‘Economy of Francesco’: la crida de Francesc als joves per transformar l’economia

Pacte signat a Asís per Francesc i els joves, per promoure una economia basada en els valors de l'Evangeli | © Vatican News
Pacte signat a Asís per Francesc i els joves, per promoure una economia basada en els valors de l'Evangeli | © Vatican News

És notòria la gran estima del papa Francesc pels joves. Una estima expressada en les nombroses trobades amb ells, en multitud de gestos i missatges, i en la convocatòria del Sínode de Bisbes de 2018, del qual va sorgir la seva important exhortació Christus vivit (ChV 2019).

L’afecte del papa Francesc envers els joves no s’ha traduït només en dedicar-los el seu temps, reflexió, pregària i ensenyament. També en la seva invitació concreta a fer-los protagonistes en la missió de fer present en el món el Regne de Déu, involucrant-se en favor de les grans propostes de transformació social llançades en el seu pontificat.

Francesc vol veure els joves en primera línia, treballant per la inclusió social dels pobres i descartats, l’ecologia integral, la pau, el diàleg social i la fraternitat, reptes que ha proposat a l’exhortació apostòlica postsinodal Evangeli Gaudium (2013) i les encícliques Laudato Si (2015) i Fratelli Tutti (2020).

Aquesta crida parteix de la seva convicció, formulada ja a Evangeli Gaudium (222-225), que el temps és superior a l’espai i, per tant, que és més important “iniciar processos que posseir espais”. Aquest principi permet “treballar a llarg termini, sense obsessionar-se pels resultats immediats”, ajuda a “suportar les situacions adverses i generar cadenes de creixement sense retorn, que obrin dinamismes nous en la societat” (223). És sempre millor “suscitar i acompanyar processos que imposar trajectes” (297).

Per això, Francesc ha volgut promoure un gran procés de participació dels joves en la transformació de l’economia mundial. A tal fi, va convocar a una trobada per a joves economistes i emprenedors de tot el món, a celebrar a la ciutat Assís, símbol de fraternitat i cura dels febles, el mes de març de 2020, que fos l’inici d’un procés de canvi.

En la convocatòria, descrivia la iniciativa com “un esdeveniment que  permeti trobar als qui avui es formen i comencen a estudiar i practicar una economia diferent, la que fa viure i no mata, que inclou i no exclou, que humanitza i no deshumanitza, que té cura de la creació i no la depreda”, que “ens ajudi a fer un pacte per canviar l’economia actual i donar ànima a l’economia del futur”.

L’esdeveniment, batejat com Economy of Francesco (per Sant Francesc d’Assís), s’inspirava en una intuïció expressada a Laudato Si’: el vincle entre protecció del medi ambient, justícia per als pobres i solució dels problemes estructurals de l’economia. D’aquí la necessitat de “corregir els models de creixement actuals”, incapaços de garantir el respecte a la natura, la vida, la família, l’equitat, la dignitat dels treballadors i les generacions futures. La necessitat de posar en marxa “un nou model econòmic fruit de la cultura de comunió, basat en la fraternitat i l’equitat”, “una economia saludable i un desenvolupament sostenible”.

Amb Economy of Francesco, el Papa fa una invitació específica als joves “perquè, amb els vostres desitjos d’un futur bonic i feliç, sou profecia d’una economia que es preocupa per la persona i el medi ambient”, perquè “sou capaços d’escoltar amb el cor els crits de la terra i els pobres” i, citant Christus vivit, els demanà: “No deixeu que altres siguin protagonistes del canvi! Vosaltres sou els que tenen futur!”, “sigueu constructors del món, fiqueu-vos en el treball per un món millor”.

La trobada d’Assís (que, a causa de la pandèmia, es va celebrar telemàticament uns mesos més tard) va posar en marxa un procés de gran amplitud i profunditat entre joves economistes i empresaris de tot el món. Un procés que ha generat una gran xarxa mundial viva (francescoeconomy.org), que ha donat lloc a multitud de trobades, vincles, experiències, aprenentatges, intercanvis, propostes i iniciatives econòmiques concretes.

Podeu trobar un exemple dels fruits d’aquest procés en el llibre publicat per Justícia i Pau i Editorial Claret, La granja de Francesc (Col·lecció Oikos, Barcelona, 2023), de Maria Virginia Solis, sobre la seva experiència en la promoció d’iniciatives d’agricultura ecològica.

Eduard Ibáñez
Exdirector de Justícia i Pau (2001-2021)
@eduardiban

Comparteix

Contingut relacionat