Menu
19 d'abril de 2024
En només vint dies han passat per Barcelona dues dones amb poder decisió a la cúria vaticana. Al març, la religiosa francesa Nathalie Becquart, subsecretària general del Sínode dels Bisbes, va estar a la capital catalana per dissertar sobre el lideratge femení a l’Església i al món en el marc de la IV edició de la Tribuna Joan Carrera. I durant el primer cap de setmana d’abril ha estat la teòloga argentina Emilce Cuda, secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina (PCAL), qui ha visitat la ciutat convidada per la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, on ha impartit una conferència titulada “El nou paradigma econòmic: el paradigma socioambiental”.
La vida d’aquesta especialista en moral social, esposa i mare de dos fills, va fer un tomb fa poc més d’un any en ser nomenada pel papa Francesc secretària d’aquest organisme dependent del dicasteri dels Bisbes i encarregat d’estendre ponts entre el Vaticà i Amèrica Llatina, entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. “La trucada del papa em va salvar la vida”, reconeix amb humor, recordant que quan va ser nomenada estava a punt de mudar-se de l’Argentina als Estats Units i el canvi no li venia de gust en absolut.
Actualment, el despatx de Cuda es troba davant del riu Tíber, on, davant d’una vista bella, porta a terme jornades laborals que no entenen d’horaris preestablerts ni de dies festius. “És un treball a temps complet, que inclou també dissabtes i diumenges, i consisteix a rebre tots els que vénen d’Amèrica Llatina, participar en reunions amb membres de la cúria i altres dicasteris per organitzar i acompanyar projectes i, sobretot, transmetre el magisteri del papa Francesc”, detalla.
Cuda no està sola al capdavant d’aquesta complexa feina. L’acompanya el laic mexicà Rodrigo Guerra, nomenat secretari de la PCAL el 2021. “Rodrigo i jo tenim bona relació –admet la teòloga–, ens repartim els temes perquè venim de països totalment diferents i en certa manera representem dos extrems oposats. Això és important perquè a Llatinoamèrica, encara que estem units en les diferències, hi ha realitats diferents en funció de cada país, i per tant diferents maneres de practicar el catolicisme i de comunicar l’evangeli”.
La PCAL va ser creada el 1958 arran del naixement del Consell Episcopal Llatinoamericà i Caribeny (CELAM), que reuneix tots els presidents de les conferències episcopals del continent i que en el moment de la seva creació va suposar tota una novetat des del punt de vista eclesial. PCAL va néixer per tal de cuidar l’evangelització al continent i comunicar-lo amb la cúria, funció que s’ha dut a terme de diferents maneres durant les darreres dècades. “En aquesta darrera etapa —comenta Cuda— hem proposat al papa estendre ponts entre el sud i el nord. ¿Per què? Perquè és la comissió d’Amèrica Llatina, no de Sud-Amèrica; aleshores, si prenem el concepte en el sentit cultural, avui tenim gran quantitat de llatinoamericans al nord; i el tema de les migracions, per exemple, és un problema d’Amèrica Llatina, que és d’on migren aquestes persones, però també d’Amèrica del Nord, perquè és on arriben i han de ser atesos”.
La PCAL també està treballant des de fa algun temps per estrènyer els llaços amb l’Àfrica, les realitats de la qual, segons Cuda, són similars a les d’Amèrica del Sud. Un enfocament del qual està molt satisfet el papa. “Ell té un enorme interès per l’Àfrica, com ha demostrat en els viatges a aquest continent. Així que està molt content d’aquest enllaç creat per la PCAL entre Amèrica Llatina i Àfrica, perquè entre altres coses aquest diàleg permet escoltar de primera mà la joventut. El món universitari, no només les universitats catòliques, sinó també moltes altres, té un gran compromís amb el magisteri del papa”, adverteix.
Emilce Cuda forma part del 23% de dones que treballen a la cúria romana. A més de la ja esmentada Nathalie Becquart, en els darrers anys també han passat a ocupar càrrecs rellevants al govern de la Santa Seu la religiosa franciscana Raffela Petrini (secretària general de la Governació de la Ciutat del Vaticà), la religiosa Alessandra Smerilli (secretaria del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral), o les catalanes Núria Calduch (Secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica) i Margarita Bofarull (membre ordinari de ple dret de la Pontifícia Acadèmia per la Vida).
Tot i aquesta creixent presència femenina al govern central de l’Església universal, encara hi ha qui opina que aquests canvis són “pura cosmètica”. Una cosa amb què Emilce Cuda no està d’acord. “Mirem quin va ser el paper de la dona a l’Església durant 2.000 anys. Sempre hi va haver dones, és clar, però estaven i estan invisibilitzades. Jo era una dona de l’Església, sóc doctora en teologia, treballo a les universitats, he treballat amb cardenals, amb bisbes, però ara he tingut l’alegria i la benedicció —al costat d’altres— de ser nomenada pel papa per a un lloc en què es prenen decisions. Això és un gest, un gest molt gran. ¿Què més es pot demanar? ¿Que tota la cúria es torni de cop en una cúria de dones?”, assevera.
Per a Cuda, aquesta tendència de col·locar dones en llocs rellevants no ha de quedar-se al Vaticà sinó que ha de ser imitada a les conferències episcopals, a les cúries diocesanes i a les parròquies. “Francesc està demanant una Església polièdrica, vol ser un primus inter pares i acabar amb aquella idea que el Vaticà és una cort. Això és molt important. Està pensant en una estructura que sostingui l’Església de debò, no les quatre parets que anomenem església, que no són més que un temple”, conclou.
Jordi Pacheco
Periodista
@jpachecoga
