Migrants i refugiats: ‘Foc Nou’ arriba a la tardor amb el seu número 510

Ben entrat el mes de setembre, el número 510 de la revista Foc Nou pren el fenomen migratori com a  tema principal a tractar, posant el focus en la 109a Jornada Mundial del Migrant. En aquesta edició tardorenca, ja ho explica Jordi Pacheco en el ‘Pòrtic’, es pretén posar en valor el discurs del papa Francesc, que assenyala que la migració hauria de ser una decisió lliure, i no una via per fugir de la guerra o la pobresa.

En aquesta línia, a la secció ‘Pupitre’, Pepe Menéndez explica la història d’en Yamal (nom fictici), un home que va patir la violència policial en travessar la frontera de Ceuta, entre altres dificultats a les què han de fer front tants altres migrants. En el procés d’adaptació i integració d’en Yamal, es posa de manifest la rellevància de l’entitat Migra Studium, que el va atendre, oferint-li assessorament jurídic gratuït i acompanyant-lo durant la tramitació del seu permís de residència.

Eduard Ibáñez, d’altra banda, parla de les migracions a través de l’encíclica del papa Francesc Laudato si, que tracta l’ecologia des d’una mirada humana i social. Cal entendre que les preocupacions pel medi ambient i per les persones més febles han d’anar agafades de la mà, practicant una ecologia integral que promogui un bon equilibri entre l’explotació de recursos naturals i la seva bona gestió i distribució per tal d’evitar una emigració forçada.

Mercè Solé, a ‘Ran de terra’, dedica el seu article a parlar de les cuidadores en el nostre país, moltes de les quals són migrants i es veuen obligades a fer una feina dura, precària i lluny de casa seva. Alhora, la seva situació d’irregularitat davant la llei les desproveeix dels seus drets més essencials, convertint-les per tendència en víctimes d’abusos de diferents tipus.

Entre els reportatges i entrevistes d’aquesta edició de Foc Nou, s’hi troben històries com les de l’Hanan Jasim Khammas, entrevistada per Teresa Carreras, que va fugir de Bagdad acompanyada de la seva germana i la seva mare, víctima la repressió militar pel fet de pertànyer a l’Ocupation Watch Centre –un òrgan que denunciava la constant violació dels drets humans que es donava a causa de la invasió–. L’Hanan, que ha hagut de desenvolupar-se com a persona des de l’exili, comparteix el missatge del papa Francesc, que defensa que les migracions haurien de ser lliures, i no pas forçades.

També n’Hafiz Akif Khan, tal com explica Ivan Fernández Ibáñez en el seu reportatge, es va veure abocat a l’exili per motius polítics. En el seu cas, va ser la seva militància marxista la que el va portar a un conflicte amb la justícia pakistanesa que tan sols va poder evitar fugint a Grècia. Avui dia, el govern grec no reconeix el seu dret a rebre asil polític.

No tots els migrants, però, aconsegueixen arribar al destí que es proposen i, en cas de fer-ho, no ha estat a través d’un camí senzill. Queralt Castillo relata en el reportatge que escriu sobre dos supervivents d’un naufragi, tot el que implica una ruta migratòria: una travessia, sovint inhumana i plena d’abusos i atacs a la dignitat humana per part de les màfies. Darrere d’un naufragi, hi ha molt més que “les persones supervivents i el nombre de persones mortes”, escriu la periodista.

Aquest número de tardor també compta amb un escrit de Francesc Torralba, filòsof i teòleg, que desenvolupa la seva reflexió al voltant de l’hospitalitat: l’acollida a l’altre, en un exercici íntim que reconeix la seva dignitat malgrat la seva feblesa. “La bona acollida es manifesta en el clima i les actituds que es creen entre les persones”.