Per què al capitalisme no li interessen les tradicions religioses i espirituals, ni filosòfiques

Max Weber, en la seva teoria sobre l’ètica calvinista com esperit del capitalisme, ja pronosticava el trencament d’aquesta relació. El capitalisme es va desvincular de la teologia calvinista i més endavant de la seva ètica que l’impregnava d’una certa sensibilitat humana i social, d’un cert servei en el sentit de donar feina i d’invertir per a produir nous objectes que satisfessin necessitats personals i col·lectives. Com va apuntar Karl Marx (anàlisi necessària, la d’ell, per completar la de Max Weber), els empresaris capitalistes es quedaven amb la plusvàlua creada pels treballadors i així es lucraven dins d’un sistema que sempre els afavoria. Però, l’ètica calvinista d’alguns d’ells els encaminava a no utilitzar els beneficis solament en profit individual (especulació en compra de terres, edificis, institucions, en obtenir poder personal, en viatges, compra d’objectes de luxe…), sinó en invertir els beneficis dels seus negocis, en noves fàbriques i noves empreses que aportaven valor i treball.

Un cop el capitalisme s’ha desvinculat totalment de l’ètica calvinista i de qualsevol altra, s’ha entrat en una nova fase, en la que les grans empreses multinacionals, es permeten oferir als grans accionistes, a les elits poderoses del món, tota classe de profits individuals. S’ha arribat així al capitalisme especulatiu, financer, que, sense cap escrúpol, és assassí de vida i de natura, depredador, ecocida, discriminador, antifeminista, i calculador d’absoluts o relatius genocidis, a base de guerres que omplen les ja grans i plenes bosses dels grans bancs, del negoci de les armes, vinculat al negoci de la droga i d’altres negocis. Així, havent perdut tota espurna d’humanitat, són productors de pobresa, exclusió social i desigualtat.

Les diverses ètiques estan empeltades en les grans tradicions religioses, espirituals, i també en les savieses filosofies humanistes de la humanitat. Totes aquestes tradicions contenen en el seu si més essencial i original la crítica a tota discriminació, a tota desigualtat (de classe, d’ètnia, o de gènere, o sexual), i no solament estan a favor del respecte a la natura, de la pau i la justícia, sinó que aporten pràctiques concretes i quotidianes per anar construint una nova convivència fonamentada en la germanor, la igualtat, la pau, i l’alliberament personal i col·lectiu. A la vegada tenen elements, en els seus textos referents i en la seva història experimentada, de denúncia de les injustícies i de propostes per la transformació de les estructures socials (econòmiques, polítiques i culturals) que produeixen víctimes innocents.

Sabem que aquestes tradicions religioses, espirituals i humanistes, totes elles, en menor o major grau, també tenen les seves ombres, i a vegades, en la història de la família humana, han contribuït a l’explotació, opressió, repressió i aniquilament de vides i de natura. Podríem dir que s’han degradat, que els poders econòmics, polítics i culturals les han manipulat i s’han deixat manipular, o les jerarquies religioses i espirituals, han estat elles les que han manipulat els poders. De fet, avui dia, torna aquesta tendència en els discursos d’odi de la dreta extrema o de les extremes dretes, que es fan justificar i legitimar amb elements falsificats de les tradicions religioses, espirituals, filosòfiques i ètiques.

És a dir, en resum, al sistema capitalista actual no li interessa l’ètica, no vol ser ni avisat, ni exhortat, ni supervisat, ni denunciat, ni criticat per cap ètica, i per tant per cap instància vinculada a alguna ètica. En definitiva, és normal, que margini, exclogui i no vulgui saber res de les religions, espiritualitats i filosofies que el poden posar en qüestió, quan són fidels als seus principis i pràctiques. Als grans poders d’aquest món, al Gran Misteri de la Iniquitat, només li poden interessar les religions, espiritualitats i filosofies si les poden manipular al seu servei i així anul·lar tots els seus missatges de bondat, bellesa, veritat, pau, llibertat, justícia i amor, ja que són “perillosos”, perquè ofereixen a les persones, als pobles, a la majoria de la població del planeta Terra, possibilitats revolucionàries. Ofereixen utopia que esperona a la transformació social.

No ens estranyi, doncs, si a les escoles hi ha problemes per a l’educació religiosa, espiritual i filosòfica adreçada a tots els estudiants. De fet, se’ls conculca un dret a conèixer-se a ells mateixos, a entrar en la seva interioritat, a construir una identitat oberta, a pensar per ells mateixos i críticament, a conèixer les savieses de la humanitat i el que aporten de recursos de crítica i transformació social. No ens estranyi si a l’educació es prioritzen les matèries tecnològiques que permeten més aviat (si no hi ha una educació crítica envers elles) construir persones addictes al sistema, obedients, i submises a les xarxes destructores de la personalitat, de projectes autèntics i reals de vida. No ens estranyi, si a la nostra societat, si no és, com s’ha indicat, per ser manipulades, es posen tantes barreres a l’expressió pública de les religions, espiritualitats (incloses les laiques) i conviccions (incloses les atees i agnòstiques crítiques) i es vulguin reduir a l’àmbit privat.

No ens estranyi si, amb tots els intents d’incloure l’ètica a la intel·ligència artificial o a altres tecnologies, costa tant d’arribar a un consens.  Pot ser que se signin manifestos en favor de l’ètica i la transparència, com ja s’han donat, però caldrà veure’n la realització pràctica i que no restin en “paper mullat” per “quedar bé”. No ens estranyi si molts d’aquests intents acaben en fracàs.

Quim Cervera i Duran
Membre de l’equip coordinador del Grup de Diàleg Interreligiós (GDI) de Gràcia