Menu
26 d'abril de 2024
El papa Francesc diu que el periodisme requereix la capacitat d’anar allà on ningú no hi va.
És així. Per mi exercir el periodisme és bàsicament donar veu a aquelles persones, entitats o col·lectius que no solen ser presents als mitjans. M’agraden les històries de persones poc conegudes. També donar a conèixer iniciatives que fan la vida més fàcil a les persones vulnerables d’aquesta societat. Anar i veure, com diu el papa Francesc, també és anar més enllà amb una mirada dolça i una paraula amable per a qui t’explica la seva història.
¿Quins han estat els teus referents com a periodista radiofònic?
Dins el periodisme m’he especialitzat en el món de la ràdio. Des de molt jove escoltava molta ràdio i de tot tipus. Ràdios musicals, ràdios temàtiques i generalistes. No tinc referents concrets. Sempre he volgut agafar allò que considerava més bo o interessant dels comunicadors als quals seguia. Hi ha periodistes que sempre t’agraden més o menys pel seu estil a l’hora d’explicar les coses o que t’emmiralles per fer la feina d’una manera similar. Suposo que en el meu camp sempre et fixes en els periodistes que t’expliquen les coses d’una manera entenedora, clara i concisa, com han de ser els missatges a la ràdio, clars i concisos. Però també m’hi he fixat en aquells que tenen una bona capacitat d’improvisació. Si hagués de posar noms, aquests periodistes serien Iñaki Gabilondo o Luis del Olmo, també altres com Gervasio Sánchez, encara que no faci ràdio.
Dirigeixes i presentes un programa referent a Catalunya Ràdio: Paraules de Vida.
Sí, és el programa religiós de Catalunya Ràdio. Va néixer al mateix temps que l’emissora —el 1983— i ja fa 19 temporades que en soc director i presentador. És un espai de tan sols 30 minuts en què hi ha una entrevista en profunditat. S’hi aborden temes de tota mena de l’àmbit eclesial, siguin o no d’actualitat. El focus mirem de posar-lo en l’acció social de l’Església, que és molta i molt important.
¿Recordes algun entrevistat que t’hagi marcat especialment?
Han passat moltes persones pel programa i seria difícil dir-te algú en concret. Em marca quan el convidat que ha vingut a parlar, per exemple, d’una iniciativa que sorgeix d’algun barri humil de Catalunya, on l’empremta de l’Església és present, i després m’escriu o em truca per dir-me que el programa li ha ajudat amb la difusió. Això és molt gratificant. O les històries de superació de moltes i moltes persones.
El capellà i periodista Francesc Romeu aporta setmanalment la seva mirada crítica a la realitat.
Tinc la sort de comptar-hi des del principi. Per mi, Francesc Romeu és un referent professionalment i personalment. Crec que ens complementem molt bé. Hi ha temes als quals, per la brevetat del programa, jo no hi arribo i que ell pot abordar amb la seva mirada crítica i sempre constructiva. Quan em sorgeix algun dubte, sempre hi és per ajudar-me.
D’altra banda, des de fa dues temporades, al primer programa de cada mes també comptem amb la col·laboració d’un altre capellà i periodista, en Fernando Cordero, que ens ofereix una crònica des de Roma amb les notícies més rellevants del papa i de la Santa Seu.
Pels oients suposa un ritual iniciar el diumenge amb el teu programa.
Sí, això espero. Els meus oients són d’allò més matiners. El programa s’emet el diumenge a les 5.30 hores de la matinada. Ara, gràcies a les xarxes socials, tenim més interacció amb alguns i podem comprovar com són fidels al programa i també a la cita setmanal amb Francesc Romeu.
¿Per fer una bona informació religiosa, és millor si s’és creient?
Crec que és indiferent. El periodista ha de fer la seva funció que és informar seguint uns protocols per tal d’oferir el relat d’uns fets amb veracitat i que estiguin contrastats. Si ets creient et pots sentir més identificat amb allò que expliques i això no resta credibilitat perquè sempre intentes ser objectiu i professional. Si no ets creient, ho veuràs amb certa distància i també ho hauràs de fer mantenint l’objectivitat i la imparcialitat. Crec que l’avantatge si ets creient és que potser bona part del llenguatge o de les especificitats d’aquest món religiós no les hauràs de preguntar o consultar prèviament perquè ja les coneixes.
A la nostra societat hi ha poca cultura religiosa. ¿Creu que, a més de ser incisiu, el periodisme religiós també ha de formar la ciutadania en aquesta matèria?
Sí, completament d’acord. La pedagogia s’ha de fer sempre. De fet, a Catalunya la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat en els últims 5-7 anys ha fet un gran esforç editant diferent tipus de material com ara guies didàctiques per conèixer el fet religiós i les seves particularitats. També en matèria social amb el significat de les festes que tenen un rerefons religiós, amb vocabulari, etc. Hi ha hagut incultura sobre el fet religiós potser perquè aquest tipus d’informació es deixa de banda als mitjans amb més audiències, i la informació religiosa només omple portades i obre telenotícies quan són fets negatius que afecten l’Església com a institució.
Jordi Pacheco
Periodista
@jpachecoga
