L’exemple de les beguines a l’Edat Mitjana, una represa del seu plantejament espiritual

Prado Pérez de Madrid, cantant i autora del llibre “El beso de Dios” | © La tribuna de Ciudad Real
Prado Pérez de Madrid, cantant i autora del llibre “El beso de Dios” | © La tribuna de Ciudad Real

«Vosotros decís, y nosotras hacemos. […] Vosotros ilumináis, y nosotras ardemos. Vosotros creéis, y nosotras sabemos. […] Vosotros buscáis, y nosotras encontramos. […] Vosotros producís sonido, y nosotras cantamos. Vosotros cantáis, y nosotras danzamos. […]Vosotros probáis, nosotras saboreamos.» Així diu el manuscrit anònim d’una beguina de meitats del s. XIII, citat en el Pròleg, un bon resum d’aquest llibre, on trobem una selecció de personatges femenins.

El primer capítol és introductori: explica el fenomen de les beguines i els beguinatges, no amb molt detall històric. Més aviat insisteix en la novetat del plantejament, on cal destacar la llibertat d’aquelles dones, la vivència de la fe com una relació íntima amb Déu, que «les besa» i transforma les seves vides gràcies a una espiritualitat de «la cura». Silenciat durant segles, pot ser model per a moltes dones. Cada capítol presenta un personatge i la seva obra, i prega a partir de la seva inspiració.

El capítol segon parla de Margarita Porete (1250-1310), beguina francesa que morí a la foguera. Impressionant figura, amb un silenci que va durar un any i mig. Dignitat d’una dona sola enfront de la Inquisició, al darrere de la qual s’amagaven els interessos del rei de França contra els templers. La seva única obra escrita, L’espill de les ànimes simples (simples significa lliures), va ser declarada herètica i cremada. Per sort se’n van conservar còpies clandestines.

El beso de Dios | © Editorial San Pablo
El beso de Dios | © Editorial San Pablo

Títol: El beso de Dios. Las beguinas y la espiritualidad del Amado y los cuidados

Autora: Prado Pérez de Madrid

Editorial: San Pablo

Any: 2023

Població: Madrid

Pàg.: 348

Preu: 21,90 €

El capítol tercer presenta Hadewijch d’Amberes (1200-1260?), beguina de qui s’havia perdut el rastre fins que va ser redescoberta en 1838, de manera fortuïta. Va fer falta, però, esperar als anys trenta del s. XX per poder-la identificar del tot. Els seus 45 Poemes, 31 Cartes i 14 Visions són un llegat suficient per fer-li un espai entre les moltes beguines anònimes.

En el capítol quart apareix Matilde de Magdeburg (1207-1294), beguina durant 40 anys, «besada pels dolços llavis de l’Esperit Sant», des que tenia 12 anys. La seva intensa experiència espiritual va quallar en el llibre La llum divina que il·lumina els cors. Denunciada i perseguida, no va tenir altre remei que refugiar-se en el monestir cistercenc d’Helfta, on va viure fins a la mort.

El capítol 5 parla de Beatriu de Natzaret (1200-1268), cistercenca. Visions i experiències místiques, però també crisis, van acompanyar el seu camí, fins que fundà el monestir de Natzaret prop de Lier, on residiria fins a la seva mort. Set maneres d’amor és el llibre, petit però substanciós, que va deixar.

El capítol 6 està dedicat a Hildegard von Bingen (1098-1179) –Benet XVI la va declarar doctora de l’Església (2012)– qui, per la seva personalitat i per la seva obra escrita i musical, mereixeria un llibre sencer. Aquí és considerada com a predecessora de les beguines.

I el capítol 7 parla col·lectivament de les beguines anònimes que, arran del Concili de Vienne (1311-1312) van ser condemnades i silenciades, i van desaparèixer de l’espai social de l’Església.

El llibre es completa amb un primer annex de textos de les beguines, i un segon amb la seva cronologia. A més de tres pàgines de bibliografia sobre el tema. Lectura molt profitosa.

Andreu Trilla Llobera
Escolapi, mestre i llicenciat en Teologia

Comparteix

Contingut relacionat