6 de juny de 2026

Lleó XIV, un papa per a una nova era

6 juny 2026

Juan Vicente Boo (A Pobra do Caramiñal, La Corunya, 1954) és periodista veterà, corresponsal d’ABC al Vaticà durant 23 anys, amb experiència en missions en 77 països i diverses corresponsalies com Nova York, Brussel·les o Hong Kong. Això sol ja atorga pes al seu escrit, que cal prendre seriosament. Té bones fonts i criteri per seleccionar el que vol transmetre.

El seu llibre més recent, «León XIV: El papa de la nueva era» (Planeta, 2026) està precedit per una interessant Introducció, on destaca una mena de retrat de Francis Prevost multifacètic que es resol en una síntesi matisada. Conèixer el protagonista, la seva manera de ser, facilita entendre la seva actuació.

El material s’agrupa en sis capítols, dels quals els tres primers vénen a ser un resum del seu tarannà i programa. Comença, en el primer, descrivint la persona. De la seva biografia en destaca la pluralitat d’elements, fruit del mestissatge de sang, de cultura i de situacions viscudes, un mestissatge que no ha provocat estridències sinó un tret que serveix per definir-lo: la serenor d’esperit. Segueixen, en el capítol segon, les fonts d’on treu la seva vida i espiritualitat. Les referències són, per força, abreujades: l’evangeli com a primera font i Crist com a referència bàsica; «una de les raons» del nom triat, per recordar el naixement de la consciència social cristiana (Lleó XIII i la Rerum novarum); la situació creada pel creixement dels llenguatges digitals i, específicament, la creixent presència de la IA en el món, que necessita de consciència moral i de criteris morals. Acaba amb una referència a l’alegria i al control de la por. El capítol tercer està dedicat als nous reptes o desafiaments amb què s’ha d’afrontar, que poden ser també oportunitats. És un text ombrívol que analitza l’impacte de les xarxes tant en els individus, afectats per «bulímia de connexions», addiccions, pèrdua d’atenció, irritabilitat, soledat…, com en la societat on sembla haver-s’hi instal·lat el «tecnofeudalisme» amb mecanismes i efectes perversos. Sembla que el papa Prevost té tot aquest panorama com un dels objectius de la seva doctrina i acció.

El capítol quart es dedica a fer una mirada sobre «un món que està en flames». És una descripció descarnada del nou «desordre mundial» cada cop més accelerat. Davant de la proposta de pau, una pau desarmada i desarmant, del papa Lleó, s’alcen amb violència creixent les pretensions i l’oposició dels nous autòcrates que compten amb el poder del diner i la capacitat de controlar la informació (o desinformació), fins l’extrem de manipular la religió per als seus objectius. Un altre capítol fosc davant del qual s’agraeix la serenitat intel·ligent del papa.

Els dos capítols, cinquè i sisè, mostren la part positiva. Un canvi de tarannà eclesial resulta absolutament necessari: escoltar, acollir, caminar junts (sinodalitat), treballar per la inclusió i desterrar judicis sumaris i condemnes. Recuperar l’evangeli per difícil que sigui. Adreçar-se a les noves generacions, a les dones i a les persones en camí o que busquen, com a proposta operativa.

Un setè capítol recull 73 tuits generats pel papa, triats d’entre els més de cinc-cents apareguts entre el 14 de maig de 2025, el primer, i els vuit mesos següents. Estan ordenats en sis blocs que són: fraternitat i unitat, espiritualitat, pau i guerres, tecnologia, evangelització i persecucions. Cadascun porta la data en què fou publicat.

Per cloure el llibre hi ha uns breus agraïments, quatre annexos amb textos del papa, dues cronologies: una del papa i una altra amb dates significatives del cristianisme. Bibliografia i índex temàtic arrodoneixen un treball que més que fixar-se en elements biogràfics, s’esforça per situar-los en el context mundial actual. Aquest és probablement el seu millor encert.