De Gaudí a Rosalía: una antologia de la llum

Quina relació hi ha entre Gaudí, Rosalía i Hildegarda de Bingen? Podríem discutir sobre la genialitat de cadascun d’ells en el seu context històric, però no es tracta d’això. Hi ha un element que vincula aquests tres personatges: la llum.

Comencem amb Rosalía, que ha tret un nou disc. No ens passa desapercebut el títol Lux, llum en llatí. Tampoc se’ns escapa que la portada de l’àlbum sigui ella vestida de monja, il·luminada pel sol. En les entrevistes que hem pogut sentir parla d’una dimensió espiritual que no estava present en els seus anteriors projectes: “Com més espai fas dins teu, més receptacle ets. Hi ha una relació entre la buidor i la divinitat”. En una societat cada cop més secularitzada, pot arribar a ser sorprenent que una jove cantant famosa a escala internacional, amb una trajectòria de cançons on predominen l’amor i el desamor, el trencament de normes, la reivindicació personal, de cop decideixi dedicar tot un àlbum a l’espiritualitat. La raó és que resulta que cada una de les cançons del CD està inspirada en una santa. El primer senzill del disc, “Berghain”, té a veure amb el segon dels nostres personatges. I la veu soprano de Rosalía en alemany ens hi trasllada de ple.

Passem a parlar d’Hildegarda de Bingen, la monja alemanya del segle XII que a part d’abadessa, va ser escriptora, música, compositora, filosofa, científica, metgessa i profetessa. Aquesta santa era coneguda per les seves visions, que descrivia de la següent manera: “Vino del cielo abierto una luz ígnea que se derramó como una llama en todo mi cerebro, en todo mi corazón y en todo mi pecho […]. Y de pronto comprendí el sentido de los libros”. Una llum com una escalfor, que et fa comprendre el sentit de les coses. ¿Quantes vegades ens sentim buits de sentit, però cerquem guspires que il·luminin la nostra buidor? Dues dones arrelades a la música, a la recerca de la trascendència. Entendre la llum com a manera de percebre i intuir, d’atansar-nos a Déu. Anem trobant connexions, però, ¿i Gaudí? 

El nou àlbum de Rosalía coincideix amb l’inici del centenari de la mort de Gaudí, que se celebrarà el 2026. Els que coneixeu la Sagrada Família sabreu dir, millor que jo, que un dels elements primordials del temple és la llum. Segons Chiara Curti, “la llum no només il·lumina, sinó que habita en aquest espai, donant sentit als seus elements”. Hom té la sensació que quan entra en aquest espai, s’endinsa en un bosc on s’escolen els rajos solars per l’entramat de les capçades dels arbres, amb tonalitats diferents depenent del dia, hora i moment de l’any. Un refugi del sagrat.

Al llarg dels segles, tres persones experimenten la presència de Déu en la llum. Cadascuna d’elles l’experimenta des de prismes diferents i la transmet als altres amb llenguatges diversos. En rutines tan enfosquides com les que tenim, al servei d’un sistema esclau del temps i el capital, necessitem aquests testimonis. I necessitem recintes-receptacles per a tots i totes, on trobar llum enmig de la ciutat i enllaçar amb la divinitat.

Que artistes pop actuals desenvolupin els seus projectes al voltant d’un dels elements que més van obsessionar Gaudí i inspirats en una dona tan excepcional com Hildegarda de Bingen em fa pensar que les generacions joves, digitals, també necessitem, potser amb noves fórmules, d’espais còncaus, silenciosos, lluminosos, on poder fer créixer  l’espiritualitat. Busquem un sentit transcendent que doni un horitzó a la vida i a les relacions que teixim i als projectes que construïm amb i per als altres.

Música. Ciència. Naturalesa. Arquitectura. Espiritualitat. Llum. Tres persones, tres moments històrics, tres vides absolutament diferents, però una mateixa recerca universal.

Alegria Barba
Membre de Dones Alcem la veu