L’estiu: temps de joves voluntaris i cooperants

Durant l’estiu, el compromís de serveis i voluntariats d’entitats cristianes és enorme i ofereix als joves la possibilitat de dedicar-se a una activitat altruista i de gran vivència social, cultural i humana.

D’aquí a uns dies s’acabarà l’estiu i, amb ell, multitud de propostes de voluntariat social i cooperació internacional per a joves. Entitats d’origen o identitat cristiana com la Comunitat de Sant Egidi, VOLPA, SETEM, VOLS o els Comitès de Solidaritat Oscar Romero, per citar-ne algunes, ofereixen projectes de cooperació internacional d’un mes, un estiu o tot l’any. Però també hi ha una llista ben llarga de voluntariats socials desenvolupats a casa nostra, que porten a terme activitats diverses en contextos de risc d’exclusió social, com ara Fundació Escó o Arrels Fundació, entre molts d’altres.

El compromís de serveis i voluntariats d’entitats cristianes en etapes estivals és enorme, i dóna als joves la possibilitat de dedicar alguns estalvis (si han d’abonar el cost d’un vol intercontinental) i, sobretot, el seu temps i compromís personal en una activitat altruista i de gran vivència social, cultural i humana. És important reconèixer la gran tasca que fan i la gran experiència que tant els enriqueix. Malgrat això, no poques vegades el col·lectiu jove és etiquetat negativament per part d’adults pessimistes, que tenen una mirada simplista sobre ells. Massa sovint se’ls acusa de superficials, individualistes, gastadors, drogoaddictes, alcohòlics i fins i tot violents. I és cert que n’hi ha d’aquests, però també són certes tres coses que podríem tenir en compte, aprofitant el testimoni altruista dels seus estius.

Primer, que el jovent no és especialment millor o pitjor del que ho érem les generacions anteriors. En termes generals, els joves són molt semblants en actituds, sentiments i desitjos, en les seves inquietuds, problemàtiques i lluites, en unes dècades o altres. Ens canvia a tots inevitablement el decorat, l’escenari, que és el de cada època (la situació social, política, econòmica o cultural), però els protagonistes (els joves, en aquest cas) són la mateixa espècie humana, amb les seves variants culturals però, en substància, semblants en totes les èpoques.

En segon lloc, no sempre recordem que els joves són producte de la societat que hem creat els adults, i no a l’inrevés. La realitat del món que tenim avui és la que es troben els joves que han fet els adults. Amb l’educació rebuda en la infància i adolescència, després tenim el que tenim. I si el resultat no és l’esperat o el correcte, ens haurem de preguntar abans què hem fet o deixat de fer en tot aquell temps.

I, darrerament, en tercer lloc, és just visibilitzar moltes de les coses bones que fan, que impulsen i en què hi participen tants joves. Joves solidaris, compromesos, joves que se sacrifiquen, que lluiten buscant un món millor, joves que viuen en la precarietat, però que miren de sortir-ne dignament, joves que marxen de cooperació, joves que dediquen les hores de la setmana a fer voluntariat, joves que fan de monitors d’esplais tots els dissabtes, joves voluntaris hospitalaris o que acompanyen gent gran sola, joves que surten al carrer una vegada i una altra per manifestar-se a favor dels refugiats, per acollir immigrants, per millorar les condicions dels estudiants o dels treballadors. No sé jo si en els temps actuals, els joves que vam ser nosaltres sabríem sobreviure millor i comprometre’ns més de com ho estan fent ells.

Xavier Garí de Barbarà
Doctor en Història Contemporània i professor d’Humanitats a la UIC
@XavierGari