Vicenç Lozano: “Hi ha un projecte dissenyat per manipular el pròxim conclave”

El mateix dia que el papa Francesc va entrar al quiròfan de l’Hospital Gemelli de Roma per a una operació del còlon, un grup de bisbes i cardenals van tenir una reunió secreta per debatre sobre la successió del pontífex. Des de fa molt de temps que els opositors s’han llançat en una guerra oberta contra les reformes i la visió que té el papa Francesc de l’Església catòlica. El complot està en marxa. Tal com explica Vicenç Lozano en el llibre Vaticangate (Proa, 2023), els enemics del papa argentí són finançats per grans magnats i milionaris amb molta influència en la política nord-americana i internacional. Hi ha un projecte global dissenyat per la ultradreta que va més enllà del Vaticà.

¿Què el va portar a fer aquesta investigació?

Des de l’inici del pontificat del papa Francesc vaig començar a veure que hi havia una batalla entre alguns sectors de l’Església que, amb el temps, s’ha convertit en una guerra oberta. Per a parlar de complot havia de tenir proves precises sobre qui estava darrere d’aquesta conspiració. Els grups opositors intenten avortar les reformes i forçar una possible renúncia del papa, cosa que no aconseguiran. Hi ha un projecte dissenyat per a manipular el pròxim conclave. La investigació no va ser gens fàcil. Les meves fonts informatives al Vaticà no m’atenien i vaig haver de construir una nova xarxa d’informants. Amb la intenció de donar les dues versions dels fets, vaig construir el relat a partir d’entrevistes a la gent que forma part d’aquesta conspiració i a partir de la gent que dona suport a l’actual papa.

Vaticangate no es limita a un complot dins de l’Església sinó que vincula aquesta conjura contra el papa Francesc amb interessos polítics i econòmics  internacionals.

Si no existís aquesta vinculació amb la realitat internacional el llibre es quedaria limitat únicament al territori Vaticà. El feixisme està en ascens, som testimonis de la destrucció de les llibertats, dels drets fonamentals i de les conquestes socials, drets que han costat vides i anys aconseguir. El llibre desemmascara l’existència d’una operació internacional que està dissenyada per nous líders i que té un control de les xarxes socials i de mitjans de comunicació molt importants. L’ultradreta penetra amb un llenguatge que presenta als seus líders com una proposta nova, i fins i tot com a gent antisistema que ataca la corrupció i la casta política. Aquests nous populismes estan captivant una gran quantitat de persones joves que desconeixen la nostra història més recent. El papa Francesc, amb el seu missatge ecològic i de denúncia del capitalisme salvatge que crea pobresa i marginació arreu del món, és un obstacle per a aquest projecte. Per aquest motiu, intentar desprestigiar-lo forma part de la seva agenda.

En un món sobreinformat, ¿com determinen la fiabilitat de la informació que ens arriba?

És molt difícil. L’època de la postveritat i de la manipulació informativa, en la qual estem immersos, no sorgeix del no-res. Hi ha un grup de persones que s’ho ha pensat detingudament. Hi ha teòlegs que des del punt de vista espiritual posen en dubte el pontificat del papa Francesc, fins i tot qualificant-lo d’heretge. Però quan ho analitzem en profunditat ens adonem que en el fons hi ha una lluita per imposar un model capitalista aferrissat i deshumanitzat. Hi ha una agenda muntada en contra de l’Agenda 2030 de l’ONU, en contra del canvi climàtic, en contra dels drets de les dones i dels col·lectius LGTB, en contra del que ells anomenen la moral relativista, que no és altra cosa que desconcert espiritual característica de la nostra època.

Davant d’aquesta guerra informativa, ¿els mecanismes de comunicació de l’Església són poc eficients?

