Menu
25 d'abril de 2024
De les arrels cristianes i catalanes del municipi de Blanes (Girona) en dona testimoni el Liber Maiolichinus, un text medieval que explica l’arribada al poble d’una croada, dirigida per pisans, contra musulmans a les Illes Balears. Arribaren a la vila un 30 d’agost de 1113, després de sobreviure a una tempesta. Un cop a la platja, van perseguir els blanencs amb la creença que eren musulmans mallorquins, però els nostres avantpassats els feren saber que eren “cristians i catalans”. Aquest és el document escrit més antic que es conserva, i en ell es troba per primera vegada “catalans” referint-se als habitants de Catalunya.
Així, doncs, el sentir-se cristià i català ha fet que els blanencs fornissin devotament Blanes i això explica que disposem de set ermites. Una d’elles és la de Santa Bàrbara, que em resulta entranyable tant per les vivències amb la família i els amics, com per la plàcida pau i espiritualitat que encomana. L’ermita està situada al cim del turó del mateix nom. Adossada a una torre de guaita del segle XVI, fa conjunt amb la casa de l’ermità. Inicialment romànica, fou reconstruïda l’any 1980 gràcies a la decisiva col·laboració dels vilatans. Sabem que pels volts de 1603 s’hi feia una devota processó que acabava en festa.
La tradició continua i el primer diumenge de desembre celebrem l’Aplec de Santa Bàrbara participant d’una missa i ballant sardanes, tot gaudint d’unes vistes que són un regal pels ulls i per l’esperit. Periòdicament s’hi organitzen trobades de grups de meditació i de catequesi, escoltes, esplais i de famílies senceres que volen passar-hi el dia al bell mig de la natura i, si s’escau, cantant els seus “goigs” a l’actual imatge que presideix l’altar, obra de Lola Pons.
“Us heu fet contempladora / des del bell turó elevat / per ser nostra protectora / contra tota tempestat”
Pere Reixach
President del Centre Catòlic de Blanes
