L’esperança obstinada d’un Déu que no es rendeix

He tingut novament l’oportunitat d’entrevistar a Cruzando Fronteras la biblista Ianire Angulo Ordorika, una de les veus més lúcides de la teologia actual, sobre el seu llibre Dios no da a nadie por perdido, editat per San Pablo. Un llibre que neix de la seva tesi doctoral però que ha estat “traduït” a un llenguatge quotidià per arribar al cor de la pastoral i de qualsevol lector inquiet. Aquesta obra forma part de la col·lecció Mashal, coordinada pel diaca barceloní Quique Fernández Manzano.

El centre de l’obra és una de les històries més desconcertants i, a vegades, ignorades de l’Evangeli: la paràbola dels vinyaters homicides (Marc 12,1-12). A través de l’entrevista, Angulo ens convida a fer un exercici d’“ascesi”: llegir el text com si fos la primera vegada, despullant-nos d’etiquetes i prejudicis.

Un Déu “obstinat” davant el rebuig humà

L’entrevista ha comptat amb la participació especial de la teòloga Marta García Fernández, prologuista del llibre, que va definir l’essència de l’obra com el descobriment de la “sorprenent tossuderia de Déu”.

Davant dels pagesos que rebutgen els enviats i finalment maten el fill, Déu no respon amb una ira destructiva immediata, sinó amb una insistència que sembla il·lògica als ulls humans. Com va explicar Ianire, la paràbola no tracta només d’un conflicte històric, sinó de la pregunta fonamental: què fa Déu amb el nostre rebuig? La resposta que proposa el llibre és una invitació a l’esperança: Déu continua enviant missatgers perquè es resisteix a donar per perdut el vincle amb l’ésser humà.

Més enllà de les etiquetes

Un dels punts més potents de la conversa va girar entorn de la polarització actual. Ianire va assenyalar que vivim en un món d’extrems (“o estàs amb mi o contra mi”) on les institucions han perdut legitimitat. La seva proposta, extreta directament de la lògica de la vinya, és posar el focus en les persones i els vincles per damunt dels fruits o dels resultats.

“El que importa és restablir el vincle… que ens preocupin més les persones que allò que fem o que arribar a convèncer ningú”, va afirmar Angulo. Aquesta perspectiva transforma l’autoritat en una capacitat de crear ponts, imitant el cor d’un Déu que s’interessa per la història particular de cada individu.

Un viatge de la mà de l’Antic Testament

El llibre no es limita al Nou Testament. Ianire, amb la seva solvència com a biblista, proposa un viatge per les ressonàncies de la vinya en la història d’Israel:

• La vinya com a símbol: no és només un terreny agrícola; a l’Antic Orient té ressons d’aliança, de promesa i d’identitat d’un poble.
• El Fill i la Pedra: l’autora desentranya la curiosa connexió lingüística i teològica entre el “fill” i la “pedra”. Allò que els constructors rebutgen —el fill mort fora de la vinya— es converteix, per obra de Déu, en la pedra angular del nou temple, que és el lloc de trobada amb Ell.

Una guia per a la vida quotidiana i la pastoral

A diferència d’un tractat acadèmic fred, Dios no da a nadie por perdido inclou una guia didàctica amb recursos d’art, cinema i codis QR, dissenyats perquè el missatge de la paràbola es pugui treballar en parròquies, grups de catequesi o en la reflexió personal. És un llibre que vol “eixamplar l’horitzó” i demostrar que la Paraula de Déu no pot ser domesticada.

En definitiva, tant l’entrevista com el llibre de Ianire Angulo ens deixen un missatge clar per a aquest temps: en una cultura que descarta i cancel·la amb facilitat, l’Evangeli ens recorda que l’última paraula de Déu sobre qualsevol persona és sempre una paraula de recerca i d’amor incondicional.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7