Menu
13 de juny de 2025
Encara no hi ha infants en l’orfenat de l’Oasi de la Pietat, però les obres per acondicionar l’edifici es troben en un moment clau: aquest hivern, si tot va segons la previsió, els primers nens i nenes podran començar una nova vida en aquest orfenat, resultat del document sobre la Fraternitat humana per la pau mundial i la convivència comuna.
“És un gran projecte i el volem acabar en bones condicions amb un pressupost que es pugui considerar baix. Volem rebre els infants a partir de desembre, mentre s’acaben les obres: hi haurà una zona segura perquè hi puguin viure mentre els obrers encara treballen en una altra zona”, explica l’enginyera civil encarregada del projecte, Sahar Daif, en una sala habilitada on es troben el director administratiu, Wahid Naif, i el doctor Michael Ibrahim.
Mentre una desena d’obrers treballen sense descans, Ibrahim, un dels responsables de la implementació del projecte, explica que l’edifici ha estat dissenyat amb una estructura circular de 360° on podrien viure més de 110 infants. En total, hi haurà 27 apartaments. Cada un disposarà d’una sala, un bany i dues habitacions amb capacitat per a tres infants cada una. Aquestes xifres poden variar, ja que els encarregats de l’Oasi de la Pietat debaten si és apropiat duplicar-ne la capacitat fent ús de lliteres a les habitacions. El que no canviarà serà el propòsit amb què va ser concebut el projecte: que els nens i les nenes tinguin una nova oportunitat.
“L’objectiu principal és criar una generació d’infants sans que tinguin oportunitats. Els inscriurem en els millors col·legis d’Egipte. Serà una criança similar a la que tindria el meu fill”, diu confiat Ibrahim, que explica que els nens i les nenes que hi residiran ocuparan diferents espais en funció de la seva edat: fins als quatre anys s’estaran a la zona anomenada “infermeria”; dels quatre als setze anys viuran en els apartaments; després, fins als 18 anys, residiran en el motel que ocupa l’ala esquerra de l’edifici, perquè tinguin privacitat. “Hi haurà separació per gènere i per religió, en consonància amb el sistema egipci: les nenes cristianes viuran en un apartament i les musulmanes, en un altre. Volem començar amb els infants sense llar ni família. Si hi hagués espai, consideraríem incloure-hi infants que tenen pares, però que són molt pobres, i expandir l’àrea d’acció a les regions de l’Alt Nil”, afegeix.
L’espai comptarà amb una zona de tallers per a manualitats, un museu on exposar les donacions, una piscina, un camp de futbol, una cuina que podrà servir aliments per a 1.000 comensals, un motel amb 43 habitacions i capacitat per a 150 persones, i una sala d’actes que durà el nom d’un dels donants, el president dels Emirats Àrabs Units. A més, el 30% de l’energia utilitzada serà solar.
“Aquest és un projecte ambiciós que mira d’allotjar els menors en un ambient modern perquè puguin tenir vides normals. A més, és un projecte sostenible: el motel aportarà ingressos, hi ha una sala d’actes per acollir esdeveniments i la gran cuina podrà servir aliments als infants, a les persones que s’hostatgin en el motel i a hospitals o altres llocs. La idea és que el projecte sigui autosostenible i que no hàgim de dependre de donacions”, explica Ibrahim, i subratlla que “Francesco Mazzei, un xef italià amb una cuina de cinc estrelles, vindrà a cuinar un cop al mes” i que, a l’entrada de l’Oasi de la Pietat, per donar la benvinguda, hi haurà una estàtua de cinc tones de pes cedida i signada pel Papa i que és el símbol d’aquest orfenat.
A Egipte hi viuen més de 100 milions de persones i s’espera que la xifra creixi a causa de l’alt índex de natalitat. Les condicions de vida són difícils: als carrers de les ciutats hi ha moltes persones que pidolen, fins i tot els nens, que no van a escola; les seves vides entren en una espiral de mancances que compromet el seu futur. Aquesta infantesa perduda és com un fibló i l’Estat egipci no destina recursos econòmics per esmenar la situació. Per això són necessaris espais com l’Oasi de la Pietat, que protegeixen els drets a la cura familiar o a l’educació dels nens i les nenes.
UNICEF subratlla que, en les regions rurals de l’Alt Nil, s’hi troba el nombre més gran d’infants desatesos: 4,9 milions, tot i que destaca que la pobresa creix més ràpidament en les ciutats. Les seves dades són esgarrifoses: “Els anys 2012-2013, al voltant de 9,2 milions d’infants egipcis vivien en una situació d’extrema pobresa monetària. A més, 7,5 milions de nens i de nenes eren vulnerables de caure en la pobresa, amb nivells de consum tot just per sobre de la línia de pobresa nacional. El percentatge de menors en situació d’extrema pobresa ha crescut de forma constant en els darrers 15 anys, del 21% els anys 1999-2000 fins al 28,8% el 2012-2013”.
Ibrahim mostra la seva impotència: “La població d’Egipte creix i hi ha molts infants sense llar. Ells pateixen i necessitaríem milers d’orfenats per allotjar-los. La situació econòmica mundial no és bona, i això afegeix més pressió sobre l’economia d’Egipte i es reflecteix en la vida dels infants. Hi ha nens sense pares, nens que tenen pares, però que no casa, nens que no poden anar a escola; hi ha infants petits, menors de vuit anys, que han de treballar”. Aquest és un problema estès per l’Orient Mitjà. “No vivim en un país platònic; hi ha valors bons i n’hi ha de dolents. Des de l’Antic Egipte, hem exportat valors a la civilització. Hi ha problemes, no dic que la vida sigui perfecta, però vivim amb normalitat. Som més de 100 milions de persones, i si vols veure-hi el que és dolent, ho faràs, però si vols veure-hi el que és bell, també”, afegeix.
En el tractat sobre la Fraternitat, el papa Francesc, en consonància amb la seva mirada conciliadora amb els pobles, considera que Occident i Orient podrien “enriquir-se mútuament” i remarca que “Occident podria trobar en la civilització d’Orient els remeis a algunes de les seves malalties espirituals i religioses causades per la dominació del materialisme”. I recorda, rebutjant “l’ús polític” dels credos, que “les religions no inciten mai a la guerra ni reclamen sentiments d’odi, hostilitat, extremisme, ni inviten a la violència o al vessament de sang”. Amb una comunitat cristiana copta que suma el 10% de la població, i malgrat la violència esporàdica, a Egipte la convivència entre els grups religiosos està marcada pel respecte a l’altre i als seus valors i tradicions religioses.
En el “Nou Caire”, una extensió de la capital que serà la nova capital administrativa, els obrers treballen per acondicionar aquesta urbs en la qual amb prou feines hi ha bars, supermercats o persones: és una ciutat fantasma que, com esperen les autoritats, algun dia desbordarà de vida. En un dels barris d’aquesta ciutat, els obrers, que tampoc descansen, condicionen l’Oasi de la Pietat, un orfenat que aviat s’omplirà d’esperança gràcies a aquests orfes disposats a tenir una nova oportunitat en la vida.
Miquel Fernández Ibáñez
Periodista
Miquel Fernández Ibáñez
Periodista
@MFIjournalist
Març / Abril de 2025
