Menu
19 d'abril de 2024
El mur de roca rere la vitrina situada al rebedor insinua al visitant que, a poques passes d’aquí, es troba l’indret on va tenir lloc una de les experiències místiques i espirituals més reveladores de la història del catolicisme. Han passat cinc-cents anys des de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa i avui, després d’un procés de múltiples transformacions, la senzilla cova on el pelegrí duia a terme les seves meditacions i penitències s’ha convertit en un edifici imponent que acull el Santuari de la Cova de Sant Ignasi i el Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana (CIEI).
Referent universal del món jesuïtic i icona de la ciutat de Manresa, la Cova va tornant a poc a poc a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions de la pandèmia de covid. Si bé encara no s’hi han registrat els nivells d’afluència d’abans de 2020, durant el passat estiu un bon nombre de pelegrins van tornar a passar per aquest espai de peregrinatge i culte per a dur a terme els Exercicis espirituals en les seves diferents modalitats.
La finalització de l’etapa de set anys de Lluís Magriñà com a Superior de la Cova i director del Centre Internacional d’Espiritualitat ha propiciat canvis en l’estructura organitzativa de la institució, que ha passat a comptar amb tres responsables: David Guindulain sj com a Superior de la Comunitat, Xavier Melloni sj com a director del CIEI i Lluís Pagès, antic gerent, director adjunt. Els nomenaments responen al desig de treballar en equip, segons l’estil del discerniment comunitari que la Companyia de Jesús creu indispensable com a forma de procedir.
Quatre són les prioritats que es va marcar la Companyia de Jesús ara fa cinc anys: els Exercicis espirituals, el treball social, el món dels joves i la cura de la Creació. “Quan es varen enviar les quatre propostes al Sant Pare, hi va estar d’acord, però va remarcar que sobretot cal posar l’èmfasi en els Exercicis, que són la mare del corder, la matriu de tota la resta”, explica David Guindulain.
En un món hiperconnectat i marcat per la immediatesa, l’espiritualitat ignasiana ofereix a les persones la possibilitat d’aturar-se i reflexionar sobre les seves vides des d’una profunditat major. “En una societat que ens vol accelerats, perquè accelerats gastem més, consumim més i som menys conscients, els Exercicis espirituals són una oportunitat per desaccelerar-te, adonar-te d’on ets, d’on vens i cap a on vols anar. I finalment, des d’aquesta consciència, posar paraula pura al costat de la Paraula de Jesús; així, des del punt de vista cristià, t’adones que hi ha una trena que s’estableix en què un és cridat a ser un nou Crist, una nova presència de Déu enmig del món”, detalla Guindulain.
Recollits en el llibre Ejercicios espirituales, aprovat pel papa Pau III el 1548, els Exercicis són un itinerari de meditació, oració i rigorós examen de consciència creat per Ignasi de Loiola després d’un llarg procés de pràctica i perfeccionament. Si bé la vigència dels Exercicis és inqüestionable, el llibre, com comenta Guindulain, “no és per ser llegit directament, malgrat que sovint hi ha qui ho intenta”. Segons el nou superior de la Cova, es tracta més aviat d’una obra pels qui donen els Exercicis, que han d’estudiar-la i reinterpretar-la a la llum dels nostres dies. “Sant Ignasi —reflexiona Guindulain— té un castellà feixuc, però en canvi té una percepció antropològica de l’ésser humà molt moderna ja que considera la persona com a subjecte, com a centre de la cultura, quelcom que és característic dels inicis del Renaixement: si el coneixement no passa per l’experiència personal, llavors no és significatiu. D’això, Sant Ignasi n’és molt conscient”.
En els Exercicis, per tant, és crucial el ressò que produeix en la persona allò que se li va proposant. “Si se’t proposés contemplar una escena de l’evangeli o imaginar què faries si tinguessis uns diners que no saps si has guanyat honestament, cal veure de quina manera reaccionaries a aquests plantejaments. Quan alguna cosa produeix pau vol dir que Déu hi és al darrere, i si produeix inquietud, deia Sant Ignasi, vol dir que allà hi és el mal esperit volent desviar-te del camí que porta cap a Déu”, assegura el jesuïta.
L’espiritualitat ignasiana es caracteritza per un seguiment de Crist que s’atreveix a prolongar-lo. “Es tracta —apunta Guindulain— d’anar més enllà de la simple imitació i pensar què faria Jesús avui i reproduir-lo en la teva vida, amb els teus talents. I més enllà també de cadascú de nosaltres, també es tracta de reconèixer en els altres la presència de Déu, el que hi ha de Déu en ells. És més, l’altre revela en mi el que viu amb mi de Déu. Són els altres els qui et fan adonar, et fan descobrir què és allò que Déu et convida a ser i a viure. O sigui, que els Exercicis són una experiència personal però han de portar sempre a la trobada amb l’altre per descobrir que en ell també es dona la presència de Déu i que l’important és el que passa entre nosaltres”.
