Fe, cultura i societat des de 1974
Amb aquests codis gravats al marbre, mai una làpida funerària ha ofert tanta informació del difunt com en el moment actual Els codis QR són l’indicador físic d’entrada a un canal d’informació que podem veure a través d’alguna aplicació que ens hem descarregat prèviament al nostre mòbil. Algunes plataformes són arxiconegudes. Trobem de gratuïtes i
L’Scriptorium de Tábara: l’art com a sínode cap a la unitat Som a 30 d’octubre de l’any 968 dC. Sobre un escriptori d’un monestir, jau el cos sense vida d’un dels il·luminadors més rellevants de l’edat mitjana, l’«Archipictor» Màgius. Entre les seves mans sosté la seva darrera obra inacabada. Es tracta d’un còdex manuscrit i
En el món actual, tan militaritzat, són importants les manifestacions pacífiques pels carrers i pressionar perquè guerres i genocidis s’aturin, perquè la carrera armamentística deixi d’existir i es pugui construir un món en pau. Aquest esforç pacifista i noviolent ve de Jesús mateix, príncep de la pau (Is 9,5). Però alhora cal saber que desarmar
Potser és una obvietat, però crec que val la pena recordar que la ruptura que significa el cristianisme respecte del judaisme té més a veure amb la forma que amb el fons. És a dir, en prioritzar la forma, el deure acrític, davant el fons, les persones “de carn i ossos”. I que quan Jesús
Estem observant com sectors de l’església europea estan segrestats per la dreta i extrema-dreta política. No és nou que hi hagi part de la població que en situacions de crisi social global com la que vivim, desencantats de les polítiques de la dreta moderada i de l’esquerra que no donen resposta, ni alternatives a la
Des de la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül, compartim cinc iniciatives per posar en pràctica el lema de la jornada i construir un compromís ferm amb els menys afortunats. El 19 de novembre, la Jornada Mundial dels Pobres ens convida a mirar de prop les ferides de la humanitat, recordant-nos la
«Vosotros decís, y nosotras hacemos. […] Vosotros ilumináis, y nosotras ardemos. Vosotros creéis, y nosotras sabemos. […] Vosotros buscáis, y nosotras encontramos. […] Vosotros producís sonido, y nosotras cantamos. Vosotros cantáis, y nosotras danzamos. […]Vosotros probáis, nosotras saboreamos.» Així diu el manuscrit anònim d’una beguina de meitats del s. XIII, citat en el Pròleg, un
“Mai ningú no és estranger a casa meva i, encara menys, una iraquiana” diu en Plàcid Garcia-Planas, periodista, a la Hanan Jasim Khammas en rebre-la a casa seva, a la casa Arimon, de Sabadell, per a la sessió fotogràfica que il·lustra aquesta entrevista. La Hanan és una refugiada que fa de 18 anys, va haver
Gianfranco Ravasi és, a més d’exegeta reconegut, el cap o president del Consell Pontifici per a la cultura, una mena de ministre de cultura del Vaticà. Nombroses obres seves testifiquen la seva original manera d’escriure i l’amplitud de les seves referències culturals. Amb aquests antecedents, era previsible que aquest nou llibre –aparegut a Milano (octubre
Ser algú per a algú (Claret, 2023) ofereix una mirada íntima a la xarxa solidària vicenciana a la Barceloneta, on el respecte, la discreció i l’autenticitat il·luminen el camí cap a un futur ple de possibilitats. El passat 8 de novembre de 2023, al local de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, al barri de
