De la IA a l”AyA’

A Cruzando Fronteras hem tingut l’oportunitat d’entrevistar el filòsof Jordi Pigem sobre la trilogia que va començar amb Pandèmia i postveritat, va continuar amb Tècnica i totalitarisme i va culminar amb Consciència o col·lapse, editats per Fragmenta. En el rerefons de la crítica i necessària mirada d’aquest autor, se’ns posa en relleu que quan en la ment hi ha claredat, el món es mostra ple d’interdependència i dinamisme.

Pigem denuncia que “manipular l’opinió pública per obtenir objectius inconfessables s’ha convertit en una estratègia habitual del poder”. El món s’ha anat omplint d’embaucadors que passen per verificadors, de psicòpates que passen per filantrops i de tota mena de cínics que passen per honestos. D’aquí ve que la forma de col·lapse que ens amenaça de manera més immediata és també la més íntima: el col·lapse del que ens fa humans, el col·lapse de la nostra capacitat d’entendre, el col·lapse cognitiu.

Els grans mitjans de comunicació contribueixen a la manipulació a gran escala de l’opinió pública. D’aquí ve que ocultin guerres i conflictes, moguts fonamentalment per interessos econòmics. Això ho corrobora també en el programa el metge José Luis Verdugo Fernández, de la Fundación Solidaridad Candelaria, que realitza projectes sanitaris i de desenvolupament a Malawi.

Per al nostre pensador, la IA no és intel·ligència, sinó càlcul mecànic. IA = Imitació Algorítmica o Invasió Algorítmica. Troba que, sigui quin sigui el futur de la IA, el deteriorament de la intel·ligència humana ja està en marxa amb les distraccions i confusions associades amb l’ús compulsiu de pantalles, que, al seu torn, ens allunya cada vegada més de l’Aquí i Ara. En el llibre posa per exemple el cas de la Mona Lisa, on l’aura ja no està en l’obra d’art, sinó en el desig de capturar-la digitalment o d’autoexhibir-se amb ella.

Parlem d’El petit príncep, jove representant de l’espontaneïtat de la vida, que critica una vegada i una altra la mentalitat burocràtica i calculadora, característica del món modern i de “les persones majors”, que “són serioses” i “estimen les xifres”. De fet, la nostra cultura sembla tenir cada vegada més dificultats per apreciar allò viu i espontani: s’orienta cap a l’abstracte, numèric i geometrizable.

Pigem veu que hi ha dues formes fonamentals de captar la realitat, dos estils bàsics de coneixement: un veu el món en la seva integritat i ens fa sentir més prop de la vida; l’altre analitza i calcula i resulta molt pràctic quan s’empra amb mesura, però d’una altra manera pot conduir a un malson de desarrelament, control i confusió, tal com passa en els nostres dies. Distingeix entre la ment holística (fluent) i la ment algorítmica (atrapada).

La ment algorítmica ens indueix a funcionar com a màquines (funcionar, més que viure). En la ment holística, en canvi, és on es manifesta tot el que ens fa pròpiament humans. És urgent salvaguardar la sensibilitat ètica i estètica, la capacitat creativa, l’empatia, la compassió, la intuïció, la consciència, tot el que forma part de la ment holística. És urgent deixar enrere la rigidesa algorítmica i donar vida i fluïdesa al coneixement. La visió holística convida a una actitud de fluir amb el món, que porta a una experiència de connexió amb la vida i de gratitud per la plenitud de l’Aquí i Ara. Es tracta, aquesta vegada, d’un cercle virtuós.

Conclou la seva reflexió amb una important invitació: ens toca passar de la IA a l’“AyA”: del control, la reificació i l’alienació que acompanyen a la Invasió Algorítmica, a la fluïdesa, la vitalitat i la lucidesa que emanen de l’Aquí i Ara.

Després d’aquesta trilogia, Jordi Pigem té diversos projectes. Quin serà el següent? Per a ell la vida sempre té l’element de l’imprevisible, de l’espontani, de la confiança en el que anirà succeint. Espera que l’any que ve hagi pogut escriure un altre llibre que sigui d’interès per continuar comentant-lo.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7