Menu
13 de juny de 2025
¿Què podem dir d’ell? Doncs, en el seu perfil tenim alguns detalls molt importants. En primer lloc, és un nord-americà, nascut a una de les grans capitals obreres, a Chicago. Per tant, per primer cop en la història, tenim un papa d’aquestes latituds de l’Amèrica del Nord. Va néixer el 14 de setembre de 1955 i, per tant, encara té els 69 anys.
En segon lloc, és un religiós: de l’orde dels agustinians, i ben immers en la vida religiosa, perquè després dels seus estudis a Roma va ser el prior general dels agustinians dels Estats Units.
En tercer lloc, ha estat un gran missioner, des del 1982 i durant molts anys servint al Perú; fins al punt d’haver obtingut la nacionalitat peruana i de parlar perfectament el castellà. D’aquests anys de missioner sabem que va exercir els càrrecs de prior de la comunitat (1988-1992), director de formació (1988-1998) i professor de professos (1992-1998). I, a l’arxidiòcesi de Trujillo, de ser vicari judicial (1989-1998) i professor de Dret Canònic, Patrística i Moral al Seminari Major “Sant Carles i Sant Marcel·lí”. Paral·lelament, també se li va confiar l’atenció pastoral de l’església de la Nostra Senyora la Mare de l’Església, més tard parròquia amb el títol de Santa Rita (1988-1999), a la perifèria pobra de la ciutat, i va ser administrador parroquial de la Mare de Déu de Montserrat de 1992 a 1999.
El seu lema episcopal és “In Illo uno unum” (En Ell som u), paraules que sant Agustí va pronunciar en un sermó, en l’Exposició sobre el Salm 127, per explicar que “tot i que els cristians som molts, en l’únic Crist som u”. El 26 de setembre de 2015 va ser nomenat bisbe de Chiclayo per l’anterior papa argentí i el març de 2018 va ser elegit vicepresident segon de la Conferència Episcopal Peruana, dins de la qual també va ser membre del Consell Econòmic i president de la Comissió de Cultura i Educació.
El 2019 el papa Francesc el va nomenar entre els membres de la Congregació per al Clergat, el 13 de juliol de 2019. I l’any següent, el va nomenar entre els de la Congregació per als Bisbes (21 de novembre). Mentrestant, el 15 d’abril de 2020, li va arribar també el nomenament papal com a administrador apostòlic de la diòcesi peruana de Callao.
En quart lloc, també coneix molt bé el funcionament de la Cúria vaticana, atès que va ser prefecte del Dicasteri per als Bisbes i president de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina, des del 2023. El mateix any en el qual el papa Francesc el va fer cardenal.
Escoltant les seves primeres paraules des del balcó de la plaça de Sant Pere del Vaticà ja podem dir que el llegat del papa Francesc i la seva continuïtat queda ben garantida. Els sectors més conservadors, que massa sovint li havien faltat al respecte al papa Francesc i havien perdut les formes, han quedat absolutament deslegitimats i no es poden erigir ara com la veu de la majoria, per molt que es moguin i facin molt de soroll. Ni tampoc poden anar contínuament amenaçant amb el cisma. I tant de bo s’acabin les teories conspiratòries.
Recordem que aquesta setmana hem viscut un conclave que serà històric. Ha estat el conclave més nombrós de tota la història de l’Església universal, amb 133 cardenals participants, amb dret a vot i amb dret a ser escollits. Més cardenals que no pas habitacions hi ha a la residència Casa Santa Marta que el papa Joan Pau II va condicionar per a acollir els cardenals en conclave i que el papa Francesc va convertir en la seva residència habitual.
També ha estat el conclave amb més representació mundial, amb 71 països diferents representats en un únic col·legi electoral: 52 europeus, 17 africans, 16 nord-americans, 4 centreamericans, 17 sud-americans, 23 asiàtics i 4 d’Oceania. I ha estat el conclave on hi ha participat més religiosos: 33.
I hem acabat amb un resultat electoral que no podem considerar de cap manera com a una elecció ajustada sinó que compleix amb els dos terços de tots els votants, és a dir, amb una àmplia majoria ben qualificada. De tot això només podem dir que en pot sortir de nou un líder mundial, un líder religiós i que novament torni a ser la veu de la consciència moral mundial. Amb tot, em sembla que no serà totalment del grat del president del seu país, Donald Trump, que aquesta setmana —irreverentment— feia córrer una foto d’ell mateix vestit de papa. El nou papa ja ha parlat de construir ponts i no murs, a diferència de Trump.
I pel que fa a l’interior de l’Església catòlica volem que el nou papa sigui un forjador de la comunió i de la unitat entre totes les esglésies. Així ho desitgem.
Francesc Romeu
Capellà i periodista
@franromeu
Març / Abril de 2025
