Fe, cultura i societat des de 1974
Qui canta, els seus mals espanta, tal com es diu al refranyer popular. “Espanta els seus mals, però també els dels altres; per això, sovint em poso a fer-ho davant del mar, en una platja qualsevol, i, des d’allà, si es compleix la dita, també canto per espantar els mals de la gent que es
No és difícil llegir la paràbola de les males herbes (Mt 13,24-30) amb ulls actuals, i és bo de fer-ho i d’aprendre’n algun ensenyament. En el nostre món s’hi poden trobar coses bones i també coses dolentes: injustícies, inhumanitats, comportaments i decisions que fan esgarrifar. I hi ha també aquells que volen erradicar aquestes injustícies.
Les migracions contemporànies són conseqüència, en bona part, de la pobresa i de la desigualtat generades per les injustes relacions internacionals. En la seva encíclica Laudato si’ (LS, 2015), el Papa Francesc ha mostrat que “la deterioració de l’ambient i de la societat afecten d’una manera especial als més febles del planeta” (LS 48). Per
“La vida és canvi. El canvi és vida”. Amb aquest axioma, que molt bé pot ser un lema pràctic per viure el món d’avui, convulsiu i permanentment canviant, com mai, l’Obra Social de la Fundació «la Caixa» va organitzar el 2007, un doll de conferències i tertúlies, de sabers transversals (psiquiàtrics, neurològics, empresarials, econòmics, filòsofs,
En aquesta reflexió pretenem endinsar-nos en les claus per participar en el sínode seguint el model de lideratge que suggereix el Papa Francesc a través de les seves audiències i discursos. Tindrem com a referència el discurs que va elaborar davant de la cúria romana el dia 22 de desembre del 2014. Proposem, a continuació,
En ocasió del Xacobeo 2021-22 i la col·laboració del Centro de Estudios Europa Hispánica (CEEH), l’agrupació La Grande Chapelle, dirigida per Albert Recasens, va dedicar una investigació puntera al navarrès José de Baquedano (1642-1711) i a la seva etapa com a mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostel·la. El segell Lauda, un
La mà d’obra migrant no és una mercaderia Tot i que la migració humana no és un fenomen nou, la seva magnitud i velocitat menen a considerar-la profundament. Els esforços realitzats a escala internacional i regional tenen com a objectiu principal desenvolupar una política migratòria activa, capaç d’assegurar un desenvolupament sostenible i una gestió eficaç
Hi havia ganes de retrobament entre els subscriptors, lectors, amics i amigues de la revista Valors que dimarts 26 de setembre van omplir l’Auditori del Tecnocampus, de Mataró, per celebrar l’acte commemoratiu del seu 20è aniversari. També hi havia expectació per escoltar al filòsof i politòleg Fernando Vallespín, que hi va ser convidat per analitzar
Mathieu Detchessahar (1971) és un professor de la universitat de Nantes, especialista en teoria de les organitzacions, canvi organitzatiu i gestió de la salut laboral. Membre fundador del Grup de Recerca Antropologia Cristiana i Empresa (RACE). El seu darrer llibre fins ara (Desclée, 2022) era La Nation, chemin de l’universel? Sortir de l’impasse post-nationale. Aquests
Gran pel·lícula, en el fons i en la forma. Una història important i necessària. I una manera grandiosa de presentar-la. Es tracta de resseguir les passes del gran físic nord-americà Julius Robert Oppenheimer, responsable del “Projecte Manhattan” que durant la Segona Guerra Mundial culminà amb la creació de la primera bomba atòmica que, de fet,
