Crisi pandèmica: molt camí per recórrer

Crisi pandèmica: molt camí per recórrer - Foto: Wikimedia Commons / VPeremen
Crisi pandèmica: molt camí per recórrer - Foto: Wikimedia Commons / VPeremen

Tanquem aquest número de Foc Nou tot just una setmana després d’haver començat l’estiu. Després d’una primavera amb la pandèmia de covid-19 ocupant la totalitat del nostre pensament, ara assistim expectants a l’arribada d’allò que en diuen “nova normalitat”, si bé ningú no sap ben bé encara què vol dir aquesta expressió. La gran majoria d’institucions i empreses ja han reprès la seva activitat adoptant més o menys mesures de prevenció; la societat ha tornat a omplir els carrers amb una actitud de certa relaxació mentre alguns científics, conscients del risc que es produeixin rebrots, no deixen de repetir que això no s’ha acabat, que cal no abaixar la guàrdia fins que es trobi una vacuna i aconseguim la immunitat de grup. Aquest procés, segons l’investigador Salvador Macip, es pot perllongar, amb sort, fins ben entrat el 2021.

Sigui com sigui, malgrat que encara queda molt camí per recórrer fins a deixar enrere aquesta situació excepcional, després de tres mesos d’estat d’alarma sembla haver arribat el moment de fer un primer balanç del que hem viscut. L’Església, que impregna bona part del teixit social del nostre país, ofereix una perspectiva ampla que ens permet fer-nos una idea ben precisa de les conseqüències que ha tingut i tindrà la crisi del coronavirus. És en aquest sentit que cal destacar el gran valor testimonial que aporta el recentment estrenat documental Església confi(N)ada, que mostra la ferma reacció de l’Església davant els estralls provocats per la pandèmia de covid-19. Amb aquest reportatge hem comprovat com els valors cristians són més necessaris que mai en moments en què el més apremiant és apaivagar la greu situació que pateixen els sectors més vulnerables de la població. “Tenir en compte els altres, especialment els més vulnerables, acompanyar-los en el seu patiment i ajudar- los a renovar les seves esperances, és una qualitat que els cristians porten a l’ADN”, diu la periodista Laura Mor —directora del documental— en l’entrevista que podran llegir en aquestes pàgines.

D’altra banda, la fi d’aquest primer confinament —molts asseguren que en vindran més— ha coincidit amb el cinquè aniversari de Laudato si’, l’encíclica amb què el papa Francesc insta a catòlics i no catòlics de tot el món a tenir cura d’aquesta casa comuna que és la Terra. Conscient que el compromís social i el compromís ambiental van indissolublement lligats, amb aquesta encíclica Francesc posa el focus, un cop més, en les qüestions més candents d’aquest món convuls en què vivim. A cinc anys de la publicació de Laudato si’, és moment d’aprofundir en el contingut del missatge, aplicar-lo en el nostre dia a dia. I en aquest context, esdevé absolutament necessari el projecte Ecoparròquia, del qual parlem en aquest número amb la seva coordinadora Maria Bargalló.

Una de les poques certeses que deixa entreveure el moment present és que, d’ara endavant, ens haurem d’habituar a conviure amb la incertesa i amb la situació de precarietat a què s’ha vist sotmesa una part important de la ciutadania. La crisi pandèmica ha posat contra les cordes governs, institucions, empreses i famílies. Les conseqüències socials i econòmiques que ha provocat entre els més febles són i continuaran sent brutals. Així ho constata, amb una gran profusió de dades, el darrer informe de Càritas Diocesana de Barcelona, presentat el passat 23 de juny. Cal fer-hi front des del compromís i la unitat de tots i totes, sense fissures.

Gràcies, Albert

Aquest número és el darrer en què comptem amb la col·laboració d’Albert Sáez, que el passat 25 de maig va ser nomenat director de El Periódico. Desitgem sort a L’Albert en aquest nou repte i hem de dir que trobarem a faltar les seves columnes, sempre ben precises i perfectament orientades a la comunitat que s’aplega entorn a aquesta revista. No en va, com a periodista, l’Albert va gaudir del mestratge de la Roser Bofill, els germans Gomis i tants altres personatges destacats que durant les darreres dècades han confluït al voltant del Foc Nou i El Ciervo, dues revistes germanes que existeixen gràcies al suport i la generositat dels seus amics i subscriptors. Us desitgem un bon estiu, malgrat tot, i que podeu gaudir d’aquest número que amb tanta dedicació hem elaborat.

Jordi Pacheco
Periodista
@jpachecoga

Comparteix

Contingut relacionat