Disponible el ‘Foc Nou’ 512: una crida a la pau en temps d’incertesa global

En vista de la inestabilitat internacional i l’auge del bel·licisme dels darrers temps, la qüestió que havia de vertebrar aquesta edició de la revista no podia ser una altra que la pau. En la secció inicial del “Pòrtic”, el director Jordi Pacheco recorda la transcendència d’aquest tema en les societats del present, fent esment d’esdeveniments recents com la Jornada Mundial de la Pau o el Dia Escolar de la Noviolència, així com les manifestacions convocades, en el mateix sentit, per la Comunitat de Sant Egidi.

En les primeres pàgines, Francesc Romeu fa una repassada de l’actualitat eclesial, tractant qüestions com la trobada del Papa Francesc amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), o d’altres més polèmiques com la declaració del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe que, entre altres punts, contemplaria la possibilitat de beneir parelles homosexuals o parelles de divorciats que han tornat a casar-se.

Jordi Armadans escriu a la “Tribuna”, sobre la pau com un ideal que cal materialitzar amb una lluita que comença a petita escala i que continua amb la resolució dels conflictes armats, passant per un procés de desmilitarització: “l’estat galdós del món no és el resultat d’un accident, una desgràcia o una calamitat, sinó d’una molt mala política i unes lamentables prioritats”.

A “La qüestió”, Jordi Pacheco i Lucía Montobbio acullen a la redacció de Foc Nou a Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona, i Tica Font, fundadora del centre Delàs d’Estudis per la Pau i especialista en economia de defensa, comerç d’armes i seguretat. Aquí, tots quatre mantenen un col·loqui entorn del bel·licisme present en el nostre món i les vies que cal seguir per superar-lo. Malgrat que, com diu Font, les estadístiques assenyalin un augment en la fabricació d’armes i la seva comercialització, convé “reaccionar amb memòria i diàleg, que són la premissa per a construir un futur”, en paraules de Castro.

També prenen la paraula, en aquest número els guanyadors del XVIII Memorial Joan Gomis, Plàcid Garcia-Planas, en la modalitat de trajectòria periodística, i Carmina Balaguer, pel seu reportatge “Maestras Rurales, las madres ocultas de los cerros”. Garcia-Planas, que professa un gran respecte cap al premi i el que aquest significa, parla del caràcter eminentment solidari del reporterisme: “en escriure i descriure el món, et solidaritzes amb ell”. Balaguer, per part seva, destaca la seva admiració pel caràcter de les dones que va entrevistar en els Andes d’Argentina, lluitadores i tenaces, “bolcades per la naturalesa”, entesa com un ésser viu.

En la mateixa línia, la  periodista Queralt Castillo ofereix alguns raonaments al voltant de la guerra i el periodisme, i com aquest ha de ser una eina de pau, no sols un cop ha esclatat el conflicte, sinó que ha d’actuar d’una manera preventiva.

Xavier Pete continua amb les entrevistes amb el cas particular d‘Elisabetta Piqué, una periodista que ha tingut oportunitat de cobrir la guerra entre Rússia i Ucraïna i explicar-ho en el seu llibre Cent dies de guerra (Penguin Random House, 2023). En aquest article, ens explica l’abisme que separa una visió interna del conflicte d’una externa, molt més relativa i inconscient. Les xarxes socials, en aquest context, poden ser també una arma de doble tall.

Comptem, a més a més, amb un article de Jordi Bota, que ens parla sobre l’exemple de la nominada com a candidata del Premi Nobel de la Pau 2024, Yasmina Cánovas, activista social i escriptora catalana.  Cánovas duu a terme, des de l’any 2005, una tasca humanitària a Sierra Leone que, entre altres fruits, ha donat lloc al naixement de la ràdio comunitària Cat Radio Barming 106.8 FM, on es tracten qüestions de caire sanitari i educatiu. Avui dia, gaudeix d’una audiència potencial de 2 milions de persones, en un país de 6 milions on no hi ha televisió i, per tant, aquest esdevé un mitjà essencial.

Ja en les darreres pàgines, el filòsof Francesc Torralba s’endinsa en la semàntica de la pau per parlar d’aquesta en tots els seus vessants i nivells –del més terrenal al més transcendent–, fins a arribar a una “pau celestial”, un ideal més enllà del món, “que és el contingut de l’esperança”.

Com sempre, també s’hi troben les columnes habituals, on escriuen els nostres col·laboradors, així com les ressenyes de llibres i música que conclouen el número. Ja està a la venda a la nostra botiga virtual, a l’ iquiosc.cat i als punts de distribució habituals.