Les parròquies de Catarroja, esperança després de la DANA

El 29 d’octubre de 2024, una setantena de municipis del País Valencià van patir devastadores inundacions a conseqüència de les pluges torrencials de la DANA. Algemesí, Xirivella, Paiporta o Catarroja van ser algunes de les poblacions més malmeses a causa d’aquesta catàstrofe que va provocar la mort de 224 persones, segons dades oficials. L’aigua va baixar pels carrers arrossegant persones, cotxes i tota mena d’objectes, amb unes conseqüències materials i humanes incalculables i que encara avui es poden percebre.

El capellà José Vicente Alberola, rector de les dues parròquies catarrogines de Maria Mare i Nostra Senyora del Pilar, va veure com, la nit dels fets, la gent havia de ser rescatada dels baixos i locals del carrer mentre el nivell de l’aigua no parava de pujar. L’endemà, va trobar destrossades les dues parròquies de les quals és responsable —a Nostra Senyora del Pilar, ni tan sols es van poder salvar les imatges.

“La gent s’havia quedat sense res i, de seguida, va sorgir la necessitat d’abastir a tothom”, explica Alberola, que recorda com tot el temple es va convertir ja des de bon començament en “un magatzem de roba, aigua i menjar”. En la conversa, el prevere aprofita per agrair l’ajuda que van rebre per part de més de 50 voluntaris coordinats per la parròquia Santiago Apóstol, de València. Un grup de voluntaris que, igual com les desenes de milers que van col·laborar en les zones afectades per la DANA, van exercir un paper fonamental en tasques de reconstrucció i assistència a la població. “La seva solidaritat et fa prendre consciència de la humanitat que hi ha en els que ajuden”, expressa el rector.

Alberola també recorda que, malgrat les urgències “més evidents” –molts carrers encara estaven sense llum i completament enfangats– hi havia també la “necessitat de poder parar un moment, entrar en una capella i resar”. “Molts cercaven aquell descans anímic i espiritual, que també és important. És bo veure que el Senyor continua al teu costat”, assenyala. Justament, va ser aquesta la convicció que el va empènyer a celebrar l’eucaristia a la plaça de l’església de Maria Mare, a la qual van assistir els fidels quan encara desenfangaven els carrers. A les portes del temple, lluïa una imatge de la Verge Maria que oferia consol als creients que passaven.

Tres mesos després dels esdeveniments, Alberola remarca els problemes de la salut mental que han emergit entre els feligresos: “Encara hi ha gent molt afectada que necessita ajuda psicològica. Alguns infants que van marxar de Catarroja no volen tornar-hi perquè els suposa reviure un trauma. Tots estem passant un procés de dol”, detalla. A més, afegeix que encara hi ha persones grans que no poden sortir dels seus domicilis perquè no funciona l’ascensor del seu edifici. “Tot avança molt lentament”, sentencia.

Tot i això, Alberola no oblida alguns gestos puntuals com un dinar de Nadal al carrer, amb desenes de persones que no tenien on anar, ni amb qui estar, en unes dates tan assenyalades. Obres com aquesta ajuden a “trobar una mica de llum entre aquestes tenebres”, en paraules del capellà. Una “llum” que el fa observar la realitat des d’un prisma esperançat que, si bé pot sorprendre o jutjar-se des del parer oposat, és l’origen d’una empenta, una actitud que, sense deixar de tenir present la seva complexitat, facilita el balanç amb la tragèdia.

“A Nostra Senyora del Pilar tindrem l’oportunitat de reconstruir el nostre temple”, anuncia. Pensant en el Jubileu de l’esperança que celebra l’Església aquest 2025, el prevere diu que “el Senyor treu quelcom nou d’entre la desgràcia”. Tant és així que, per decret de l’arquebisbe de València, enguany esdevindran temples jubilars tots aquells que van quedar malmesos a causa de la DANA. De manera que, en ells, es podrà obtenir la indulgència jubilar, per als ‘pelegrins de l’esperança’, als quals fa al·lusió el lema del Jubileu.

Jesús Mari Pardo
Filòleg
@JesusMariPardo