Fe, cultura i societat des de 1974
S’imaginen la Capella Sixtina emblanquinada i sense ni rastre de la famosa pintura de la creació de Miquel Àngel? O el cim del Corcovado a Rio de Janeiro sense l’estàtua de trenta metres d’alçada del Crist Redemptor, amb els seus braços oberts? O l’Eixample dret de Barcelona sense l’obra magna d’Antoni Gaudí, la Sagrada Família?
Des de 2012 l’Església catalana compta amb Catalonia Sacra, una xarxa interdiocesana destinada a dinamitzar i promoure el seu ric patrimoni cultural. Dani Font, coordinador de la iniciativa, bufa les espelmes del decenni d’aquesta entitat amb el convenciment que el fet religiós pot sortir guanyant arran d’un nou estil turístic que, lentament, es va estenent
D’un temps ençà es parla de la hipòtesi d’un canvi d’era geològica degut a la magnitud dels impactes ambientals provocats per la destrucció sense precedents que els humans estem exercint sobre l’ecosistema de la Terra. L’any 2000, el premi Nobel de química Paul Jozef Crutzen va popularitzar el terme antropocè per definir aquest canvi d’era
Quan al vespre ens asseiem en comunitat ens agrada mirar alguna sèrie d’aquestes que ajuden a passar l’estona. En el meu cas, aquesta activitat em desconnecta de l’anar i venir del dia —després ja vindrà l’examen de consciència— però al mateix temps és una finestra a les tendències, en el sentit més ampli, del món
La nostra capa superficial humana del dia a dia ens exigeix esforços per viure i sobreviure: estudi, feina, rendibilitat, adaptació. Normalment vivim més d’un estadi. Quan, en els cada vegada més escassos moments de calma, hi pensem, trobem que per sota d’aquesta superfície ens habiten sentiments diversos i moltes vegades contraris. En paraules de la
Disculpeu, però soc un entusiasta del procés de vacunació. No només per l’èxit que ha tingut, que contrasta amb els auguris i el blasme habituals cap a les nostres administracions públiques dels nombrosos epidemiòlegs —professionals i aficionats— que han sortit sota de les pedres durant aquests mesos de pandèmia global de coronavirus. O la poca
Conegut per tothom com en Tano, en Gaietà de Casacuberta va ser pal de paller i punt de referència per a molta gent que ha viscut en barris obrers de l’entorn barceloní i que en un moment o altre ha format part o ha estat pròxim a la JOC. D’ell, molta gent va aprendre a
Els qui teniu fills o filles segur que alguna vegada us heu amoïnat per les amistats que freqüenten. I sovint potser haureu constatat quan de mal poden fer les males companyies. Però probablement com a cristians poques vegades heu tingut present de qui s’envoltava el nostre Mestre, Jesús de Natzaret. Fixem-nos en l’evangeli de Lluc,
L’orde jesuïta va tancar el passat 31 de juliol el seu any jubilar, una commemoració que ha significat una oportunitat per interrogar-se sobre els reptes d’aquesta institució enmig d’un ambient de profundes transformacions a escala global. “Veure noves totes les coses en Crist” ha sigut el lema de l’any jubilar “Ignatius 500”, que s’acaba de
Un sacerdot jesuïta nascut a Lleida ara fa 48 anys treballa de valent des de fa uns anys perquè en una de les ciutats del Marroc més importants, Nador, a poca distància de Melilla, existeixi un punt de suport formatiu i sociosanitari per a les persones refugiades del país que, en la majoria de casos,
