¿Família? Famílies!

Pintura d'un cor entre dues mans | © Rod Long - Unsplash
Pintura d'un cor entre dues mans | © Rod Long - Unsplash

Quasi el 40% dels joves entre 13 i 24 anys que s’identifiquen com LGTBIQ+ han considerat seriosament el suïcidi en el darrer any, segons diversos estudis. Aquesta estadística em preocupa, no només com a persona homosexual de 67 anys, sinó com a pare de tres meravellosos joves i avi d’una fantàstica neta, que espero que mai es trobin davant un nivell de desesperació semblant. Ara que acaba el mes de la commemoració de l’Alliberament, ens cal recordar que el patiment LGTBIQ+ està present a tot arreu, cada dia.

Però aquest patiment no és exclusiu de les persones LGTBIQ+. Els nostres fills i filles continuen essent estigmatitzats i moltes veus, també dins l’Església, els recorden que estarien molt millor amb un pare i una mare compromesos en una estructura de família “tradicional”.

Hi ha molts estudis que analitzen l’impacte del desenvolupament dels infants criats amb dos pares o dues mares. Una investigació del New England Journal of Medicine reporta que no hi ha diferències ni en la salut mental ni en desenvolupament cognitiu de persones de 25 anys que han crescut en famílies homoparentals, comparades amb un grup de la mateixa edat que va créixer en llars de parelles heterosexuals. Aquest estudi també revela que les persones del primer grup van mostrar menys dificultats, en general, que els del segon grup, i va concloure que és més important que els pares proveeixin confiança i suport quan crien els seus fills més que no pas la seva orientació sexual.

Un estudi publicat en el Medical Journal of Australia va reportar els mateixos resultats, amb una diferència. Els infants que van créixer en llars homoparentals van rebre una millor qualitat de criança i van mostrar una més gran flexibilitat sobre els rols de gènere, la diversitat sexual i els diferents tipus de famílies.

Trobem estudis semblants en el context iberoamericà, amb treball de camp empíric, que arriben a les mateixes conclusions. S’han dut a terme en les Universitats de Sevilla i d’Almeria, en la Complutense de Madrid, en la Universitat Catòlica de Medellín i en la Universitat Interamericana de Puerto Rico. Tots ells ressalten la importància de la qualitat del context familiar i de les relacions que s’hi estableixen, més que no pas el tipus d’estructura homoparental o heteroparental.

Els infants de famílies homoparentals tenen les mateixes capacitats i el mateix desenvolupament intel·lectual i psicoafectiu que els de la resta de famílies. Presenten valors mitjans o mitjans-alts en competència acadèmica, competència social i autoestima, i es troben, de mitjana, fora de les puntuacions que indiquen presència de problemes clínics en ajust emocional i comportamental; també tenen una acceptació mitjana dels seus companys de classe i tenen relacions d’amistat molt satisfactòries. No es van trobar diferències entre infants de famílies homoparentals i els de famílies heteroparentals en cap d’aquestes dimensions. Totes aquestes dades es van estudiar a la llum dels prejudicis existents en relació amb el desenvolupament infantil en famílies homoparentals i en les seves implicacions teòriques.

Davant d’aquestes dades m’escandalitza i m’ofèn la insistència dels documents vaticans i dels seus portaveus nostrats en mantenir un sol model de família. Em pregunto en què es basen per dir el que diuen. Llevat que ho facin per mantenir acríticament la “família tradicional”, moguts més per la seva ideologia que no pas per l’evidència científica i, sobretot, pel missatge evangèlic d’amor incondicional i d’inclusió misericordiosa de Jesús de Natzaret.

Durant el mes d’octubre vinent es reunirà a Roma l’Assemblea General del Sínode. El document de treball que s’hi presenta deixa novament de banda no tan sols aquest tema de les famílies diverses, sinó molts altres temes candents, com l’ordenació de les dones o la reformulació de la moral sexual. A Roma continuen estancats en paradigmes medievals i en autoreferencialitats que, vull pensar que sense adonar-se’n, causen un immens dolor a moltes persones que volem continuar formant part de l’Església. No ens en faran fora perquè és tan casa nostra com seva, però malauradament moltes persones han claudicat i s’han allunyat de la Bona Nova de Jesús. ¿Fins quan?

Comparteix

Contingut relacionat