Avaluacions per millorar, no per combatre

Els resultats de les proves de l’informe PISA, promogut per l’OCDE (Organització per a la cooperació i el desenvolupament, per les seves sigles en castellà), han estat dolents a Catalunya. Són prou coneguts, encara que també hem vist com es poden interpretar sota el prisma interessar per portar l’aigua al molí propi. M’agradaria ressaltar alguns aspectes per donar context i veure més finestres d’oportunitats que no visions apocalíptiques, amb la finalitat de donar un tomb a la situació, que és el que realment ens interessa com a societat.

L’informe PISA està dissenyat com una prova que recull una mostra d’alumnes de 15 anys, tant si estan cursant el curs que els hi correspon per edat o no. És a dir, és una prova mostral amb alumnes que estan al 3r curs de l’ESO, però també a 2n i, fins i tot, a 1r. L’organització envia als estats el llistat d’alumnes escollits per a la mostra, per tal que validin que són una representació fidel, i que no hi ha una sobrerepresentació de col·lectius, tenint en compte el mapa sociològic dels territoris. És una qüestió que afecta especialment la representació d’immigrants. Com podem recordar, va haver-hi un greu error inicial de comunicació per part del Departament d’Educació, què va afirmar que hi havia una quantitat d’alumnes immigrants a la mostra que no era proporcional a la realitat. És, per tant, una prova mostral força fiable, però és una imatge fixa d’alumnes que canvien a cada edició, per la qual cosa no podem saber què ha passat després amb aquells alumnes que no havien tingut bons resultats a les proves.

Les avaluacions estandarditzades que els estats desenvolupen, i les comunitats autònomes a Espanya, són de tipus censal. O sigui, les fan tots els alumnes que estan estudiant en un curs concret, tinguin l’edat que tinguin, però no les fan els alumnes que no estan en aquell curs, encara que tinguin l’edat dels altres que fan les proves. Normalment, es fan a 6è de primària i a 4t de secundària. Ja es veu, doncs, que les proves de PISA i dels estats presenten diferències que no són menors, especialment en sistemes educatius d’alts nivells de repetició. A Catalunya, un de cada cinc alumnes repeteix curs abans dels 16 anys, segons fons oficials.

Donada aquesta realitat, no és estrany que algunes persones considerem que l’informe PISA és útil per alguns governs, normalment mal utilitzat per l’oposició, i carn de titular morbós en força mitjans de comunicació, però no resulta útil per a les escoles. PISA aporta valor en termes de conducció general de les polítiques educatives, però no té aplicacions pràctiques per a millorar els resultats dels alumnes que les fan, ni aporta informació específica a la tasca dels docents. En general, tenen més eficàcia les avaluacions anomenades de 360°, a l’hora de pensar a personalitzar les propostes de millora dels alumnes concrets que avaluem. Avaluacions que permetin el seguiment per contrastar les decisions i els resultats en els mateixos alumnes.

Vivim una implosió d’avaluacions. I això és bo. Però hem d’aprofitar-les per redreçar els resultats. Malauradament, sovintegen actituds que pretenen amagar els resultats o mirar cap altra banda. També apareixen els malastrucs que aprofiten qualsevol dada per confirmar les seves raons, sense més evidències, o els que volen parapetar-se en les seves resistències a acceptar els canvis.

Les avaluacions han de servir per aprofundir en les decisions educatives i pedagògiques que adoptem, però fer-ho amb serenitat i allunyant-la de les disputes polítiques i mediàtiques. La llei espanyola recentment aprovada preveu un tipus de proves similars a les de PISA. Tant de bo sapiguem aprofitar-ho al servei de les millores que reverteixen en la formació dels alumnes.

Pepe Menéndez
Professor
@PepeMe