21 de maig de 2025

El laicat en una Església sinodal: reptes i oportunitats

17 octubre 2024

Obra coral: escriuen un bisbe-cardenal, 2 sacerdots, 6 homes i 8 dones, de tots els continents. Prologada per Nathalie Becquart, subsecretària del sínode. Kuzma actua d’editor i autor del capítol 1r i de la Introducció, on comenta l’estructura del llibre en dues parts, amb vuit capítols cadascuna, amb un breu resum i una presentació de l’autor o autora. El primer encert del llibre és que s’adequa bé a la temàtica: és sinodal. La necessitat de cenyir-nos a una dimensió reduïda no permet un comentari detallat dels capítols, tot i que seria desitjable.

La primera part parla de sinodalitat i de laïcat, les seves arrels en el Vaticà II i en la reflexió i vivència posterior, accelerada pel papa Francesc, que ha de donar un primer fruit l’octubre de 2024 després de dos anys de procés sinodal.

Apuntem algunes idees de cada capítol. El 1r mostra la sinodalitat com una perspectiva inclusiva, a partir d’una realitat variada. Participació i representativitat, paraules clau. Subjecte eclesial i no destinataris. El 2n sobre els horitzons oberts pel Vaticà II: dues dades importants: Església in sua totalitate i sensus fidei dels fidels. Inadequació del binomi clergues-laics. El 3r planteja la iniciació cristiana i la formació de la fe, amb una crítica dels tres models habituals: catecumenat, escolar i familiar. Nou model basat en l’escolta de la persona per damunt de la transmissió de continguts, i una metodologia narrativa. El 4t va de la implicació entre catolicitat i sinodalitat, que porta a processos participatius i a estructures inclusives. La consulta suposa consens i dissens. El 5è sobre el lideratge de les dones, recorda passos fets, documents i praxi, i fa constar que dura el glass ceiling. La mínima quota aconseguida pot bloquejar canvis més globals. L’eix del lideratge encara és centrat en l’ordenació. El 6è es refereix a la vinculació de l’exercici episcopal a la llum del sensus fidelium. Citació de sant Cebrià sobre l’elecció de bisbe per tota la comunitat i la rendició de comptes del càrrec. Riquesa del concepte christifideles. El 7è sobre els processos d’escolta i diàleg com a eines de discerniment pastoral (Fets 15,28). Com ha de ser l’escolta? Diversificar els interlocutors i professionalitzar els instruments de consulta. I el 8è planteja canvis legislatius per fer efectiva la participació, no sols en òrgans de consulta: sínodes i consells, sinó també en càrrecs de govern.

La segona part es planteja els reptes de la sinodalitat i la missió. Apuntem algunes idees de cada capítol. El 9è planteja descarnadament el clericalisme, de clergues o de laics. Descriu la seva identitat i alguns elements que expliquen el seu creixement actual: cultura digital, lluita contra el papa Francesc i confluència dels moviments pentecostalista i tradicionalista. El 10è torna a la dona, la seva autonomia i lideratge a l’Amèrica Llatina, a partir del sínode de l’Amazonia. Interessant reflexió sobre una vivència de la Trinitat des d’una perspectiva de gènere. L’11è, noves fronteres de la missió. Analitza el col·lapse civilitzatori per la tragèdia ecològica i les guerres i violència. Mostra l’existència de l’hidra capitalista, monstre de vuit caps. La missió és pròpia del poble de Déu, amb consciència col·lectiva, nova organització i una teologia des dels empobrits i víctimes. El 12è mostra la reforma litúrgica com un paradigma de participació de tot el poble en la reforma de l’Església. Repàs de l’evolució històrica de la manera d’entendre i celebrar l’eucaristia al llarg del temps. La sinodalitat replanteja la relació entre sagrament i Església i, entre sagrament i ministeri. El 13è com construir una espiritualitat sinodal: espiritualitat, discerniment, conversa espiritual i pistes per a arribar-hi. El 14è sobre el model sinodal de l’Associació Catòlica de Dones, a Kenia, a partir d’entrevistes a dotze d’elles, anàlisi crítica de les dades i reptes. El 15è analitza els reptes amb què es troba la visió sinodal a l’Índia, amb les castes, prejudicis i abusos. Suggeriments de futur a partir del Magnificat com a profecia. I el 16è, l’arquebisbe de Manaus i un sacerdot de Madrid missioner en aquella diòcesi expliquen l’experiència posterior al sínode de l’Amazonia.

És clar que aquest resum no fa justícia a l’interès dels temes i que cal llegir el llibre. Ja ens donaríem per satisfets si aquesta recensió animés a fer-ho, ja que el tema és vital i de rabiosa actualitat. Confiem que el pròxim tancament del període sinodal sobre aquesta temàtica no provoqui desencís, sinó renovació i ganes de futur.