Cal destacar que els altaveus mediàtics que té el sector d’oposició al papa Francesc realment controlen els mecanismes claus per a la comunicació d’avui en dia, sobretot les xarxes socials. En el segle XXI les xarxes són el flamer on van a parar totes aquestes teories conspiranoiques i informacions manipulades que intenten desprestigiar la imatge d’un papa que vol reformes importants per canviar una institució per la cultura occidental i la religió. És evident que l’Església té una comunicació deficient. En l’operació del Papa al còlon, fa un parell d’anys, la sala de premsa de la Santa Seu va trigar a informar i va generar una incertesa que va ser aprofitada per l’oposició al papa. Llavors van donar a entendre que Bergoglio ja estava acabat, que tenia un càncer terminal, que no es podia moure i que fins i tot tenia problemes mentals. Aquesta informació manipulada ha acabat entrant fins i tot als mitjans de comunicació prestigiosos d’arreu del món. La comunicació de l’Església té una deficiència en el llenguatge i en la rapidesa per poder contradir la companya que hi ha contra el papa, les seves reformes i el seu estil de pontificat.

Des de la guerra d’Ucraïna es parla molt de les grans agències de comunicació que manipulen la informació i controlen les tendències informatives. ¿Ha canviat molt el periodisme?

Portada del llibre de Vicenç Lozano en les edicions en català i castellà

Molt. El periodisme rigorós, de rectificar fets i de carrer s’ha abandonat a favor dels grans titulars El periodisme actual va a remolc de les xarxes socials, que són l’altaveu de les informacions manipulades. Tampoc vull estigmatitzar les xarxes socials, per escriure el llibre Vaticangate m’han estat molt útils. La societat i els mateixos  periodistes tenim dificultats de dirimir la informació falsa de l’autèntica. És important que el periodisme deixi la cadira i surti al carrer a parlar amb la gent, a parlar amb els protagonistes de les notícies, i a partir d’aquestes converses fer una reflexió que permeti a les persones treure l’entrellat d’una informació. Els grans mitjans de comunicació aposten poc pel periodisme d’investigació que requereix grans mitjans econòmics. No tothom té la capacitat del The New York Times, que pot tenir un periodista treballant durant tres o quatre anys al voltant d’una informació que considera important.

¿En què consisteix el Red Hat Report?

És un projecte que abans actuava de manera oberta, però a partir d’un escàndol que va sortir als mitjans de comunicació va començar a treballar de manera oculta. El Red Hat Report investiga, d’una manera rigorosa i molt manipulada, els cardenals electors que participaran en el proper conclave, quan el papa actual renunciï o es mori. Aquesta informació pot ser utilitzada per a fer un xantatge als cardenals electors i propiciar una figura novament ultraconservadora. Tot això és finançat per magnats dels Estats Units i tenen una xarxa de col·laboradors arreu del món. Hi col·laboren exagents de l’FBI, de la CIA i d’altres centres d’intel·ligència internacional. No només investiguen la vida pública dels cardenals, sinó la vida més intima i privada de cada cardenal. En definitiva, és un element clau per poder fer xantatge. Ells es defensen argumentant que el seu objectiu és la transparència de l’Església, però l’objectiu final és manipular un futur conclave.

Davant d’una oposició tan forta sembla que el projecte de reforma del papa Francesc trontolla.

El papa Francesc entén que està davant de l’última etapa del seu pontificat. En aquest moment el camí sinodal és molt important per l’Església. El Camí Sinodal es planteja com una consulta que ajudarà a definir com pensen els dos mil dos-cents milions de catòlics que hi ha arreu del món, que haurà de ser el futur de l’Església. ¿Quin missatge haurà de donar amb relació a la moral sexual, a les dones, als col·lectius LGTB, als divorciats, a les persones que avorten? Els acords als quals arribi el Camí Sinodal, que poden ser molt diferents d’acord amb els diferents continents i cultures, quedaran sobre la taula i no podran ser ignorats pel pròxim pontífex, sigui del tarannà que sigui. La meva visió de futur i d’esperança que deixo oberta al final del llibre és que hi ha gent que treballa per una església pobra i pels pobres, que s’està treballant en hospitals de campanya amb parròquies obertes a les persones més desfavorides de la nostra societat. S’intenta que l’Església tingui un missatge més ecològic i de lluita contra el canvi climàtic. Tot això pertorba el sector ultraconservador. Repeteixo: la guerra és més econòmica que espiritual.

Santiago Gorgas
Periodista
@BorisNebula