El Parenostre i el ‘Sol, solet’

Quan som petits i entrem a l’esfera del cristianisme interioritzem com una cantarella de parvulari l’oració del Parenostre. Com aprendre a anar en bicicleta o saber-se l’u, el dos i el tres en anglès, un cop dins del cervell ni marxa ni menja pa, i pren possessió al costat d’altres cançons curtes i didàctiques, com la que hem creat els professors per ensenyar les preposicions del castellà i, per als més veterans de la sala, la del nom dels rius de la península. I, com el Sol, solet, es transmet de pares a fills i de fills a nets sense tenir data de caducitat ni passar de moda.

Interpretar tot allò que es desprèn del Parenostre ha donat rius de tinta des que els evangelis de sant Marc i sant Lluc el van popularitzar (avui en dia diríem “convertir en un hit mundial”). No hi ha dubte que es tracta d’una de les composicions més conegudes i difoses per l’Església, però si algú ha pogut superar les xifres d’audiència que van aconseguir fer els dos evangelistes just després de fer-la pública aquesta va ser l’any passat la cantant Rosalía, la qual va entonar en català el Parenostre en un programa dels Estats Units perquè l’hi havia ensenyat l’àvia; un gest que en poques hores ja havien vist més de cent mil internautes de tot el món, gairebé la meitat de les persones que caben a la plaça de Sant Pere del Vaticà.

Més enllà d’això, uns altres han fet un pas superior en la seva recreació del Parenostre i en tenim exemples per a tots els gustos: els francesos van modificar-ne la lletra fa uns anys per una ambigüitat lèxica i els esquimals, anecdòticament, canviaren “el pa de cada dia” pel peix per una raó tant lògica com evident. En aquest mostrari de Parenostres no hi pot faltar el que va fer passar a la posteritat el poeta Miquel Martí i Pol, mort fa vint anys, el resultat del qual recorda, en alguna part de la seva particular pregària, a peticions laborals que no ens poden resultar tan antigues: “Pare nostre que esteu en el cel, | Sia augmentat sovint el nostre sou” (Nova oració del Parenostre, 1959). Podríem estar davant d’uns versos que uns anys més tard devien inspirar la poetessa Glòria Fuertes per escriure un poema que es podria comparar amb el del poeta osonenc en un exercici de Selectivitat.

Selectivitats a banda, cada vegada són més habituals els cursos orientats des de la mateixa Església perquè feligresos de totes les condicions (principalment laics i laiques, però també persones que no acostumen a freqüentar els temples sagrats) puguin passar la ITV regularment dels seus coneixements litúrgics bàsics (com si es tractés abreviadament d’una Iniciació Teològica Voluntària). L’últim cas ha sigut a Reus, al Baix Camp, on tres arxiprestats de la zona s’han unit per “fer que moltes persones es puguin desprendre del poc coneixement que hi ha entorn dels símbols i els gestos litúrgics”, en paraules de mossèn Josep Maria Gavaldà. A pesar que, com assenyala el prevere, “encara hi hagi gent que, respectablement, tingui altres coses a fer i ho eviti”.

El Parenostre és un concepte tan utilitzat que de dues paraules s’ha fusionat en una de sola. Tal com reconeix el teòleg i autor de Meditació del Parenostre (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021), Joan Ordi, “té la virtut d’expressar l’essencial de la concepció cristiana de Déu, de l’ésser humà i de l’univers amb el mínim de paraules justes i precises per dir el màxim sense explicitar-ho analíticament”. És la pregària nuclear i central que articula el cristianisme, té identitat pròpia i esdevé el diàleg íntim de qualsevol cristià amb Déu, més enllà fins i tot de la cinematogràfica imatge d’un infant pregant en un costat del seu llit (“és l’indret més personal i íntim d’una casa, l’únic lloc pur des d’on es pot parlar veritablement amb Déu després de l’església”, sosté un crític televisiu consultat per elaborar aquest article). I, com el Parenostre, moltes altres representacions conviuen a la memòria per aflorar en situacions diverses, per perdonar “les nostres culpes” o perquè surti el Sol els dies de pluja.

Xavier Pete Vega
Periodista
@petexavier