Un total de 5.125 persones han visitat l’exposició “Collage Art”, de l’artista blanenc i internacional Quim Serrano, que s’ha allotjat a la sala d’exposicions García Tornel de la localitat de Blanes, a la Selva. “Collage Art” és una exposició d’un recull d’obres d’art fetes amb la tècnica del collage a partir de material reciclat.
Una de les obres impactants era “Dialogue”, inspirada en la ciutat palestina de Jenín, i creada el 2002. S’hi veu un home plorant enmig d’uns cadàvers que hi ha dins d’uns bosses de plàstic blanques.
Serrano afirma que “malauradament, ara estem acostumats a veure-la, aquesta imatge, però en el seu moment va ser molt xocant. Després d’aparèixer reproduïda a La Vanguardia, vaig pensar a plasmar-la en un quadre. Els israelians van justificar l’atac perquè se suposava que Hamàs estava preparant un atac terrorista”. Per tant, el conflicte armat entre Israel i Palestina continua enquistat i d’actualitat aquest 2025.
A Serrano li xoca que destrueixin la població d’aquesta manera, “fent-li passar gana i amb bombardejos constants”, indica. “És una pena per a tothom en general”, sosté. En el quadre, hi apareixen les paraules “Guerra” i “diàleg”, i no hi ha res de pintura, atès que està fet a partir de bosses d’escombraries que li aportaven les veïnes, a les quals feia partícips del tema i l’obra d’art. Precisament, en aquesta mateixa obra també es veu reflectit l’atac a les Torres Bessones de Nova York, d’aquell mateix 2002.
Quim Serrano (1952) és un autor que ha treballat amb “art social” tota la seva vida. En aquest sentit, recorda que ja de jovenet havia fet una obra d’art social amb motiu de l’assalt de Tejero, el 23F, al Congrés. I l’any 1992, amb Antonio Selvaggi, va crear el grup Public Projects. “Sempre hi ha una crítica de temàtica social darrere d’aspectes com la contaminació, la violació dels drets humans, etcètera”, afegeix, manifestant que, en els inicis de la humanitat, “l’art de les cavernes, amb pintures rupestres, plasmaven la vida quotidiana amb la caça, amb baralles, i allò ja era art social”.
Una altra obra de la mostra és la imatge de dos nois fent-se un petó, que va néixer a partir de la COVID-19 i d’un encàrrec d’uns nois que es volien casar. Hi ha la doble barrera, la de les mascaretes d’aquella època i el fet que socialment encara hi hagi “la barrera” que viu el col·lectiu homosexual.
Per l’exposició, de la qual Eva Freixenet Era la comissària, hi han passat 5.125 persones. La mostra, a més, incloïa unes catifes de grans dimensions, formades per tapissos fets al Nord de l’Índia, al Rajasthan, a partir de PET (polietilè tereftalat) d’ampolles de plàstic reciclat, que es trituren i de les quals, amb aire calent, en surt el fil. Tenen un tacte més suau i són ecològiques.
Un altre quadre, dedicat a les xarxes socials i titulat “I see you”, està basada en l’obra Caprichos de Goya. En aquest cas, l’obra simbolitza com “les xarxes socials ens controlen”, explica Serrano, que reflecteix aquest fet a partir d’una somera que ensenya un ase les etiquetes d’Instagram.
Una escultura que també forma part de la mostra és l’obelisc que l’autor havia fet per a una família de Girona i que esdevé un homenatge al teatre. És un estil pop art, amb molt de color. Parla del teatre, d’aprendre a mirar, a escoltar, a actuar, i del fake, de les coses no reals. Les culleretes que estan incrustades a l’obra fan referència a la fam, que passen sovint els artistes.
Altres peces destacades són una màscara feta amb una fulla de palmera i una altra amb troncs del Delta de l’Ebre i del riu Tordera, amb una barreja del tronc amb el plàstic.
L’artista internacional es mostra molt agraït per les mostres d’afecte i estimació del públic que ha visitat l’exposició i avança que té damunt de la taula una proposta per portar la mostra “Collage Art” a Alemanya. També té la voluntat de començar una nova etapa, que seguirà en la línia del collage i el reciclatge.
Igualment, té previst editar un llibre amb la recopilació dels dibuixos diaris amb tinta xina i aigua creats durant l’època de la Covid. Cada dia en feia un per il·lustrar la notícia del dia, com si fos la vinyeta còmica del diari. Van ser més de 400 dibuixos on sortia un personatge inspirat en la seva persona i on també hi havia crítica social i política. Finalment, continuarà fent els dibuixos de les tradicionals roses per Sant Jordi, que en els darrers anys estaven inspirades en Palestina, Ucraïna i les rajoles hidràuliques de Catalunya.
Quim Serrano Bou té una dilatada trajectòria professional en múltiples manifestacions de l’art social i visual. A la dècada dels anys 80 va viure a Nova York i va estar també a l’Àsia i l’Amèrica Llatina. Treballa amb tota mena de tècniques: pintures, escultures, oxidació de metalls i collages.
Les seves obres també formen part de nombroses col·leccions públiques i privades com ara espais com el Goldmann Properties de Miami, el Prudencial Basche Security de Nova York o el Museu Contemporani de Girona. I té el seu taller creatiu a Blanes, a la seva població natal, al carrer Roig i Jalpí.
Jordi Bota
Periodista
@jbotap
Juny / Agost de 2025