aparició: diumenge després del 25 d’octubre.
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. (Sant Martí Vell, Gironès)
Situat en el massís de les Gavarres a 485 metres d’altitud i a 15 quilòmetres de la ciutat de Girona. Primera capella construïda el 1409 després d’haver-s’hi descobert una imatge de la Mare de Déu. L’actual és del 1943. Aplec: 2 d’agost.
Església parroquial de Santa Coloma de Farners (La Selva)
Citada per primer cop a finals del segle IX. L’actual és del XVIII.
Església del monestir de Santa Maria (Solius. Baix Empordà)
Citada el 1103. Dedicada a santa Agnès. L’actual és del 1773. Des del 1967 és seu d’una abadia de monjos cistercencs. Destaca una exposició de diorames nadalencs que es pot veure tot l’any.
Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Terrades, Alt Empordà)
Declarada patrona dels esportistes de l’Empordà l’any 1953 i protectora dels castellers de Figueres el 1998. Temple inaugurat el 1681. L’actual és del 1889. La imatge és del 1942. Aplec: 8 de setembre.
Santuari de la Mare de Déu del Tura (Olot. Garrotxa)
Citat el 872 dedicat a Santa Maria. L’actual és del 1748. L’advocació “tura” és del segle XV. Imatge trobada per un toro. L’etimologia “Tura” presenta dues hipòtesis: la manera que els olotins tenien per referir-se antigament a un “bou” o “toro” o la forma femenina de “turó” (terreny elevat). Imatge romànica dels segles XII-XIII. Patrona d’Olot. Festa: 8 de setembre.
Basílica de Santa Maria d’Igualada (Anoia)
Documentada des del 1003. El temple actual és un nou edifici començat el 1617 i finalment consagrat el 1890. Declarada basílica el 1949. Destaca el retaule barroc del segle XVIII. Rep molta devoció el Sant Crist que va suar sang un 20 d’abril de 1590. L’original va ser cremat durant la Guerra Civil. L’actual és de 1944.
Basílica Col·legiata de la Seu de Manresa (Bages)
La primera dada documentada és de finals del segle XI. L’edifici gòtic actual és del 1353 i s’ha anat culminant al llarg dels anys amb els diferents estils. Ha estat coneguda també amb el nom de Santa Maria de l’Alba. Hi ha un capítol de canonges per al culte i les necessitats espirituals. Declarada basílica el 1886.
Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès)
Antic monestir benedictí consagrat el 888, i ampliat el 1008. Al segle X es convertí en un gran centre cultural gràcies a la seva biblioteca i l’equip de copistes. Temple renovat a finals del XIX. Destaca la portalada del segle XII. Fins al 1162, va servir com a panteó dels comtes catalans. Hi ha les tombes de Guifré el Pelós i Ramon Berenguer IV. La imatge de Santa Maria fou obsequiada pel papa Lleó XIII l’any 1886. S’hi conserven les relíquies de sant Eudald (festa: 11 de maig).
Catedral de Sant Pere (Vic, Osona)
El primer temple documentat dedicat a sant Pere surt documentat el 888. L’actual és del 1803. En una urna preciosa de plata del 1728, s’hi veneren les despulles de sant Bernat Calbó. A la cripta, es pot veure la planta de l’antiga catedral romànica.
Àngel Rodríguez Vilagran
Periodista i escriptor
@angeldelaweb
Març / Abril de 2025
