​Els orgues no fan por

L'orgue de la Catedral de Solsona encara la recta final de la seva restauració - orguesolsona.com
L'orgue de la Catedral de Solsona encara la recta final de la seva restauració - orguesolsona.com

Les aportacions econòmiques de particulars, d’institucions públiques i de la mateixa Església van teixint aquesta nova correlació entre els orgues i els gustos musicals de les societats modernes, deixant un escenari on els aficionats de l’orgue ja no conviuen agremiadament i elitistament.

​Segur que no hi ha cap altre instrument musical ​—​en el cas que els orgues es puguin catalogar com a tal i no ens hàgim de començar a plantejar la idea de referir-nos amb una catalogació superior a un objecte de tanta noblesa​—​ que pugui generar la sensació, a qui l’escolti, de viure un episodi d’encantament com els que apareixen a les pel·lícules de Netflix (de por, majoritàriament). Tot i així, sense la necessitat de buscar-lo exclusivament a les bandes sonores televisives pagant religiosament, també es pot entrar a qualsevol catedral o església que es tingui a pocs quilòmetres i gaudir de l’excel·lència musical d’un orgue en estat pur. Sense tarifes ni anuncis que destorbin l’oïda. 

Com ara a la Catedral de Barcelona. Allà, des del novembre, s’ofereixen gratuïtament recitals d’orgue (el pròxim, el 15 de març) per a tots els públics per “donar a conèixer un instrument de gran valor artístic”, tal com es presumeix, sense equivocar-se, des del portal web del temple. D’aquesta manera, és possible assaborir, a cor obert, les notes i les vibracions de l’òrgan (acceptin la redundància) que ha de passar més vegades pel quiròfan d’aquest i de qualsevol altre temple religiós, fent-ho, això sí, a una hora convingudament agraïda per la majoria dels que viuen enfonsats en llargues rutines laborals (a les vuit del vespre).

Les notícies que circulen pels mitjans de comunicació sobre els orgues parlen, en gairebé la majoria de casos, de reformes i reparacions constants, cosa que no deixa de ser natural quan es tracta de peces d’incalculable valor i confeccionades fa segles (a la Catedral de Santa Maria d’Urgell es busquen mecenes per restaurar-hi les tecles originals de marfil). Així és que les aportacions econòmiques de particulars, d’institucions públiques i de la mateixa Església van teixint aquesta nova correlació entre els orgues i els gustos musicals de les societats modenes, deixant un escenari en què els aficionats de l’orgue ja no conviuen agremiadament i elitistament.

Una bona feina per ampliar aquests horitzons és la que fa l’Associació Catalana de l’Orgue reunint al seu web un inventari d’orgues (n’hi tenen catalogats, de moment, 48 a Barcelona, 13 a Tarragona, 25 a Lleida i 6 a Girona) per comprendre la tradició organística que tenim a Catalunya. Unes xifres que evidencien que aquests monstres, fràgils a pesar de la seva voluminositat, viuen repartits per la nostra geografia esperant que algú els visiti (i els escolti). Sense pressa i, sobretot, sense cap mena de por.

Xavier Pete Vega
Periodista
@petexavier

Comparteix

Contingut relacionat