Menu
19 d'abril de 2024
Visitem l’església amb el seu rector, mossèn Martirià Brugada, que ho és des del 2017. Mn. Brugada va néixer a Girona el 1953, tot i que ell i la seva família són originaris de Banyoles. Abans havia estat a Anglès (6 anys), Palafrugell (17 anys), Sant Jordi Desvalls (7 anys), Calella (4 anys) i Olot (4 anys). És llicenciat i diplomat en Història de l’Art i va arribar a Lloret per reemplaçar l’anterior mossèn, Josep Maria Castellà, que hi havia estat deu anys.
D’estil gòtic, però ja dins del període de transició al Renaixement, l’església que avui dia coneixem en aquest espai, va ser edificada entre el 1510 i el 1522. Originàriament, el 1079 Sicardis, la senyora de Lloret, havia promogut la construcció de l’església de Sant Romà a l’entrada de la població per la C63, i actualment aquella ermita d’estil romànic és coneguda com a l’ermita de les Alegries.
Mn. Brugada ens fa adonar de la importància de la inscripció que trobem a la llinda del pòrtic d’entrada, on es pot llegir la data de construcció de l’edifici i el seu cost econòmic, 3.000 lliures de l’època.
A la part alta exterior de l’església hi ha els dotze apòstols, sis a cada costat. La versió en mosaic dels apòstols és una reproducció de les figures que trobem a la basílica de Laterà de Roma.
Inicialment, l’actual església de Sant Romà tenia un absis heptagonal i una àmplia nau allargada aguantada mitjançant contraforts amb dues capelles que feien de creuer. Des d’un bon inici, com destaca Mn. Brugada, estava reforçada “atès que l’església, a més de la funció social d’acollir els gremis, havia de ser fortificada per exercir la funció de defensa davant la pirateria. Així, estava pensat perquè a dins hi pogués cabre tota la població”.
El retaule de l’altar major, acabat el 1559, va ser obra dels prestigiosos pintors Pere Serafí —conegut també pels seus contemporanis com “Lo Grec”— i Jaume Fontanet, que va fer els acabats i els daurats.
La capella de la Immaculada Concepció i de Sant Pere es va construir a finals dels segles XVII i al segle XX es produeix el gran projecte modernista de restauració de l’església. Sota la direcció de l’arquitecte Bonaventura Conill, es construeixen la capella del Santíssim i el baptisteri, amb les cúpules i els mosaics inspirats en les obres de l’artista modernista Antoni Gaudí. També, seguint el mateix estil, es construí un atri d’accés, a la part occidental de l’església. Mn. Martirià indica que “l’estil modernista al cap de poc de fer-se no es valorava, com sí que va passar posteriorment”. Actualment, aquesta capella lateral (1916) és de les més fotografiades pels milers de turistes que visiten cada any aquesta població selvatana.
El 1936, durant la Guerra Civil, es va produir el saqueig de l’església, que va quedar molt malmesa, i s’enderrocà l’atri, també d’estil bizantí. L’església es va restaurar durant la dècada de 1940 i fins al 2009, quan es va donar per acabat el procés de rehabilitació. La restauració arquitectònica, a principis d’aquest segle, es va fer sota la direcció de Mn. Narcís Ponsatí.
Segons indica Mn. Brugada “al terme municipal de Lloret de Mar no hi va haver cap lloretenc que visqués a la població que morís a la Guerra Civil espanyola de cap bàndol, tot i que tres monges no residents a la vila sí que hi van perdre la vida”. La guerra sí va tenir, però, represaliats i exiliats.
A la nau lateral de migdia, sota el campanar entrant per la porta dovellada hi ha la capella del Sant Crist, destinada a les ofrenes de llantions i flors. A la primera capella, del s. XVII, hi ha les imatges de la Immaculada Concepció i de Santa Llúcia. La segona capella data del s. XVI i conté una imatge del s. XX de la Mare de Déu del Carme de Regino Araujo.
La capella del Santíssim (1916) conserva cinc grans teles de finals del s. XVIII amb escenes de la Passió del Senyor: assotament, prendiment a Getsemaní, Crucifixió, Ecce Homo i Camí del Calvari. La cúpula té 8 rosetons amb vitralls del 1948 del taller Oriach. També s’hi venera una imatge del Sant Crist de l’escultor Enric Monjo.
La nau central (a occident) conté un vitrall amb la coronació de Maria, un orgue amb 1407 tubs en procés de restauració; les claus de volta amb imatges de Sant Romà (al presbiteri), la Mare de Déu i Santa M. Magdalena, Sant Pere (damunt de l’orgue) i Sant Barrull. Al cambril de l’absis es venera la imatge de la Mare de Déu de Loreto (tota vegada que Lloret i Loreto, en llatí, s’escriuen igual: Lauretus), obra de l’escultor Enric Monjo. I al peu del presbiteri les imatges de santa Cristina i de sant Romà, de l’escultora Núria Tortras.
Al baptisteri s’exposen les taules del retaule major del pintor Pere Serafí (1505-1567), lo Grec, i del daurador Jaume Fontanet, amb escenes de la vida de Jesús i del judici i martiri de sant Romà d’Antioquia. A les escenes del martiri de Sant Romà d’Antioquia, el veiem “aixecant el dit indicant que hi ha un sol Déu. A Sant Romà li van acabar tallant la llengua i acabaria convertint-se en el patró dels logopedes”, ressalta Mn. Brugada.
A la nau de tramuntana hi ha l’altar del Roser i l’altar del Sagrat Cor, obra de Francesc Juvanteny.
Diverses són les millores que s’han dut a terme amb motiu de l’aniversari, com la restauració de l’anomenat “Banc dels obrers”, adossat al mur de l’absis, a tot el volt del presbiteri, realitzat per l’ebenista Sanjaume. S’ha col·locat també una porta de seguretat d’accés a la sagristia des de l’església i al voltant de la mesa de l’altar major s’hi ha gravat una inscripció que fa referència a la seva consagració per part del bisbe de Girona, el Dr. Narcís Jubany (1966).
La idea que té Mn. Brugada és col·locar properament a l’església i que en aquest moment el prestigiós una làpida amb la inscripció dels rectors que ha tingut la parròquia de Lloret durant tots aquests cinc segles de vidahistoriador local Joan Domènech està elaborant.
Jordi Bota
Periodista
@jbotap
