Època pop

Portugal commemora el cinquantenari de la ‘Revolució dels Clavells’, el cop d’Estat militar que va posar fi a les guerres colonials a l’Àfrica i va obrir les portes a la democràcia. La nit del 25 d’abril de 1974, els militars van ocupar els punts estratègics de Lisboa. En poques hores, 41 anys de dictadura es van esvair, i els habitants de la capital van sortir als carrers, ballant i abraçant els soldats, oferint-los clavells vermells com a símbol de pau i llibertat.

L’inici de la insurrecció es va produir quan Rádio Renascença, l’emissora de l’Església catòlica portuguesa, va emetre la cançó prohibida pel règim, ‘Grândola, Vila Morena’, de José Afonso. Aquest acte va ser el senyal perquè els militars revoltats a les casernes sabessin que era el moment d’actuar. La cançó es va convertir en l’himne de la revolta, reflectint l’època daurada de la cançó protesta a Europa i Amèrica durant la segona meitat del segle XX. Artistes com Joan Baez, Víctor Jara, Léo Ferré, Raimon i Quico Pi de la Serra utilitzaven la seva música i poesia per denunciar els abusos de l’autoritat i les injustícies socials.

Malgrat la seva rica història social i artística, la cançó protesta és ara menyspreada per una indústria musical que prioritza l’entreteniment. La música actual, desproveïda de contingut contestatari, afavoreix l’emergència d’icones pop que no suposen cap amenaça per al poder establert, com ara Taylor Swift. Un exemple d’aquest fenomen és la sèrie de Netflix La casa de papel, en què els protagonistes han triat la cançó ‘Bella Ciao’ com a himne. Aquesta cançó, que molts coneixen com “la cançó de La Casa de Papel”, és en realitat un cant revolucionari italià que celebra els partisans que van lluitar contra les tropes alemanyes i la República Social Italiana feixista durant la Segona Guerra Mundial. Recuperada per una indústria regida pel profit, la cançó protesta ha perdut gran part del seu poder subversiu. Aquest canvi reflecteix una transformació cultural profunda en què la música, que abans era una eina poderosa de crítica i resistència, ha sigut domesticada i convertida en una mercaderia més.