Menu
20 d'abril de 2024
La sostenibilitat no es pot reduir a les energies renovables o a la reducció dels residus i la contaminació. Aquesta és una gran temptació de les polítiques (públiques o empresarials) ecològiques.
L’ecologia integral és aquella que entèn la profunda interconnexió de totes les realitats, cridades a la relació. Aquest és el punt clau que (malauradament) cal repetir constantment. I això, que no sempre es veu, és un dels missatges fonamentals de Laudato si’. Aquesta interrelació permet veure que tota actuació ecològica ha de tenir com a punt focal el preservar la dignitat i el benestar de les persones a escala mundial. I això inclou que puguin gaudir d’un treball decent.
La degradació ambiental destrueix llocs de treball i la mateixa possibilitat d’un treball digne. Però si l’economia o l’activitat empresarial es basen en l’explotació o precarització dels treballadors, en la reducció de llocs de treball o en la perpetuació de condicions de pobresa i desigualtat, són també una agressió a la natura, en la mesura que ataquen a l’ésser humà, a més de generar danys ambientals.
La doctrina social de l’Església subratlla que el treball no solament ha de ser considerat pel seu resultat productiu, com a activitat tècnica transformadora (dimensió objectiva), sinó sobretot com una activitat de la persona (dimensió subjectiva), amb la seva dignitat. Per tant, el treballador no pot ser tractat com una mercaderia, element de l’organització productiva, “força de treball” o “cost”. La persona té un valor superior a les activitats, les tècniques o els resultats del treball, un valor superior als mitjans de producció i al capital, els quals, com tota propietat, estan supeditats al bé comú.
El treball és un dret fonamental de la persona, ja que és a través d’ell com acreix la seva dignitat i desenvolupa la seva personalitat. El treball li permet adquirir els mitjans de subsistència, formar i mantenir una família, cèl·lula bàsica de la societat, i contribuir al bé comú. Assegurar el treball per tothom és una exigència bàsica d’una societat justa. Com subratlla Francesc, és una “prioritat l’objectiu de l’accés al treball per part de tothom (LS 127) i “no ha de buscar-se que el progrés tecnològic reemplaci cada vegada més el treball humà”, ja que “el treball és part del sentit de la vida, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal (LS 128).
Dret al treball no vol dir a qualsevol treball, sinó a un treball decent. Benet XVI, a Caritas in Veritate (63), va definir el treball decent com aquell que “en qualsevol societat, sigui expressió de la dignitat essencial de tot home o dona”, la qual cosa inclou un treball lliurement elegit, el dret a una remuneració justa, al descans, a la protecció de la salut i la seguretat, a la llibertat sindical i a la protecció social en les situacions de necessitat.
Ara bé, el treball decent és molt més que un dret. Francesc ens ha recordat també un principi fonamental en la visió cristiana del treball, ja expressada en el Gènesi (LS 124): Déu ha col·locat l’ésser humà en el món “no solament per preservar les coses existents (tenir-ne cura), sinó per treballar sobre aquestes coses de manera que produeixin fruits (conrear). Així, els obrers i artesans, asseguren la creació eterna (Sir, 38,34). En realitat, la intervenció humana que procura el prudent desenvolupament de les coses creades és la forma més adequada de tenir-ne cura, perquè implica situar-se com instrument de Déu per ajudar a desplegar totes les potencialitats que ell mateix va col·locar en les coses”.
En conseqüència, per la visió cristiana, el treball és la col·laboració en el projecte de Déu. ¿És possible una dignitat més alta del treball? L’ecologia integral, és a dir, preservar la totalitat de la natura, de tot allò creat, demana justament protegir tots els éssers humans com a treballadors: o sigui, protectors, transformadors i col·laboradors de la creació i, en definitiva, centre i vèrtex de la creació.
Eduard Ibáñez
Advocat. Adjunt al Representant personal del Copríncep episcopal d’Andorra
@eduardiban
