Masoumeh Dinaní: “Les dones són ciutadanes de segona categoria a l’Iran”

La Masoumeh Dinaní és una jove iraniana que no arriba als quaranta i és molt dolça. Fa escassament un any que viu a Catalunya i ha establert vincles molt ràpidament amb la nostra cultura. Sovint pensa que, si l’Iran s’allibera d’aquest règim dictatorial i religiós, tornarà al seu país i contribuirà a la seva reconstrucció i desenvolupament.

Per què va decidir marxar de l’Iran?

Perquè no hi veia esperança en cap millora en la situació del meu país. Durant molts anys vam fer moltes protestes pacífiques, però sempre van acabar amb una dura repressió. La primera protesta al carrer en què vaig participar va ser ara fa divuit anys. Una setmana abans de venir aquí vaig ser citada a un tribunal per no portar el vel. Aquestes darreres setmanes de guerra han estat molt dures, amb manca d’informació de la família d’allà. Totes les activitats s’han aturat i els ingressos de la població han desaparegut.

Com està la teva família? Es viu amb por sota un règim teocràtic?

El poble iranià és molt valent; des de fa anys protesta amb les mans buides. El Govern no fa cap esforç per millorar les condicions de vida de la gent. Hi ha inflacions molt altes i una pèrdua del valor de la moneda. Les dones són ciutadanes de segona categoria i els seus drets són ignorats sistemàticament. Les escoles i universitats sempre han estat marcades per una educació religiosa, sovint innecessària. Només anava dirigida al control estricte del comportament de l’alumnat, cosa que provocava ansietat i estrès.

Què creu que busquen protegir els actors d’aquesta guerra?

El president Trump creu que el règim teocràtic de Teheran suplica un acord, però en realitat el refusa. Al mes de gener d’enguany les autoritats van actuar amb una repressió brutal i van morir desenes de milers de persones. Van coincidir els interessos dels Estats Units i Israel en destruir l’Iran. Alguns lluiten contra l’imperialisme per controlar la regió, però el govern iranià ho fa per mantenir-se en el poder. El poble es troba indefens, sota les bombes i constantment sota les amenaces del seu propi govern.

Creu que les negociacions en curs existeixen?

A la República Islàmica li convé arribar a un acord per evitar més destrucció i patiment de la gent i, alhora, poder mantenir-se en el poder. Però no tinc cap esperança en aquests acords. Si s’aproven, l’Iran no els respectarà. No crec que hi hagi un alto el foc.

Creus que, amb els atacs creuats que continuen a la regió i els 3.000 soldats d’elit que hi han arribat, el conflicte escalarà més?

Els Estats Units saben que el poble iranià guanya temps per a una possible guerra terrestre. El poble iranià no donarà suport al govern de Trump; això només augmentaria la distància entre el Govern persa i la població.

Veus a prop el final del conflicte?

No crec que el conflicte duri més de tres o quatre mesos. El final dependrà d’una rendició incondicional de la República Islàmica, que no és clar que es produeixi. No soc una experta i les meves emocions també influeixen en la meva anàlisi. Però m’agradaria que la República Islàmica desaparegués completament, que la guerra acabés i que el meu poble pogués viure en pau.

Teresa Carreras i Gabriel Vázquez
Periodistes