Menu
2 de maig de 2024
El 19 de novembre, la Jornada Mundial dels Pobres ens convida a mirar de prop les ferides de la humanitat, recordant-nos la urgència d’atendre els més desfavorits. En aquesta ocasió, sota el lema “No apartis el teu rostre del pobre” (Tb 4,7), la jornada ens desafia a aprofundir en el nostre compromís compassiu i recordar la importància d’actuar de manera tangible.
Una crida per passar a l’acció que ressona, especialment, sota la figura del Papa Francesc, que va impulsar aquesta jornada com una expressió concreta de la misericòrdia del Pare i un compromís central de l’església: “L’interès pels pobres no s’esgota en almoines precipitades; exigeix restablir les justes relacions interpersonals que han estat afectades per la pobresa. D’aquesta manera, ‘no apartar el rostre del pobre’ condueix a obtenir els beneficis de la misericòrdia, de la caritat que dona sentit i valor a tota la vida cristiana”.
En el cor d’aquesta missió compassiva, a més del Papa, es troba la Congregació de la Missió, fundada per Sant Vicenç de Paül fa quatre segles. Des de la Congregació ens dediquem a l’evangelització i al servei dels pobres des de fa gairebé 400 anys, fent un treball quotidià i continu a tot el món per a alleujar les penúries dels menys afortunats.
Seguint el pensament promulgat per Sant Vicenç us deixo cinc consells pràctics, inspirats en la seva comprensió de la pobresa al servei de la missió. Es tracta de consells que tots podem dur a terme independentment de la vida que portem. El canvi que busquem comença en nosaltres mateixos:
Adoptar un estil de vida senzill. Eliminar el fet superficial i enfocar-se en l’essencial per a poder compartir els nostres recursos sempre que sigui possible. Simplificar allò propi permet centrar-se en un mode de vida senzill i orientat al servei dels altres.
“Si tenim alguns béns, no tenim l’ús d’ells, i en això som semblants a Jesucrist, que, tenint-ho tot, no tenia res; era l’amo i senyor de tot el món i el que va fer tots els béns, però va voler privar-se del seu ús pel nostre amor; encara que era el senyor de tot el món, es va fer el més pobre de tots els homes, i va tenir menys que els mateixos animals” (Sant Vicenç de Paül, Conferències 1632/1659, p.139).
Comprometre’ns amb la solidaritat i el servei. Participar activament en obres de caritat i contribuir al benestar de la comunitat. L’esperit vicencià té aquest compromís amb la solidaritat i les accions enfront dels menys afortunats.
“Bé, pares, què significa això sinó exposar la vida en servei del proïsme, que és l’acte més gran d’amor que se li pot oferir a Déu, com va dir ell mateix: «No hi ha major amor que donar la vida per l’amic»? 8. Vulgui Déu, pares i germans meus, concedir-nos a tots aquesta mateixa disposició!” (Sant Vicenç de Paül, Conferències 1632/1659, p.254).
Ser pobres amb els pobres. Experimentar la falta d’algun recurs, especialment, en relació amb el menjar i les comoditats materials ens permet connectar més profundament amb la realitat d’aquells als qui volem ajudar.
“La pobresa és una renúncia voluntària a tots els béns de la terra per amor de Déu, i per servir-lo millor i cuidar de la nostra salvació; és una renúncia, un despreniment, un abandó, una abnegació” (Sant Vicenç de Paül, Conferències 1632/1659, p.156).
Donar com a premissa. Buscar activament oportunitats per a compartir el que tenim amb aquells que ho necessiten. No és només gestionar de manera sòbria i responsable els nostres béns, sinó també abraçar la pràctica activa del compartir i donar.
“Què serà de nosaltres si ens apeguem als béns de la terra? I què arribarem a ser, seguint l’exemple de la pobresa del Fill de Déu? Que els que tinguin béns, no desitgin usar-los, si han renunciat a ells! I que els que no tinguin, no vulguin tenir-los” (Sant Vicenç de Paul, Conferències 1632/1659, p.39).
Viure la pobresa des del cor. Sant Vicenç ens anima a esforçar-nos per imitar la pobresa i buscar sempre ser pobre d’esperit, com a individu i en comunitat. D’aquesta manera serem lliures de tot el que pot llevar-nos la disponibilitat, la proximitat als pobres, els mestres necessitats, dels quals haurem d’aprendre contínuament.
“No sols cal renunciar externament a tots els béns; cal que aquesta renúncia sigui interior, que parteixi del cor. Renunciar externament als béns, conservant el desig de tenir-los, és no fer res, és burlar-se i quedar-se amb el millor” (Sant Vicenç de Paül, Conferències 1632/1659, p.156).
P. Hugo Vera, CM
Director de l’Oficina de Comunicació de la Congregació de la Missió de Sant Vicent de Paül