S’ha dit que el fruit dels exercicis és l’examen de consciència, un procés després del qual s’arriba a una nova mirada sobre la realitat que permet descobrir el pas de Déu en la història. “L’examen de consciència —resumeix el religiós— és preguntar-me on era Déu present en la meva vida i jo no me n’havia adonat fins el moment en què m’he aturat a observar. L’examen de consciència no és només que jo m’examino, sinó descobrir quan he sigut vehicle del pas de Déu i quan n’he sigut un obstacle. En acabar els Exercicis, tant de bo se’ns obrís aquesta nova mirada que ens permet veure la realitat amarada de Déu. L’espiritualitat ignasiana consisteix a ser capaç de gaudir d’una taula, una relació, pensant en què hi ha alguna cosa de Déu que sempre hi batega. Estimar Déu en totes les coses i estimar totes les coses en Déu”. A vegades, però, es fan presents allò que se’n diu afectes desordenats, que trenquen aquesta dinàmica i ens fa aturar-nos innecessàriament en les coses. “Com diu un conegut pediatra nord-americà”, comenta Guindulain, “el problema de la nostra cultura és que confonem plaer amb felicitat i consum. El nostre sistema social està basat en vendre’ns coses per fer-nos creure que comprant-les serem feliços; aleshores, segons aquest pediatra, el plaer és dopamina i la felicitat serotonina; el plaer crea addicció i la felicitat no. Un afecte desordenat crea addicció. Els Exercicis espirituals, que són d’una actualitat i d’una funcionalitat fantàstica si els sabem explicar, en ensenyen a vèncer aquests afectes per poder orientar la mirada cap a Déu i reordenar tota la vida”.
Guindulain recorda el cas d’una professora universitària que va fer una setmana d’exercicis a la Cova i, en tornar a la feina, al claustre li preguntaven en quin spa havia estat. “Li deien que tenia la pell més fina i se la veia més joiosa. Més enllà que aquí donem bé de menjar i oferim repòs, per a ella, aquells cinc dies havien estat com un trobar sentit, un reordenar la vida; i quan reordenes la vida, et canvia la mirada i somrius”, conclou.
A la Cova estan contents que els Exercicis siguin la prioritat número u de la Companyia, perquè, com diu Guindulain, “si no hi ha aquest fonament espiritual, els altres àmbits no podran ser atesos com és degut”. “Poder acompanyar això, i fer-ho a Manresa, és com un privilegi que em fa sentir molt petit; em sento com un sentinella que vetlla per garantir que tots els qui vinguin, jesuïtes o no, puguin descobrir la força dels Exercicis, la capacitat transformadora que tenen sobre la seva vida”, confessa.
David Guindulain sj va sentir la crida vocacional a Taizé als setze anys. Quatre anys més tard, el 1984, va entrar en la Companyia de Jesús “atret per l’encant de ser contemplatiu en l’acció i pel fet de descobrir Déu en totes les coses”. Va conèixer els jesuïtes estudiant a l’escola de Sant Ignasi de Sarrià: “M’agradava la seva manera, el seu estil de viure”, recorda. Entenia que la vida religiosa comportava renunciar a formar una família, cosa que per a ell era important, però al mateix temps veia amb bons ulls la possibilitat de convertir-se en pare espiritual de molta gent, d’ajudar a créixer descobrint que amb el diàleg, amb l’encontre, amb la proposta, podia ajudar les persones a descobrir el seu valor davant Déu. “És impagable l’agraïment d’algú que sent que ha entrat en una nova llibertat d’esperit, amb un descobriment del seu talent davant de Déu”, assegura.
Psicòleg i teòleg, abans d’arribar a Manresa l’any 2016, Guindulain va estar vinculat amb la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot. El seu nomenament com a Superior de la Cova coincideix amb la celebració del 25è aniversari de la seva ordenació sacerdotal. A Manresa estan contents que en David hagi estat escollit com a germà gran del grup. “És un home d’una gran fidelitat i servicialitat, molt discret i amb una profunda vida interior i amb una capacitat d’escolta que pot fer molt bé la tasca que se li ha encomanat”, destaca Xavier Melloni sj.
Jordi Pacheco
Periodista
@jpachecoga
