En un món marcat per la immediatesa i el buit existencial, la literatura espiritual emergeix com un bàlsam per a l’ànima. Hem conversat a Cruzando Fronteras amb l’escriptor i empresari barceloní Raúl M. Mir Coll sobre la seva recent obra El pozo de la promesa: Cartas de la samaritana de Sicar, editat per Mensajero, que ens convida a un viatge d’introspecció a través d’una de les figures més fascinants del Nou Testament. Mitjançant una estructura epistolar, la protagonista escriu al seu fill i revela un procés íntim de sanació després de la seva trobada amb Jesús de Natzaret. Aquest llibre no és només una reconstrucció històrica, sinó un mirall on l’home i la dona d’avui poden veure reflectida la seva pròpia set.
La gestació d’aquesta novel·la no va ser purament acadèmica, sinó que va néixer d’un profund dolor personal. Raúl Mir comparteix com una crisi de salut greu i una negligència mèdica que va afectar la mobilitat d’un dels seus fills el van portar a abraçar la creu. Va ser en l’oració davant el Santíssim on el passatge de la samaritana va cobrar un nou sentit: una dona plena de ferides, incomprensions i incoherències que, en trobar-se amb Crist, és finalment dignificada.
L’autor destaca que Jesús no jutja la dona pel seu passat, sinó que la reconeix en la seva humanitat completa. Aquesta dignificació és el nucli del llibre: la idea que tots, sense importar les nostres faltes, som buscats per un amor diví que ofereix “aigua viva” per saciar la set que els èxits professionals o el consum no aconsegueixen omplir.
Un dels símbols més potents de l’obra és el càntir. En l’entrevista, Mir explica que el càntir representa les nostres rutines, però també les nostres proteccions i ferides. Sovint, ens costa deixar anar aquests recipients esquerdats que intentem omplir en “pous contemporanis”: la validació a les xarxes socials, l’acumulació de béns o les relacions idealitzades basades en l’aparença digital.
La samaritana anava al pou al migdia per evitar el judici dels altres, carregant amb la seva soledat. No obstant això, en trobar-se amb Jesús, el misteri es resol de forma inesperada: ella deixa el càntir abandonat. Aquest abandonament simbolitza la vertadera conversió; quan l’interior està ple d’una presència superior, les velles seguretats i màscares deixen de ser necessàries.
El llibre també reivindica el paper fonamental de la dona a l’Església. Raúl Mir subratlla que el diàleg de Jesús amb la samaritana és un dels més llargs i profunds de l’Evangeli. Ella es converteix en la primera gran apòstol, algú que no surt a convèncer amb dogmes, sinó a transmetre una vida transformada. La missió, segons l’autor, no pot ser un acte trist o avorrit, sinó un desbordament d’alegria que neix de sentir-se estimat tal com un és.
El pozo de la promesa és una invitació a seure a la vora de les nostres pròpies fragilitats i no tenir por a la trobada amb la veritat. Raúl Mir aconsegueix, a través de Fotina (nom tradicional de la samaritana), que el lector es reconegui com un cercador permanent. L’obra ens recorda que les nostres ferides no són un fracàs, sinó el lloc exacte on pot començar una vida nova. En última instància, el missatge és clar: per beure de l’aigua que realment sacia, primer hem de tenir la valentia de reconèixer la nostra pròpia set.
Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7
Programa Cruzando fronteras ‘El pozo de la promesa’ con Raúl Mir

Gener / Febrer de 2026