Ishak Ibrahim: “A Egipte, hi ha musulmans que rebutgen la construcció d’esglésies”

Ishak Ibrahim és investigador de la Iniciativa Egípcia per als Drets Personals (EIPR, per les seves sigles en anglès), organització que defensa els drets de les minories i ofereix assessorament legal a les víctimes de la discriminació a Egipte. Antic director del departament de llibertat de credo i pensament, des de fa un any dirigeix la unitat de la EIPR que lluita contra la discriminació.

El focus de la nostra conversa amb Ibrahim és la comunitat copta, la principal minoria religiosa d’Egipte. S’estima que el 10% de la població egípcia pertany a aquesta Església que representa el 90% dels cristians del país dels faraons. “Els bisbes locals tenen la capacitat de prendre decisions i controlar les seves diòcesis, i hi ha una nova generació de sacerdots que utilitza les xarxes socials i que pot criticar les decisions de l’Església. És una comunitat dinàmica”, destaca Ibrahim, en la seu de la EIPR al Caire, de l’estructura descentralitzada de l’Església ortodoxa copta.

A Egipte, la Constitució reconeix els drets de les religions abrahàmiques i estipula com a font de jurisprudència la xaria o llei islàmica. Al mateix temps, considera que les lleis de les pròpies comunitats regeixen l’estatus personal de cristians i jueus en causes com el matrimoni, l’herència o el divorci. Fora d’aquestes confessions, Egipte no reconeix a les minories i, per tant, implementa la legislació pròpia de la majoria musulmana.

Hermètica, envoltada de musulmans, la comunitat cristiana ha sobreviscut a imperis i autòcrates i, des de 1980, a l’auge del gihadisme, la violència sectària del qual ha aprofundit en les tibantors interreligioses, sobretot en regions rurals de l’Alt Nil. No obstant això, si es compara amb l’era de l’islamista Anwar al-Sadat i el continuista Hosni Mubarak, l’arribada al poder del castrense Abdel Fattah al-Sisi ha suposat una millora. Però encara queda molt camí per recórrer si es vol aconseguir una societat justa i igualitària: Ishak Ibrahim, que és copte, com delata una petita creu tatuada a la seva mà, reconeix que encara queden formes de discriminació que condicionen el dia a dia de la comunitat copta.

¿Què ha aconseguit la comunitat copta des del 2014, quan va donar inici l’era d’Abdel Fattah al-Sisi?

Com a punt positiu, han descendit els discursos d’odi dels representants del govern; la majoria parla de ciutadania, unitat social, drets per a tots els egipcis. A més, el president visita per Nadal la catedral copta, mentre que Hosni Mubarak només enviava una carta o representant. Un altre aspecte positiu és que, després de l’esmena en la Constitució en 2014, existeix una quota per a la comunitat copta en el Parlament.

Obres de remodelació d’una església copta al centre de Luxor

¿I quins problemes perduren?

Són problemes diversos, entre ells la potestat per construir esglésies. El 2016, l’Estat va redactar una normativa per edificar i renovar esglésies. Per diferents raons, soc crític amb aquesta llei. En primer lloc, la llei és diferent de la que hi ha per construir mesquites, que és molt més laxa, per la qual cosa existeix una discriminació. A més, es requereix l’autorització de l’Aparell de Seguretat, que té en compte el nombre d’esglésies i cristians i de sectes en l’àrea, i si existeixen mostres de rebuig públic a la construcció. Aquestes condicions fan que sigui molt difícil edificar esglésies, sobretot en les zones rurals d’Egipte, perquè hi ha musulmans que rebutgen la idea i s’uneixen per atacar els cristians.

Un altre aspecte negatiu són els casos legals per blasfèmia. A Egipte, hi ha judicis per expressar l’opinió en els assumptes religiosos i solen condemnar els cristians per blasfèmia. L’Estat pot considerar una declaració com un insult a l’islam o als valors religiosos, i les penes de presó arriben als cinc anys. Per tant, reclamem llibertat d’expressió per a tots els egipcis, sense importar el seu credo.

El divorci en la comunitat copta és una altra causa sensible.

