Refaat Alareer: el poeta de Gaza

Des que es va iniciar l’ofensiva militar de l’exèrcit israelià sobre Gaza, el passat 7 d’octubre, entre els milers de civils assassinats a la Franja hi havia reconegudes personalitats de l’àmbit de la cultura. Una d’elles va ser l’escriptor, poeta, professor universitari i activista Refat Alareer.

Conegut com “la veu de Gaza”, Alareer va ser una de les figures més destacades d’una generació d’autors gaziencs que escrivien en anglès per fer arribar al món la història del seu territori. En aquest sentit, va ser impulsor i editor de Gaza writes back, un recull de contes curts de joves escriptors palestins residents a Gaza.

Alereer va morir sota els bombardejos israelians el dijous 7 de desembre juntament amb sis membres de la seva família. El que reproduïm és un fragment del poema “I am you” —adaptat al català per Alba Barat Vilà— que el poeta va escriure fa una dècada pensant en persones com les que van posar fi a la seva vida.

Soc tu
Dos passos: un, dos.
Observa al mirall
l’horror; l’horror!
Com la culata del teu M16
m’ha deixat un morat groguenc al pòmul.
Com la cicatriu en forma de bala
que s’expandeix com una esvàstica
em recorre el rostre.
Com l’angoixa
em brolla dels ulls
i em degota per la boca,
pels narius,
em trepana les orelles
i ho inunda tot,
tal com et va passar a tu
fa uns 70 anys.
I és que soc com tu.
Soc el teu passat,
que turmenta el teu present i futur.
Lluito, igual que tu.
Combato, igual que tu.
Resisteixo com tu vas resistir.
I, per un moment,
agafaria la teva tenacitat
com a model
si no m’apuntessis
amb el canó del fusell
entre els ulls, que em sagnen.
Un. Dos.
La mateixa arma,
la mateixa bala
que va matar la teva mare
i va matar el teu pare
ara la fas servir tu
en contra meu.
Tingues present aquesta bala dins l’arma.
Si l’ensumes, hi trobaràs les nostres sangs.
Hi té el meu present i el teu passat.
Hi té el meu present.
Hi té el teu futur.
És per això que som bessons:
el mateix camí vital,
la mateixa arma,
el mateix patiment,
les mateixes expressions facials
es dibuixen al rostre de l’assassí.
Tot és el mateix.
Llevat que, en el teu cas,
la víctima ha involucionat
cap a botxí.
Escolta’m:
soc tu.
Llevat que no soc el tu d’ara.
No t’odio.
Vull ajudar-te perquè deixis
d’odiar-me i de matar-me.
Escolta’m:
la fressa de la metralladora
t’eixorda.
L’olor de la pólvora
és més forta que la de la meva sang.
Les espurnes em desfiguren
l’expressió del rostre.
Pots parar de disparar un moment?
Pots parar?
Només has de tancar els ulls.
Darrerament, veure-hi
ens encega el cor.
Així, doncs, tanca els ulls amb força
i deixa volar la imaginació.
Un, dos.
Jo soc tu.
Soc el teu passat.
I, matant-me,
et mates a tu.

Redacció Foc Nou