En el 95è aniversari del P. Pius Tragan, incansable cercador de saviesa

El 20 d’agost passat, el P. Pius Tragan, monjo de Montserrat, doctor en teologia i llicenciat en filosofia va fer noranta-cinc anys. Nascut a Esparreguera, inicia el noviciat a Montserrat el 31 juliol de 1948 (ara fa setanta-cinc anys), va fer la professió simple el 6 d’agost de 1949, la solemne, el 15 agost 1952, i fou ordenat prevere el 24 de setembre de 1955.

El P. Pius estudià a Roma i a Munich i de retorn a Montserrat va ser nomenat secretari de l’abat Aureli Escarré. El 1965 anà a Jerusalem i posteriorment a Estrasburg, on va ser professor, i també a Roma, on va ser degà de la Facultat de Teologia i rector del Pontifici Ateneu de Sant Anselm. A Montserrat va ser director de l’Scriptorium Biblicum et Orientale, i va tenir cura dels papirs de la col·lecció Ramon Roca Puig i del Museu Bíblic, que havia iniciat el P. Bonaventura Ubach.

En una entrevista el 2019, el P. Pius afirmava que estàvem “vivint una situació molt complexa: els refugiats de Lampedusa, els camps de concentració a Líbia, els morts al Mediterrani, la guerra a Síria són qüestions que ens interpel·len”.

Davant la situació viscuda pel Procés, el P. Pius Tragan deia que “la mentalitat espanyola no canvia, mentre que la catalana busca la justícia”.

En relació amb el moment que vivíem, el P. Pius deia: “Jo ara per ara estic desil·lusionat; perdo el sentit de la lluita que seria desitjable. Estem vivint una època on l’ésser humà s’ha posat al centre del món i l’està canviant a marxes forçades”. I davant la crisi climàtica, deia: “Usem la natura amb un abús dels béns que la terra ofereix. Això per no parlar de la quantitat ingent de deixalles que generem”. I per això, el P. Pius afirmava: “És evident que els qui vindran, si seguim per aquest camí, no tindran mitjans per sobreviure. Estem en una situació perillosa; l’escalfament global és un fet i la falta d’aigua esdevindrà una evidència”.

Amb relació a la secularització del món actual, el P. Pius deia: “La descristianització de la societat és un fet que porta, tard o d’hora, a una modificació de la presència d’aquesta cultura cristiana”. I afegia encara: “Anem cap a una època de valors espirituals i aquí l’Església hi tindrà molt a dir. Però ara per ara, l’estructura de l’Església és clàssica i no accepta canvis”.

Reconegut internacionalment pels seus estudis bíblics, el P. Pius deia: “És vital ser curiós. Jo entenc que s’ha de ser molt obert i escoltar i llegir molt i reflexionar sobre els diversos raonaments i les teories diverses” i per això, “el meu pensament no he volgut mai que fos unidireccional”.

El P. Pius afirmava que “la vida no dóna seguretats, posa interrogants. Tot ha de ser objecte de reflexió”. I malgrat tot, no es deixava portar pel pessimisme: “Jo el desig de futur que tinc, és que torni a les Universitats i a les escoles la promoció dels valors de la persona humana, de la convivència i de l’esperança en un futur millor”.

Gran intel·lectual, durant aquests setanta-cinc anys de monjo, el P. Pius Tragan sempre ha cercat la Saviesa.

Josep Miquel Bausset
Monjo de Montserrat