L’espiadimonis: creativitat permanent

El Grup de poesia L’Espiadimonis fou un projecte de creativitat permanent que tingué un prolífic recorregut de trenta-sis anys (1974-2010). Comptà des d’un inici amb l’impuls d’Olga Xirinacs com a element bàsic aglutinador i, juntament amb Francesc Roig, Carles Roca (pseudònim d’Emili-Carles Molina) i Gabriel Mas, publicaren el primer recull col·lectiu, La dotzena del frare, editat per Llibres del Mall (Barcelona, abril de 1976).

Però els inicis preliminars a la fundació del grup L’Espiadimonis s’establiren durant la tardor de 1973, quan un grup de joves poetes universitaris començà a reunir-se al pis d’Olga Xirinacs, aleshores al carrer August, pel fet que la seva casa pairal, a la Rambla Nova, 1, de Tarragona, estava en procés de reconstrucció. Foren l’Ismael, l’Emili, el Gabriel, la Montserrat, el Marcel, el Pep, el Francesc i l’Olga. D’aquest col·lectiu inicial quallà finalment la fundació del grup L’Espiadimonis amb Gabriel Mas, Carles Roca (pseudònim), Francesc Roig i Olga Xirinacs.

El primer recital poètic del grup tingué lloc al teatre del Centre Catòlic de Vila-seca (1974), per tal d’assolir l’objectiu de posar la seva obra a l’abast del nombre més gran de públic possible. El poeta no pot aïllar-se. Les seves vivències formen part de la vida col·lectiva i, en aquells anys, calia sotragar les inèrcies mentals encara subsistents del franquisme.

La dinàmica del grup s’assolia amb reunions de sopars quinzenals a casa d’Olga Xirinacs, al primer pis de Rambla Nova, 1, que actuava com a amfitriona i eix motor de les tertúlies. Es comentaven els poemes realitzats, les novetats editorials i l’actualitat literària del moment i, com a ritual poètic final, es confegia el denominat “poema rus”. Un recull de tots aquests poemes d’experimentació col·lectiva fou Pel carrer del mig, que va rebre una menció honorífica a les Festes Literàries de Martorell (1980).

A partir del Manifest dels cinc anys (1979) s’anaren incorporant al grup nous membres, com Rosa Fabregat, Antoni Martínez, Josep M. Pena, Sara Pujol i Vicent Soriano, els quals, juntament amb els quatre integrants inicials, publicaren Tramada (Diputació de Tarragona, 1980), amb il·lustracions del grup plàstic vallenc “Un nus”. S’intensificaren els recitals poètics amb el complement artístic de les obres d’art d’Un nus.

Durant els set anys posteriors entraren a formar part del col·lectiu Rosa M. Miró i Anna Muntaner, i el 1987 sortí a la llum el tercer recull poètic: Versifonies, editat per l’IET Ramon Berenguer IV de Tarragona. El quart i últim volum del grup fou Mansardes (Diputació de Tarragona, 1997), amb poemes de Rosa M. Miró, Emili-Carles Molina, Anna Muntaner, Sara Pujol, Francesc Roig i Olga Xirinacs.

Francesc Roig Queralt
Filòleg i expresident de Càritas Catalunya