18 d'octubre de 2025

Una immersió profunda en el misteri del mal

9 juliol 2025

A Cruzando Fronteras hem entrevistat a Montse de Paz, autora del llibre Dejad que crezcan juntos: el misterio del mal a la luz de la parábola del trigo y la cizaña, editat per San Pablo, i coordinat pel diaca Quique Fernández Manzano dins de la col·lecció Mashal. El text s’erigeix com un diàleg essencial per a qualsevol que busqui comprendre la complexa presència del mal en el nostre món. En aquesta profunda conversa, l’autora no sols dissecciona la paràbola bíblica amb notable claredat i erudició, sinó que també ens convida a una introspecció vital sobre com enfrontem l’adversitat i la foscor en les nostres pròpies vides, en les nostres comunitats i en la societat global.

Un dels pilars de l’entrevista és la manera en què Montse de Paz realça la singularitat de la paràbola del blat i la zitzània. Lluny de ser una mera al·legoria del Regne de Déu, l’escriptora la presenta com una metàfora crua i honesta de la història de la humanitat. És una narrativa que no s’acoquina davant la incòmoda realitat de l’existència d’un “enemic” i les forces destructives. La clau, segons de Paz, resideix no sols en el reconeixement del mal, sinó -i això és crucial- en la comprensió de la resposta divina: “Deixeu que creixin junts”. Aquesta perspectiva és revolucionària, ja que ens desafia a una coexistència amb el mal sense caure en la temptació d’erradicar-lo violentament. No es tracta de passivitat, sinó d’una saviesa profunda que advoca per la tolerància, el respecte i una acció conscient orientada a la reparació i la sanació, en lloc de la condemna o l’anihilació.

De Paz enriqueix la seva interpretació en explorar la variant “el seu propi camp” present en el Còdex de Beza. Aquesta subtilesa textual il·lumina la implicació i el sentit de pertinença de Déu respecte a la humanitat. En presentar a Déu com un agricultor o un artista que cuida la seva obra amb amor, l’autora ens insta a veure la vida i els seus desafiaments des d’una perspectiva de restauració i creixement, no de destrucció o judici implacable. És una visió que emfatitza la paciència divina i la fe en el potencial de redempció.

L’entrevista no eludeix abordar les manifestacions contemporànies del mal, identificant el “bonisme” —el mal que es disfressa de bondat per a manipular o enganyar— i el “malisme” —la tendència a glorificar o estetitzar la maldat—. Aquesta aguda observació ens impulsa a un discerniment crític sobre com el mal s’infiltra en la nostra cultura i pensament. Encara que l’origen del mal continua sent un misteri insondable, intrínsecament lligat a la llibertat humana, Montse de Paz ofereix un missatge contundent d’esperança activa i responsabilitat personal. Ens encoratja a alliberar-nos del victimisme i de la culpa paralitzant, i a canalitzar les nostres energies cap a accions constructives: “curar, reparar i ajudar”. Aquest enfocament proactiu és vital per no sucumbir a la desesperació.

La conversa s’expandeix a altres esferes fonamentals de l’existència humana. De Paz aborda la relació amb el nostre cos i la salut, desafiant la històrica tendència cristiana a devaluar el físic. Argumenta convincentment que, atès que Déu va crear la matèria i es va encarnar, el cos és intrínsecament bo i mereix la nostra cura i respecte. Les “males herbes” poden manifestar-se a través d’hàbits destructius que danyen el nostre benestar físic, i el discerniment en la salut es converteix en un acte d’amor propi i saviesa.

Així mateix, l’autora subratlla la importància de prendre les regnes de la nostra ment i llibertat. Defineix aquest acte com un procés continu d’autocultiu, de profunda connexió amb el diví i d’autoconeixement. Ens prevé contra creences perilloses, com la falsa autosuficiència (“tu ets Déu”) o la paràlisi de la desesperació (“tu no ets res”), promovent un pensament positiu, conscient i crític. Aquest discerniment requereix un espai de silenci, introspecció i temps, elements sovint escassos en el ritme frenètic de la vida moderna.

Finalment, l’entrevista toca les “males herbes” que ens desvien del nostre veritable destí i propòsit. La pressa, les distraccions i les promeses buides d’èxit ràpid o fama són identificades com a elements que poden allunyar-nos del nostre camí autèntic. L’autora conclou amb una invitació a usar el seu llibre com una guia pràctica, amb exercicis que permeten al lector identificar les “males herbes” en la seva pròpia vida i fomentar una transformació personal profunda.

En definitiva, l’entrevista amb Montse de Paz no és només una reflexió teològica; és una guia espiritual i pràctica per a navegar el complex paisatge del bé i el mal. Ofereix una perspectiva madura i esperançadora que convida a l’acció conscient i a la confiança en el procés de creixement, fins i tot enmig de les contradiccions de la vida. És un cridat a abraçar la paràbola no sols com una història antiga, sinó com un full de ruta per a la vida diària.