Fe, cultura i societat des de 1974
Dirigit per de Alauda Ruiz de Azúa, 'Cinco lobitos' és una història emocionant i intensa d’una família que gestiona el millor possible, de vegades ben matusserament, les possibilitats i les dificultats inherents a la convivència.
Forjat durant la més tendra infància, l’amor de Joseph Ratzinger per Jesús i pel cristianisme va donar pas a una llarga trajectòria de servei a l’Església. A mesura que un es fa gran s’adona de la gran importància que tenen els orígens. El vincle primigeni amb un lloc, una família i unes relaciones socials determinades
Per començar la lectura de La maldición de ser niña (Mensajero, 2022) només cal que t’hagi caigut a les mans; per continuar-la, cal una decisió conscient, no precisament fàcil, perquè posa els pèls de punta.
Conscient del moment històric que suposa el Sínode sobre la sinodalitat, la saragossana Cristina Inogés reconeix que com a teòloga està vivint una experiència eclesial “tremendament interessant”.
Antoni Batista reflexiona amb ‘Els portaveus de Déu’ sobre com la propagació del missatge cristià és una de les campanyes de màrqueting més notables de la història de la humanitat
“Dels molts santuaris de Catalunya, i de fora d’ella, que he visitat, mai cap se m’havia aparegut tan hermós com ara mateix lo de la Mare de Déu del Mont, reina de l’Empordà”. Aquestes paraules són de Mn. Cinto Verdaguer, de l’any 1884. Un elogi ben contundent cap a aquest santuari situat a 1.124 metres
La memòria serratiana del nacionalcatolicisme Corria un dia d’inicis de 1969 quan, a punt de tancar la gravació del disc dedicat al poeta Antonio Machado als estudis Fonit Cetra de Milà, un joveníssim Joan Manuel Serrat va compondre de manera espontània la música de la que acabaria sent una de les seves cançons més versionades:
Vivim en l’època de la postveritat. Massa sovint els sentiments, les emocions són els qui manen, i els fets objectius queden en segon terme. És el que “jo sento” i d’aquí no passem, el que “a mi em sembla”, la meva veritat, i per tant, cal ser conscients que no només són els mitjans de
L’any 1223, retornat a Itàlia després d’un colpidor pelegrinatge a Terra Santa, Sant Francesc d’Assís va contemplar a la vall de Rieti unes grutes que li van evocar certs paisatges que havia vist a Betlem. El sentiment d’admiració i la fonda experiència espiritual viscuda a Orient van provocar en el Poverello d’Assisi el desig de
Calaveretes de sucre i altres representacions de la mort com els esquelets vestits amb flors de colors ja no són elements estranys a les nostres castanyades. Són a prop, els veiem més. Fins i tot, ja hi ha cultiu de flors ‘cempasúchil’ de color taronja (la tradicional pel dia de morts) a terres tarragonines. Hem