L’estatus personal depèn del credo i, per tant, hi ha una llei específica que abasta aquesta causa. Per als coptes ortodoxos, el papa Shenouda III era conservador. Estava en contra del divorci i va canviar la norma per poder divorciar-se només en dos casos: l’adulteri i la conversió. Ara està el papa Tawadros II, que és més obert que Shenouda III i vol canviar la llei i facilitar el divorci: es podria aconseguir també si existeix una condemna llarga de presó o si es fa impossible la convivència. Però cal fer-ho a través de l’Estat, que ha preparat un esborrany de llei. Nosaltres, com la EIPR, demanem que es permetin dos camins per al divorci: el religiós i el civil, que seria per a tots, inclosos els musulmans.

Però aquest divorci civil comportaria que els cristians siguin rebutjats per la seva comunitat.

Quan et cases, signes dos contractes: el religiós i el civil. Quan vols divorciar-te, has d’anar a una cort d’assumptes familiars que implementa les normes establertes en les diferents confessions. De moment, els coptes no permeten el divorci excepte en els dos casos que li he comentat. Després, la norma que regeix és la llei islàmica, si vols canviar de secta o de credo, i per a això t’ha d’acceptar una altra secta cristiana. En els anys 90 i principis del segle XXI s’aconseguia el divorci per aquest camí, però els líders cristians s’han posat d’acord per detenir el divorci per la via de la conversió.

¿Com és la relació entre la comunitat copta i les altres confessions cristianes d’Egipte?

La relació entre les persones és bona i cooperen sense problemes. Amb el clergat, la situació és diferent. L’Església té dos discursos: un d’oficial, que mostra cooperació entre institucions, i un altre, en el qual els clergues demostren la seva ansietat. Per exemple, fa dos anys un reconegut clergue va dir que l’Església evangèlica és com l’adulteri, que no és el veritable matrimoni cristià, encara que l’Església copta va acabar demanant disculpes.

Més enllà del formalisme, és el que pensa el clergat.

Mostra la mentalitat del clergat. A Minya, un cristià va voler anar a resar a un temple ortodox i va ser rebutjat perquè era evangèlic. Els clergues temen que els feligresos abandonin la seva secta. A més, hi ha una altra raó: creuen ser els cristians veritables.

De manera temporal, l’Església copta va trencar relacions amb la Santa Seu quan el papa Francesc va dir que calia donar recer en la comunitat cristiana als col·lectius no normatius. ¿És l’Església copta especialment conservadora?

Carrers del barri cristià de Luxor, amb la Mare de Déu de fons

L’atmosfera és diferent. L’Església catòlica està fent un revisionisme i aposta per la sinodalitat i la discussió amb altres sectes cristianes i credos com l’islam. A Egipte, la conjuntura és més difícil: la minoria cristiana viu sota una majoria musulmana i tem l’efecte que aquesta causa pugui tenir en la identitat de la societat i en la relació amb els feligresos.

A regions com Minya, ¿és la comunitat copta tan conservadora com la musulmana?

A Minya viu la comunitat copta més nombrosa d’Egipte: en aquesta regió són al voltant del 30% de la població. Llavors, expressen la seva identitat i poder: fan servir les creus, van a l’església, asseguren que són iguals i que tenen els mateixos drets [que els musulmans]. Per això, en el dia a dia poden esclatar problemes entre les comunitats.

¿No estan integrats en aquestes regions?

Estan integrats, però la seva ciutadania es basa en el credo. Si els cristians fossin una minoria molt reduïda, acceptarien les violacions dels seus drets per part de la majoria perquè se sentirien petits. No podrien dir o fer res. A Minya, com són el 30%, rebutgen que violin els seus drets.

Nasser es va recolzar en la comunitat copta i va reprimir a la islamista. Sadat va fer el contrari. ¿Com és la relació amb al-Sisi?

En el Govern hi ha un partit salafista [al-Nour, aliat del-Sisi i enfrontat amb els Germans Musulmans] que té una visió conservadora i que creu que els cristians han de tenir els drets estipulats en la xaria, que és la principal font de jurisprudència en la Constitució egípcia. Al mateix temps, l’Estat mostra una visió oberta de l’islam en la qual, oficialment, vol protegir les minories i respectar els seus drets. Sé que hi ha diferències entre el que es diu i la realitat, però crec que anem en una bona direcció.

Acusen la comunitat copta de ser connivent amb el Govern dictatorial del-Sisi.

Passa al mateix nivell que a la resta de la societat: alguns coptes estan a favor i altres no. A Egipte, la comunitat copta és diversa i dinàmica.

Miguel Fernández Ibañez
Periodista
@MFIjournalist