Menu
26 d'abril de 2024
Assegut davant del sagrari, va començar a dibuixar. Travessava un moment d’incertesa i tenia la forta necessitat d’una connexió espiritual que donés sentit a la seva vida. Després d’una recerca infructuosa, va trobar en la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar un espai de recés. Com una mena de pregària, va començar a dibuixar diversos passatges de l’Evangeli de Joan. Va sentir la necessitat de Jesús en el sagrament de l’Eucaristia, i, a partir d’aquell moment, va començar a anar cada dia, amb el seu quadern de dibuixos, al seu encontre.
El dibuixant Francis Marín havia arribat a Òrrius (Maresme) l’any 2013 a la recerca d’oportunitats i canvis per a la seva família. Va treballar en diversos projectes editorials fins que va sentir la vocació de posar els seus dons al servei de Déu. A mesura que avançaven els dibuixos de l’Evangeli de Joan, va comprendre que aquelles il·lustracions tenien un propòsit. Va sentir que no hi havia cap editorial que donés cabuda al seu projecte, i va pensar en crear-ne una. Després de parlar amb la seva dona, van decidir vendre una casa que tenien a Sevilla per acabar de pagar la hipoteca i fer servir els diners que quedaven per muntar l’editorial Kyrie. El Evangelio ilustrado según san Juan (2019) va ser el primer títol publicat amb aquest segell que ben aviat s’encarregarà dels llibres il·lustrats de l’editorial Ciudad Nueva.
En els seus inicis, Kyrie es va convertir en un apostolat, l’objectiu del qual era apropar el sagrat a la gent a través de la bellesa. “El Evangelio ilustrado según san Juan va ser una experiència de pregària dibuixada”, afirma Marín. Després del seu encontre amb Jesús a la parròquia de Premià de Mar, va decidir oferir-li tots els seus dons. A les seves il·lustracions batega l’anhel de promoure una experiència espiritual a través de l’observació.
L’editorial va ser gestada d’una manera providencial. Marín va anar a demanar assessorament i l’empresari que va consultar es va oferir a ajudar-lo. Quan l’il·lustrador li va preguntar el motiu pel qual una persona atea s’embarcava en una editorial cristiana, l’altra persona li va contestar: perquè t’estimo. “Indubtablement, hi havia la mà de Déu”, afirma Marín. Temps després, el seu soci li va recomanar tancar l’editorial en veure que no era un negoci rendible. Va ser un d’aquells dies quan va rebre una carta del papa Francesc que l’animava a seguir amb el projecte. I és que un temps abans, a través del cardenal Joan Josep Omella, Francis Marín havia fet arribar al pontífex un exemplar d’El Evangelio ilustrado según san Juan.
“Que el Papa m’hagi enviat una carta ja és prou sorprenent, però que ho hagi fet just en el moment en què estava a punt de tancar l’editorial encara ho és més”, reflexiona Marín. En aquell moment, l’il·lustrador ja havia tornat a Sevilla amb la seva família. La carta va arribar a la casa de Premià on havia viscut. El nou llogater va deixar el sobre junt amb d’altres cartes que no li pertanyien. Els seus fills, jugant, les van obrir i les van deixar escampades. Un dia l’home va trobar la carta i, quan la va llegir, es va commoure. Aleshores, va buscar la manera de contactar amb els antics llogaters de l’habitatge, i va aconseguir el telèfon de l’esposa de l’il·lustrador sevillà. Finalment, la carta va ser enviada a Sevilla; entre d’altres coses, el Papa li demanava si us plau que continués amb la feina.
El poder de la imatge és molt gran. El llenguatge visual ha estat present en la nostra història des de temps immemorials, i en l’actualitat, amb l’eclosió de les noves tecnologies, juga un paper fonamental. Les imatges es transformen en una finestra que ens transporta a un altre lloc, i és aquí on rau la seva capacitat transformadora. L’Església, des de sempre, ha tingut una molt estreta relació amb l’art. Amb tot, en aquests darrers temps, les il·lustracions catòliques havien quedat desfasades. Les iconografies característiques dels anys 80 es repeteixen un cop i un altre, i l’espectador les vincula amb aquells espais temporals. “Cal crear una imatge diferent de l’Església”, argumenta Marín.
Els llibres il·lustrats reclamen una simbiosi entre el text i la imatge. La col·laboració entre un il·lustrador catòlic i una escriptora sufí reflecteix la importància de l’encontre, del diàleg i la comunió. La il·lustració adquireix una dimensió espiritual en la connexió amb l’altre. De la trobada entre Francis Marín i l’escriptora Mardia Herrero, va néixer Cielo y Tierra (Kyrie, 2021), una història inspirada en una frase de Mahoma que afirma que Déu es trobarà en el cor dels creients. “Per a il·lustrar he hagut d’arribar al cor de l’altre. Acceptar les nostres diferències per tal d’arribar a un punt d’encontre, implica posar Jesús per entremig”, confessa Marín.
El Evangelio ilustrado según san Juan té la seva inspiració en el Beatus de Girona, una obra encarregada per l’abat Dominicus i il·luminada per la miniaturista Ende i el monjo i prevere Emeteri. Aquest manuscrit il·luminat es troba a la Catedral de Santa Maria de Girona. A l’Edat Mitjana, s’anomenava il·luminadors els il·lustradors dels manuscrits; consagraven la seva vida a la pregària i la il·luminació, i vehiculaven l’experiència mística a través de la pregària.
“Quan vaig muntar l’editorial, hi havia gent que em seguia dels altres llibres que no tenen res a veure amb temes religiosos, i que em van deixar de seguir; fins i tot hi havia gent que em recriminava coses de l’Església. També, des de dins de l’Església, se m’ha retret la meva vinculació interreligiosa”, explica el dibuixant.
El filòsof barceloní Eugenio Trías tractava el tema dels límits, i explicava que, en època romana, les persones que vivien en el centre de les ciutats no eren les qui feien progressar la civilització, sinó que la societat avançava gràcies als qui vivien en els límits, els qui estaven en contacte amb els bàrbars. “Quan hi ha gent que se sorprèn perquè ets una persona religiosa i hi ha gent de dins de l’Església que també se sorprèn perquè ets una persona religiosa, deu ser que els uns i els altres creuen que la religió és una cosa diferent del que faig. Potser és que vaig per bon camí. No es pot agradar a tothom i pretendre canviar les coses”, conclou Marín.
Santiago Gorgas
Periodista
@BorisNebula
