L’educació a l’ADN

Des del 16 de juliol de 2021, en el transcurs del XXVII Capítol General celebrat a Sant Cugat del Vallés, la germana Elisa Anglès Farrell és la Superiora General de la Congregació de la Puresa de María. Ha viscut en diferents comunitats: Roma (en dues ocasions), València, Kamina (República Democràtica del Congo) i Sant Cugat. La seva experiència a Àfrica li ha marcat, especialment el seu treball en el centre per a nens desnodrits de la parròquia de Santa Teresa de Kamina. Amb ella parlem en el programa Cruzando Fronteras sobre l’actualitat de la Congregació i sobre la figura de la seva Fundadora, la Mare Cayetana Alberta Giménez Adrover, una pionera a Balears en l’educació de la dona a la fi del segle XIX.

Alberta Giménez, mestra que queda vídua i s’encarrega del Col·legi de la Puresa de María de Palma (col·legi i Escola Normal de Mestres), a petició del bisbe diocesà, desenvoluparà el germen d’una nova família religiosa a l’Església, que s’estén ara per diversos països del món. Elisa ens descobreix l’àmplia mirada de la seva Fundadora: “Veia que, si una mestra en un poble arribava a ensenyar a moltes nenes, això era llavor de formació i de promoció de les persones. Això ho tenia molt ficat en el seu ADN: l’enfortir i formar a les persones, amb una visió més àmplia, amb metodologies, llegint. Tenia una biblioteca assortida i estava subscrita a moltes revistes”. Per cert, com a anècdota, ens revela que les germanes encara conserven els rebuts de les revistes pedagògiques i científiques a les quals se subscrivia. La Mare Alberta va establir un museu d’història natural, va crear un gabinet de física i va introduir la gimnàstica.

La pedagogia de Mare Alberta no és de receptes, sinó un procés integral. Va ser una educadora flexible, culta i pròxima. No permetia la murmuració i es preocupava de les petites coses i detalls del dia a dia, sempre amb l’objectiu de facilitar la vida a les germanes o als qui l’envoltaven. Repassem algunes de les seves frases que revelen a més la seva fondària espiritual:

– “Tot sigui per Déu!”.

– “Oració i confiança en Déu a qui reservem la glòria de tot”.

– “La Provisió ho resol tot per al nostre major bé”.

Dona gust escoltar la germana Elisa que, dominant diversos idiomes i amb un ampli bagatge, destaca per la seva senzillesa i aquesta humilitat que la Fundadora va voler impregnar en la família albertiana. Al mateix temps, la Superiora General reconeix que, encara que la Congregació es continua estenent –de fet en el programa intervé la germana Carole Mani des de Camerun– i se sent orgullosa de tot el que estan aconseguint a Àfrica. No obstant això, també hi ha desafiaments i dificultats, que afronta d’un mode sinodal: “Hi ha moments difícils, però el poder compartir amb un equip, el tenir la visió d’altres persones et dona una certa seguretat, encara que sempre està el risc que et puguis equivocar en accions que realitzes”. A més, ens revela que és molt amiga de Sant Pere: “Crec que, encara que ell es veia fràgil, pecador i amb les seves dificultats, després sabia convocar als altres i superar aquestes dificultats amb Jesús. Sabia que Jesús confiava en ell. Aquesta és una de les coses que m’agraden: malgrat la fragilitat, sempre hi ha oportunitat de tornar a començar”.

Continuem parlant. En la conversa es creuen l’experiència personal d’Elisa i els trets biogràfics de la Fundadora. Tot amb naturalitat. Sens dubte, aquestes religioses consolidades en l’eucaristia i en la Verge Immaculada són dones que desprenen llum, una cosa tan necessària per a una societat amb tantes ombres. És la llum de l’acompanyament. Aquesta és una altra de les característiques que l’actual Superiora General destaca de la seva predecessora: “La Mare Alberta va ser una persona lluminosa, donava confiança, animava. La gent anava a parlar amb ella, a demanar-li consell, a explicar-li els seus problemes fins a molt avançada la seva edat. Patia per no poder respondre a aquells que li escrivien, també a la seva família, al seu fill a Amèrica o als seus nets. Volia mantenir la comunicació amb els altres i li feia mal el no poder fer-ho”.

Mare Alberta va tenir una actitud discreta i prudent, que no li va impedir col·laborar en el canvi de mentalitat sobre el paper de la dona en la societat. L’arquebisbe Enrique Reig, preconitzat Primat de Toledo i ja de jove sacerdot amic de la Fundadora, responia d’una manera clara i amb un discurs molt directe el que havia estat el gran compromís d’aquesta religiosa amb els seus contemporanis. Les va pronunciar a Palma pocs mesos abans de la mort de la Mare: “No estan lluny els dies en què la dona ha d’intervenir en la vida social”. Quant treball, quanta dedicació, quant lliurament, quanta cura s’ha de proporcionar perquè es donin els grans canvis en la societat! Les religioses de la Puresa formen part d’aquesta cadena de dones noves que, entonant el cant del Magníficat, reconeixen el do rebut de Déu capaç de derrocar als que es creuen potents i de donar la dignitat als famolencs i descartats. Gràcies per aquest carisma per al servei de la humanitat!

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7