25 de març de 2026

Un Evangeli també per a ateus

25 març 2026

Alguns textos ens resulten tan coneguts que no esperem sentir, en llegir-los, l’aroma de la novetat. Però, de vegades, succeeix el miracle. Blackie Books ha editat l’Evangeli de sant Mateu en una versió ultracuidada, de manera que el llibre, com a objecte, adquireix vida pròpia amb independència del seu contingut. Per començar, la traducció és nova. Va a càrrec de Roser Homar, doctora en Filologia Clàssica i professora de la Universitat de Barcelona. Sí, aquesta vegada és una dona qui s’encarrega de transmetre’ns la paraula bíblica des de l’original grec. Ho fa amb una atenció especial a desvelar-nos l’estil particular de l’autor, algú de fa gairebé dos mil anys sense gaire formació en l’art de la retòrica. D’aquí la forma tosca de la redacció i la seva similitud amb el llenguatge oral.

La sensibilitat feminista és palesa. La coneguda expressió “fill de l’home” apareix aquí com “fill de la humanitat”. Hi ha una bona raó filològica, perquè, com ens recorda la traductora, “anthropos”, en grec, designa un ésser humà i no una persona de sexe masculí.

Les notes aporten moltes dades reveladores i fins i tot insòlites. Sabem així, per exemple, que David Bowie va recitar el Parenostre en el concert que es va celebrar a Londres l’any 1992, en homenatge a Freddie Mercury. Els requadres també ens aporten dades sorprenents. Sabíeu que existeix un animal, l’anomenat “llangardaix Jesucrist”, capaç de desplaçar-se per l’aigua a 1,5 metres per segon?

L’edició no seria la mateixa sense les abundantíssimes il·lustracions en què, sovint, s’estableix un diàleg entre el passat i el present. Quan Jesús diu als seus deixebles que no impedeixin que els infants s’acostin a ell, el text ve acompanyat d’una imatge impactant d’un nen negre amb un rifle de fusta. Al principi, quan es parla de l’embaràs de Maria, contemplem una dona en aquest mateix estat en un quadre de Gustav Klimt titulat, no per casualitat, L’esperança I. Comptem, a més, amb un apartat titulat “Creus i crucificats”, on tant hi trobem un Crist romànic com el de Velázquez o versions molt més modernes com el Crist groc de Gauguin o el Crist crucificat de Kandinsky.

Cap al final del volum trobem un sucós apèndix compost per alguns escrits que evidencien l’impacte de la paraula evangèlica en la història de la literatura. En els fragments d’un Evangeli apòcrif, Jorge Luis Borges ens aporta una comprensió de l’ésser humà especialment lúcida, com quan ens demana que no exagerem el culte a la veritat: “no hi ha home que, al cap d’un dia, no hagi mentit amb raó moltes vegades”. Un conte d’Oscar Wilde, “El benefactor”, ens commou amb un final desolat que no desvetllarem.

L’”Evangeli alliberat” de Blackie Books s’ofereix al lector des d’una perspectiva laica. Això resulta especialment estimulant perquè, en moltes versions de la Bíblia, el text s’ha adaptat als prejudicis teològics dels autors. Aquí, per contra, es busca una traducció feta amb ulls nous i pensant en tota mena de lectors, creients o no. D’aquí que la prioritat no sigui la doctrina religiosa, sinó rescatar un document de cultura sense el qual Bach no hauria compost la seva extraordinària “Passió segons sant Mateu”. Està bé que així sigui. Si per reconèixer el valor del “Manifest comunista” no cal ser marxista, per què hauria de ser diferent amb un clàssic religiós?

Amb independència de les nostres conviccions, hi trobarem multitud d’informacions sobre els costums de l’època o expressions que encara avui continuen en ús. No parlaríem de “llops amb pell d’ovella” o de “donar al Cèsar el que és del Cèsar” si no fos pel Nou Testament. Borges tenia raó en destacar les extraordinàries metàfores que utilitzava Jesús, com “llençar perles als porcs”. Tenim així una nova ocasió per acostar-nos als orígens històrics del cristianisme. Si llegim amb la ment oberta, segur que hi trobarem més d’una sorpresa. Aquesta és la gran avantatge de la lectura directa de les fonts: moltes coses que crèiem saber acaben saltant pels aires. Poseu atenció al que diu l’evangelista que va fer Josep després que Jesús nasqués…