El Papa que besava els peus

Per al papa Francesc és més prioritari besar els pobres, els malalts, els tristos, els ancians, els marginats que no pas besar segells pontificis d’or o de plata.

No és la primera vegada que veiem al Papa Francesc besant els peus d’algú. Ho ha fet en ocasions amb motiu del Dijous Sant, tant quan era arquebisbe, cardenal i actualment papa, en una església, en un hospital o en una presó. Però el que ha cridat l’atenció últimament és que en poques setmanes, aquesta acció humil i sensible, s’ha vist afectada per dues actuacions que semblarien contradictòries però que potser no ho són pas tant.

El passat mes de març es va fer viral un vídeo del papa en què se’l veia retirant bruscament la mà per no deixar- se besar l’anell pontifici. Una actitud que amagava uns antecedents que feia temps que Francesc havia ordenat als seus col·laboradors fer arribar a tots els saludats en audiència. El pontífex no desitja que el tractin amb els privilegis d’una autoritat medieval que ha de ser més de servei a Déu i als altres que no pas de poder sobre el món i els demés. El bes sobre l’anell pontifici és una tradició lligada a aquest simbolisme, que fa segles que és aplicada a bisbes, abats i abadesses, cardenals i papes. Per al papa Francesc és més prioritari besar els pobres, els malalts, els tristos, els ancians, els marginats que no pas besar segells pontificis d’or o de plata, a vegades de brillants, fent un homenatge equivocat i estèril al què no cal, i potser oblidant el bes al què sí cal.

Unes setmanes després, començat ja el mes d’abril, va tenir lloc al Vaticà una trobada important i discreta entre els diferents líders enfrontats de Sudan del Sud, acompanyats de líders religiosos locals, per tal d’encetar un diàleg i una entesa que evités una nova guerra civil. El Papa Francesc es va fer present el darrer dia, compartint una llarga jornada de converses, reflexions i pregàries, que van acabar amb una salutació final molt emotiva. El pontífex, commogut pel moment i esperant que la trobada hagués pogut servir per a apropar les parts, es va adreçar a tots els representants polítics i religiosos presents a la sala vaticana. Drets tots, va fer una pregària en veu alta i, a continuació, després de la salutació final, va afegir una súplica solemne i molt sentida, tot demanant molt humilment la pau en el país, l’entesa entre els líders polítics presents i l’estalvi de morts innocents. Tant sentida era la súplica, que la va acompanyar d’un acte inèdit: amb un silenci ambiental que pesava, s’apropà a cada representant, el mirà als ulls, s’agenollà amb esforç davant de cadascú i els besà els peus, un a un, en un gest sostingut i personal que va aconseguir, justament, l’efecte que sentia i buscava el Papa Francesc: remoure les consciències i tocar el cor, assegurar-se que els seus interlocutors entenien perfectament el sofriment del Papa si tornaven els combats, el patiment de la gent, la injustícia de tot plegat.

Vèncer vol dir con-vèncer, i la súplica del Papa pretenia arribar al cor dels presents per a convertir-los. El Papa a qui no li agradava que li besessin les mans, va acabar besant-los els peus…