Foc Nou celebra els 50 anys del seu naixement amb una edició especial pel número 515 de setembre-octubre. “Cinquanta anys de servei” és el titular del pòrtic, on el director Jordi Pacheco recorda que la revista, des dels seus orígens, ja en la davallada del franquisme, fins als nostres temps, ha estat testimoni dels canvis que han transformat l’Església i la societat des d’aleshores. El preàmbul recorda que els lectors, subscriptors i col·laboradors han estat una peça fonamental per aconseguir aquesta longevitat.
Com és habitual, el capellà i periodista Francesc Romeu comença el número amb una repassada de l’actualitat eclesial, tot posant el focus en el mil·lenari de l’abadia de Montserrat i el seu acte de celebració, farcit de sorpreses i espectacles visuals inserits entre els discursos de l’abat Manel Gasch i el president Salvador Illa. Ambdós van fer valer el paper de la Mare de Déu i el monestir en la construcció dels valors i l’espiritualitat de Catalunya.
La secció de Romeu també dedica unes línies a felicitar Ramon Bassas, que recentment ha estat nomenat director general d’Afers Religiosos a la Generalitat. Bassas també ha aprofitat l’espai de la seva columna per acomiadar-se dels lectors de la revista.
Tot seguit, l’escriptora i col·laboradora de Foc Nou Olga Xirinacs demostra la seva destresa i sensibilitat lírica amb uns versos acròstics que precedeixen una secció de la “Tribuna” que, en aquest número aplega diversos testimonis que han conegut de prop aquesta casa durant algun període de la seva història.
Així, hi destaquen firmes com les del teòleg i escriptor Josep Lligadas, que va estar vinculat a la revista des d’un bon principi. Lligadas recorda els ànims renovadors amb què aquella Circular va esdevenir el Foc Nou que avui reconeixem com a punt de referència de la premsa religiosa en català. Un Foc Nou que, com tot just comenta Jordi Llisterri –actual director de la Fundació Catalunya Religió–, es veia mogut per una empenta, tan crítica com de vegades inconscient, molt ben encarnada per la figura de la Roser Bofill. Francesc Romeu, per la seva banda, recorda l’ambient d’aquella redacció, que sovint funcionava com una petita escola de periodisme. També apareixen els noms de Lucía Montobbio, col·laboradora actual; Emili Pacheco, director des del 2012 fins al 2018; Anna Roig i Llort, directora de Comunicació Institucional de Blanquerna-Universitat Ramon Llull; Sònia Poch, maquetadora d’El Ciervo i Foc Nou; i Joan Salicrú, actual codirector de la revista Valors.
Seguidament, a la “Qüestió” intervenen diversos col·laboradors –alguns d’habituals i d’altres que han continuat la seva carrera professional per altres camins–: Ignasi Moreta, Miriam Díez Bosch, Francesc Torralba, Fernando Montobbio. Tots ells recorden moments, costums, trets significatius que ens diuen què va ser i és Foc Nou.
En aquesta edició tardorenca, també destaca una entrevista fictícia amb qui va ser directora de la revista durant 25 anys, Roser Bofill Portabella, que torna a trepitjar, per un moment, la redacció, gràcies a una entrevista en què explica la força que tenia aquell esperit renovador en els inicis, inspirat pels corrents conciliars, les ganes que hi havia d’aconseguir avenços dins de l’Església, o la importància que tenien per a ella tantes discussions enriquidores amb el seu marit, Llorenç Gomis.
També sobre Roser, hi ha en aquest número un escrit del seu cunyat, Joaquim Gomis, publicat originalment a Cincuenta intelectuales para una conciencia crítica (Fragmenta, 2013), de Juan José Tamayo. En aquest text, Gomis fa tot un elogi de la figura de la Roser, capaç de subvertir algunes paradoxes aparents: “un cristianisme d’esquerres lligat amb vivències tradicionals”, un caràcter “sorprenent, lliure, combatiu” sense deixar de banda el seu vessant creient i pietós. Una dona que, pel fet de ser-ho, va haver d’enfrontar-se a impediments i dificultats al llarg de la seva vida amb una personalitat molt marcada.
I ja, en darrera instància, a la secció del “Reportatge”, apareix la veu dels lectors i subscriptors de Foc Nou, alguns dels quals, de la mà de Xavier Pete, expliquen la seva experiència des de l’altra banda de la revista. Ens comparteixen els seus gustos, així com els reptes que veuen que tenim per davant.
Pel que fa a la resta de l’edició, s’hi troben les columnes habituals i les ressenyes de música i llibres a les darreres pàgines. Ja està a la venda a la nostra botiga virtual, a l’iquiosc.cat i als punts de distribució habituals.
Març / Abril de 2025